Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges

30 de maig 2011

La preservació dels arxius fotogràfics digitals, un autèntic maldecap

L'arxiu Centelles consta de més de 10.000 imatges.

Llegia ahir en un article de la Laura Terré publicat a la web de La Vanguardia, la seva preocupació per la preservació dels arxius fotogràfics d'autors privats, arran l'anomenat cas Centelles. Entre moltes altres qüestions, Terré advocava per trobar una fórmula que garanteixi la durabilitat material dels arxius. I posava com a exemple la conservació de l'arxiu Bettmann, que l'agència de fotografia Corbis, creada pel Bill Gates, va adquirir i dipositar en un magatzem a 67 metres sota terra en una antiga mina de Pennsylvania, per tal de conservar els 17 milions d'originals (entre negatius i paper) a temperatures sota zero, sense humitat, al resguard de terratrèmols, huracans, tornados, vàndals, explosions nuclears i l'erosió del temps. Segons Terré, "el cas de l'arxiu Bettmann és un bon exemple de com més enllà de l'explotació d'un arxiu hi ha un valor intrínsec de les peces materials que justifica la seva conservació a llarg termini, ja sigui per desconfiança dels mètodes digitals per preservar la memòria, ja sigui per voluntat d'atresorar el seu valor material".
'Dinar a la part alta d'un gratacels' és una de les fotos que pertanyen a l'arxiu Bettmann. Va ser presa per Charles Ebbets el 29 de setembre de 1932 a Nova York. La imatge correspon a la construcció del complex del Rockefeller Center, en concret l'edifici de General Electric, d'un total de 70 plantes. A la foto, els obrers seuen al pis 69.


La inquietud de Terré m'ha fet recordar una conversa que vaig mantenir fa unes setmanes amb el Tino Soriano sobre la seva preocupació per la pervivència futura del seu arxiu digital. Com tants altres fotògrafs, el Tino es veu obligat constantment a destinar una gran quantitat de temps i energia en duplicar totes les seves fotos (fins a tres còpies de seguretat, si no recordo malament) en discos durs externs. No obstant això, és conscient que aquesta tècnica de conservació no serà efectiva per molt temps, ja que els dispositius d'emmagatzematge actuals no garanteixen la preservació dels arxius més enllà de 10 o 20 anys. Com a conseqüència de l'imparable avenç tecnològic, quedaran obsolets, probablement igual que els formats, aplicacions i ordinadors actuals, als quals cal sumar la incompatibilitat dels nous sistemes amb els antics. Qui no té a casa algun disquet o floppy de 3'5 polzades que cap ordinador pot llegir ja? O els caducs zips de Iomega?

Un disquet de 3'5 polzades.

El gran repte, doncs, és com no perdre les nostres imatges emmagatzemades durant anys, com aconseguir que sobrevisquin al pas del temps. Per això, és imprescindible mantenir constantment actualitzat el nostre arxiu digital sigui quin sigui el format, programari, ordinador o sistema que es va utilitzar per a la seva creació. No actualitzar-lo constantment és sinònim segur de destrucció.

No obstant, i a diferència dels arxius fotogràfics analògics com el de Centelles o Bettman que estan en mans d’institucions o corporacions, en el cas dels arxius digitals no crec que cap entitat pública o privada pugui assumir la preservació material de futures col·leccions a causa de la descomunal quantitat d'imatges que es produeixen cada dia i els elevats i imprevisibles costos tant de manteniment com de migració als nous suports.

Així doncs, la gran incògnita és: com preservarem aquest patrimoni immaterial? I el que és més important, com preservarem la nostra memòria històrica, fotogràfica i col.lectiva? O és que la memòria i la veritat s'han allunyat dels usos fotogràfics, com afirma Joan Fontcuberta? Algun responsable cultural hi ha pensat?