Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecte fotogràfic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecte fotogràfic. Mostrar tots els missatges

1 d’oct. 2011

Dos treballs de 'street photography' d'una editora gràfica de viatges

Portal de l'Àngel de Barcelona. Foto: Maria Rosa Vila.

Si sou observadors, us haureu adonat que a la capçalera d’aquest bloc he afegit algunes pestanyes noves. Una diu “Projectes personals” i dues més, “Carrers de llum” i “Entre setmana”. Les tres fan referència als dos projectes fotogràfics que estic construint des de fa uns mesos i que avui us presento.

Una de les imatges de 'Carrers de llum'. Foto: Maria Rosa Vila

Foto de la sèrie 'Entre setmana'. Maria Rosa Vila.

Cap dels dos projectes té a veure amb la fotografia que habitualment edito o realitzo pel Descobrir. Ni grans paisatges, ni natura, ni animals, ni patrimoni o tradicions, sinó més bé street photography. El primer, Carrers de llum, és un treball de fotografia eminentment urbana i humana, on exploro la quotidianitat dels carrers de Barcelona i altres llocs anònims del meu entorn, guiant-me per la llum, el color, el ritme i l’energia de la vida al carrer. Entre setmana, en canvi, és un projecte centrat en l’entorn reduït i acotat on cada dia passo moltes hores treballant-hi.

Cartell publicitari a la plaça de Catalunya de Barcelona. Pertany a la sèrie 'Carrers de llum'. Foto: Maria Rosa Vila.

Paret del vestíbul de l'empresa on treballo. La imatge pertany a 'Entre setmana'. Foto: Maria Rosa Vila

Ambdós estan realitzats amb la càmera del meu mòbil. Diu el Chase Jarvis, un fotògraf al que admiro (us recomano el seu Paris in red), que “la millor càmera és la que sempre portes a sobre”. En un post anterior ja us vaig comentar que sóc una àvida usuària d'un smartphone. Per tant, la càmera que hi duu incorporada sempre està al meu costat. No sé si és la millor del món, com diu Jarvis, però el que sí he descobert és que és la més discreta, ja que em permet passar desapercebuda i apropar-me a la gent sense que s’adonin. Com que té una funció per eliminar-ne el soroll del dispar quan prems l’obturador, fer fotos "robades" amb ella és fàcil.

Imatge "robada" al metro de Barcelona, de la sèrie "Carrers de llum". Foto: Maria Rosa Vila.

Els meus companys de redacció. Sèrie "Entre setmana". Foto: Maria Rosa Vila.

Així és com vaig començar a treballar en els dos projectes: jugant amb el meu HTC. Quan em vaig adonar que la seva càmera és la més discreta que he utilitzat mai, em permet fotografiar de manera instintiva i els colors que proporciona són densos i contrastats, em va fascinar. Si unim això a l’atracció que sempre he sentit per la street photography, el mòbil s’ha convertit per mi en una eina ideal per a practicar-la, ja que em permet fer composicions espontànies caçades al vol, inesperades i impredictibles, on la llum i el color són els protagonistes absoluts: la llum, quan és llampant i esclata en reflexos i ombres, i els colors, densos i carnals, sempre a la recerca d'una estètica dissonant de contrastos violents i rigorosa composició.

La font principal de Montjuïc de Barcelona. "Carrers de llum". Foto: Maria Rosa Vila.

La llum és capaç de transformar qualsevol objecte, per prosaic que sigui, en quelcom fascinant. Imatge de la sèrie "Entre setmana". Foto: Maria Rosa Vila.

No pretenc fotografiar grans esdeveniments, ni contar cap història, ni fotografiar cap ciutat, ni ser testimoni de res. Simplement m’agrada caminar i mirar, confiant en què de sobte i durant un instant els elements es reuniran en un tot i sorgirà la màgia. Simplement.

Instal·lacions de la nova Masia del Barça. Sèrie "Carrers de llum". Foto: Maria Rosa Vila.

L'edifici on treballo. De la sèrie "Entre setmana". Foto: Maria Rosa Vila.

Aquí us deixo unes quantes imatges d’ambdós projectes. Si us agraden, podeu clickar a les pestanyes de dalt i veure’n la resta.

26 de des. 2010

Brent Clark, el fotògraf que ha convertit el Nadal en un projecte fotogràfic

Un avi disfressat de Pare Noel espera que la seva néta s'acosti a la gasolinera per donar-li una sorpresa. Foto: Brent Clark.

Brent Clark és un fotògraf que va néixer i viu a Carolina del Nord, un dels estats nord-americans on abunden les botigues d’objectes nadalencs obertes tot l'any que a l’estiu s'omplen de clients vestits amb xancletes i màniga curta.

Sense sortir pràcticament de casa, com aquell qui diu, Clark ha realitzat un projecte titulat Season’s Greetings per a documentar les representacions físiques i estètiques del Nadal a la seva terra, la qual cosa demostra que moltes vegades no cal anar-se’n gaire lluny per a fotografiar bons temes.

Atret per la bellesa lluminosa i imaginativa amb què els habitants de Carolina del Nord guarneixen les seves cases, Clark mostra a través de les seves fotos com el Nadal s'ha convertit, en gran mesura, en una festa laica, kitsch i comercial.


