Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ponència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ponència. Mostrar tots els missatges

29 de març 2011

Xerrada sobre els abusos als drets dels fotògrafs


El pròxim dissabte 2 d’abril, donaré una xerrada sobre un dels temes que més m'amoïnen i a l'hora disgusten: els abusos als drets d’autor que pateixen els fotògrafs. Serà a Eivissa, a la primera edició del Ibiza Foto Cracks, unes jornades que duraran tot el cap de setmana, organitzades per l’Ibiza Foto Club. A la meva ponència plantejaré alguns exemples viscuts de vulneració de drets i demostraré que hi ha maneres de lluitar contra els abusos exigint el respecte als drets d’autor i un tracte just per les nostres fotografies.

A banda, hi haurà un munt de tallers i conferències impartits per fotògrafs tan reconeguts com el Tino Soriano, l’Oriol Alamany, el Manu San Félix i el Nilo Merino.

Les places per assistir-hi ja estan esgotades, però a través de Facebook, Twitter i el bloc us n’aniré informant.

16 de gen. 2011

El factor clau a la fotografia de paisatge

El Jordi Busqué, fundador de Celístia i un dels organitzadors de la jornada de fotografia de paisatge. Foto: Maria Rosa Vila.

Va ser una gran estrena, un èxit rotund. La primera jornada sobre fotografia de paisatge que van organitzar el Manel Soria i el Jordi Busqué, els xicots de Celístia, a l’Institut d’Estudis Catalans, va complir amb les expectatives i va reunir una multitud de públic, la majoria fotògrafs professionals i aficionats. Allí hi havia, entre d’altres, l’Oriol Alamany, el Dani Codina, Jaume Balanyà, Oriol Clavera, Consol Bancells, David Monfil, Martin Gallego, Araceli Merino, Nati Martínez, Siqui Sánchez, Jordi Beltri... I així fins a 275 persones, algunes vingudes des de llocs llunyans com les illes i altres zones de l’estat espanyol.

A la jornada hi van assistir molts amics fotògrafs. Foto: Maria Rosa Vila.

Sota el títol "Fotografia de paisatge, de la visió inicial a la fotoimpresa", les ponències de cadascun dels nou convidats (veieu el programa en aquest link) es van centrar en la fotografia de paisatge des de diverses perspectives i punts de vista. Especialment important va ser el debat que es va plantejar sobre quin posicionament ètic ha de prevaldre a l’hora de processar els arxius Raw (podeu llegir una completíssima crònica del que va donar de sí la jornada al blog del Martin Gallego).

Com molts sabeu, els organitzadors de la jornada van tenir el detall de convidar-m’hi perquè hi aportés la meva perspectiva d’editora gràfica. Amb el títol “L’emoció, el factor clau”, en la meva ponència vaig intentar demostrar les respostes emocionals que provoquen algunes imatges com a factor determinant a l’hora de valorar una foto de paisatge. Pels que no vau poder anar-hi i hi esteu interessats, us en faig un resum:

Segons el meu criteri, totes les imatges i reportatges que publiquem al Descobrir han de tenir un factor clau o característica comuna: han d’emocionar. I quines són les fotos que provoquen aquesta resposta? Doncs aquelles que apel·len a la nostra memòria, que evoquen o associem a records intensos.

Deia Galen Rowell, aquell reconegut fotògraf a qui tant li agradava filosofar, que sense records no podríem veure el món de manera associativa. El veuríem amb una mirada buida, incapaços d’identificar-hi res. Per tant, la memòria visual sempre associa allò que veiem amb algun record.

Com que la fotografia té aquesta capacitat de captar i mostrar el món visualment, també és capaç d’evocar-nos records i sensacions gravades a la nostra memòria a través dels nostres sentits. Per exemple, si algú ens mostra la fotografia d’una persona estimada a qui fa molt temps que no veiem, immediatament ens emocionarem d’alguna manera. Doncs bé, amb determinades fotos de paisatge succeeix el mateix.

La imatge d'aquest prat sota la pluja és capaç d'evocar-nos l'aroma a terra humida. Foto: Isidoro Ruiz.

O aquesta, el so del tro que anuncia la tempesta. Foto: Albert Lleal.

O aquesta altra és capaç de transmetre'ns el fred d'un dia d'hivern. Foto: David Monfil.

Com ja vaig explicar en una anterior entrada, les millors fotos de paisatge i natura són les que mostren un món menys caòtic, difícil i accidentat que el que veiem, un món simplificat e idealitzat. Aquelles en què el fotògraf ha estat capaç de capturar un instant, quan la llum, el paisatge i els elements que hi apareixen es reuneixen en un tot buscant conscientment els extrems d’una situació:

La mirada més hipnòtica d'un mussol. Foto: Iñaki Relanzon.

L'angle més imponent d'una muntanya. Foto: Jordi Bas.

La llum més encisadora. Foto: Jordi Bas.

En definitiva, allò que converteix una imatge ordinària en una fotografia magnífica!

Al Manel Sòria i el Jordi Busqué els vull agrair la seva confiança i amabilitat per haver-me convidat a la jornada, que espero que sigui la primera de moltes més.