Un Pare Noel damunt una avioneta decora els exteriors d'una empresa a Wilmington, Carolina del Nord. Foto: Brent Clark.

Burn, la revista digital de fotografia documental dirigida pel fotògraf de la Agència Magnum David Alan Harvey per a donar a conèixer el treball de fotògrafs emergents, li dedica la darrera galeria Works in Progress.


Un vell graner a Chapel Hill, Carolina del Nord. Foto: Brent Clark.

Segurament no existeix millor moment per gaudir del treball fotogràfic de Brent Clark que aquestes dates. Ni per desitjar-vos unes bones festes. Així doncs, espero que passeu un molt Bon Nadal!

10 d’oct. 2010

'Crowdfunding', una nova fórmula per finançar projectes fotogràfics

Tots sabem que el mercat editorial i el de la premsa estan en crisi i que costa moltíssim trobar diners per tirar endavant nous projectes fotogràfics. Així que quan el fotògraf holandès Rob Hornstra i l’escriptor i director de cinema Arnold van Bruggen van voler embarcar-se en un projecte de cinc anys, van haver d’utilitzar la imaginació per buscar una font de finançament alternativa que els possibilités tirar-lo endavant.

El 2014, els Jocs Olímpics d'Hivern tindran lloc a Sochi, Rússia, una petita ciutat perduda entre les muntanyes del Caucas i el Mar Negre, a prop de Txerkèssia, Ossètia del Nord i Txetxènia, i només a 20 milles d'Abkhàzia, una altra zona de conflicte. Als voltants de Sochi encara hi ha pobles sense gas ni electricitat, que viuen com en el segle XIX. S'espera que els Jocs Olímpics d'Hivern transformin la ciutat i tota la regió, i milers de persones ja estan treballant en la construcció dels estadis i hotels necessaris per a l’esdeveniment.


Veure el mapa més gran

Rob Hornstra i Arnold van Bruggen van voler documentar aquests canvis fins el 2014, però es van trobar amb el greu i habitual problema que cap diari o revista holandesos no tenien pressupost per costejar un projecte d’aquesta envergadura. Aleshores van decidir apostar per una iniciativa de finançament popular o crowdfunding, i van llançar The Sochi Project.

El crowdfunding és un sistema que permet finançar un projecte amb les aportacions de totes les persones que vulguin donar-li suport. És una manera de costejar projectes a travès d’Internet, al marge dels grans mitjans de comunicació: els promotors de la idea conviden a la gent a que facin una donació per finançar el projecte a canvi d’alguns beneficis.

El crowdfunding no és nou, sinó que les indústries del cinema i la música l’han utilitzat en algunes ocasions. Permet a qualsevol persona esdevenir, per exemple, un micro-productor de cinema i aparèixer com a tal als crèdits d’una pel·lícula. El film El Cosmonauta n’és un exemple.

Hornstra i van Bruggen han adaptat la fórmula crowdfunding al seu The Sochi Project, i ja porten recaptats més de 28.000€. Els càlculs econòmics que han realitzat són els següents: volen viatjar a la regió de Sochi almenys dues vegades l'any (durant un mes cada una) fins el 2014. Han calculat que cada viatge els costarà uns 15.000€. D'aquesta quantitat, al voltant del 20% el destinaran a despeses de viatge; un 20% més, a despeses d'allotjament i manutenció; un 20%, a costos materials; un altre 20%, en un assistent/traductor, i el darrer 20%, al disseny del lloc web i els costos relacionats amb el projecte. L’objectiu és aconseguir 30.000€ anuals. Ja han rebut 340 donacions i des que van iniciar el projecte ja han recaptat uns 28.000€. De moment, pel 2011 ja n'han aconseguit 7.871. En tot aquest procés, les xarxes socials han estat les seves grans aliades.

Hornstra i van Bruggen tener clar que la gent no dóna res si no obté alguna cosa a canvi. Per això han creat tres categories de donants: els que només inverteixen 10€ adquireixen la condició de Bronze; els que donen més de 100€ obtenen l'estatus de Plata, mentre que una donació de 1.000€ dóna entrada al cercle d'Or.

Tots els donants tenen dret a accedir a una secció reservada de la web on els autors publiquen periòdicament informació actualitzada sobre Sochi. També poden accedir a sèries de fotos exclusives, entrevistes, vídeos amb making-offs i arxius originals en brut de fotografies de Hornstra.

Els membres de la categoria Plata poden assistir a una sèrie d'exposicions, lectures i presentacions de forma gratuïta, així com rebre les publicacions exclusives que cada any The Sochi Project produeix. Per últim, els donants d'Or aconsegueixen una capsa especial per a col.leccionistes amb cinc fotos originals, i poden reunir-se amb els dos autors.

De moment, sembla que aquesta fórmula alternativa de finançament està funcionant prou bé i que The Sochi Project és avui dia una realitat. Tan de bo, tal i com afirmen els autors a la seva web, els permeti seguir lluitant perquè el periodisme independent i el documentalisme segueixin existint. Qui sap si el crowdfunding acabarà convertint-se en la solució màgica que tots buscàvem per tirar endavant molts altres projectes fotogràfics.