Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia analògica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia analògica. Mostrar tots els missatges

27 de febr. 2010

Com mantenir viu l'arxiu de diapositives


Amb la crisi econòmica colpejant els mitjans de comunicació, tota l'atenció de les empreses periodístiques està fixada a realitzar fortes i ràpides retallades de despeses per a enfrontar-se a la recessió. Una de les mesures que hem aplicat a Descobrir Catalunya i que afecta directament els fotògrafs és la de rebutjar el material fotogràfic analògic d'arxiu. No som els únics. Fins fa uns mesos, si li demanava fotos d'arxiu a un fotògraf i aquest m'enviava diverses fundes de plàstic plenes de diapositives per a que fes la meva tria, no hi havia cap problema. Podia fer la meva edició i demanar a l'empresa fotomecànica que treballa amb nosaltres que m'escanegessin les diapos triades. Però la digitalització de les diapositives comporta uns costos importants que totes les empreses intenten estalviar-se i ara els editors gràfics ens veiem obligats a prescindir de bona part de l'arxiu de molts fotògrafs.

Davant aquesta situació, no queda un altre remei que els fotògrafs que han arribat al món de la fotografia digital amb centenars o milers de diapositives i negatius, valorin si val la pena escanejar pel seu compte una part o tota del seu arxiu fotogràfic per seguir treient-li profit. Per què? A banda que el seu arxiu no estarà immòbil, podran tenir un "resguard digital" del mateix, passar pel Photoshop algun treball antic, o simplement completar la seva pàgina web personal.

Per aconseguir fitxers de qualitat, bàsicament hi ha dues opcions:
  • Comprar un escàner d'alta gama i el programari de procés necessari, aprendre a usar-los, i emprar el temps lliure per a escanejar les diapositives. Cal tenir un ordinador d'alt rendiment, a més d'un bon nombre de CD's, DVD's o discs durs per emmagatzemar de forma segura el nou arxiu fotogràfic digitalitzat.
  • Utilitzar un servei d'escanejat professional.
Malauradament, totes dues opcions costen diners. Per això, abans de decidir-se per una o altre, caldria tenir present algunes altres qüestions:
  • Per a escanejar un arxiu de diapositives es requereix temps. Es poden trigar setmanes, mesos i fins i tot anys en escanejar totes les diapositives en estones lliures.
  • Escanejar no és un procés divertit, sinó una tasca tediosa i monòtona.
  • Escanejar no és tan fàcil com sembla. Gairebé cada imatge que surt de l'escàner requereix una correcció de color, de densitat i de nitidesa.
  • Un escàner barat produeix resultats insuficients.
Pel que costa un escàner bo, el programari i tot l'equip necessari per a processar i emmagatzemar digitalment el nou arxiu fotogràfic, crec que surt més a compte encarregar a una empresa especialitzada l'escaneig de l'arxiu de diapositives. Cal demanar pressupostos i comparar-los abans de decidir-se i veure si es pot fer la digitalització tota alhora o per fases.

Així, no perdreu un temps preciós que podreu dedicar-lo a la producció de fotos i generar nous ingressos que us comenpensin de la despesa.

19 d’oct. 2009

Ja és a la venda 'A Barcelona', el treball fotografic més poètic de Rafa Badia


Recordeu que fa unes setmanes us vaig comentar que el fotògraf i editor gràfic Rafa Badia estava a punt de publicar el seu llibre 'A Barcelona'? (si no us en recordeu, podeu mirar el post que vaig escriue’n al respecte). Doncs bé, dijous passat el Rafa em va convidar a presentar-lo, acabat de sortir d’impremta, a la llibreria Altaïr de Barcelona.


Durant la presentació, davant uns 50 amics, fotògrafs, alumnes i familiars seus, vaig tenir l’oportunitat de pronunciar unes paraules que més o menys venien a dir que 'A Barcelona', publicat per Arola Editors, és un llibre sorprenent i únic perquè fusiona dues vocacions (la fotografia i la poesia), d'una mateixa persona, en aquest cas el Rafa Badia: el Rafa Badia fotògraf i el Rafa Badia poeta. Dos talents que són dues manifestacions de la seva personalitat creativa absolutament polièdrica.

El Rafa Badia i jo, durant la presentació del seu llibre a la llibreria Altaïr.
Foto: Mònica Tudela.

El llibre mostra una fotografia de carrer feta de moments fugissers senzills i irrepetibles, amb la ciutat de Barcelona com a teló de fons. En Rafa Badia ha captat amb la seva mirada totalment subjectiva aquests instants senzills i anecdòtics de la vida quotidiana al carrer. La seva fotografia, filla espiritual de l'instant decisiu de Cartier Bresson i la subjectivitat de Robert Frank, ni transgredeix ni denuncia. Podríem dir que el treball del Rafa s'inscriu dins el documentalisme més íntim, aquell que ofereix imatges extretes de la realitat quotidiana tamisada per la subjectivitat d'una mirada, la seva, que sap triar allò que és anecdòtic i senzill, però alhora excepcional.

Foto: Mònica Tudela


La llum, la composició i el color són determinants en aquesta obra: la llum, incidint en la gent i en el paisatge urbà de Barcelona; la composició, rigorosa, intuïtiva i en el mateix instant en què Badia prem l'obturador; i els colors, nets, brillants i saturats. I tot això, fotografiant com un Cartier-Bresson del segle XXI, amb una càmera analògica i un objectiu de 50 mm. En plena era digital, aquesta seria per mi una altra de les virtuts del treball de Rafa Badia: l'absència total de tecnicismes i de noves tecnologies. Ni càmeres digitals, ni reenquadraments, ni Photoshops, ni retocs. Les fotos que podreu contemplar en el seu magnífic llibre són diapositives úniques que s'han passat al paper tal qual, sense trampa ni cartró. No han estat ni reenquadrades, ni retocades, fidels com són a un estil, el d'utilitzar l'enquadrament sencer, fruit del reflex compositiu pur i intuïtiu de Badia.

'A Barcelona' és, a més, un compendi de jocs de paraules i imatges que expliquen 80 “instants robats”, com ell mateix diu. En el llibre, Badia ens explica cada foto amb un poema, i en fer-ho, tot adquireix una nova dimensió, en una simbiosi on els poemes són molt fotogràfics i les fotografies són com versos en una col·lecció de poemes visuals. En els poemes, en Rafa Badia ens dóna “la raó / que justifica la foto”, com ell diu en un vers. Per ell, qualsevol cosa pot ser una altra i l’explicació la trobarem en el poema. Els seus poemes estan plens de metàfores, de comparacions, de fantasies amb símils suggeridors i voluptuosos.



Un exemple: la monumental bastida al carrer Rocafort recoberta d’una lona amb el retrat gegantí d’una noia, li ha despertat la imaginació al Rafa Badia, i en el poema, ha convertit la noia en Gulliver a Lil·liput, amb tots els lil·liputencs passejant-li pels braços mentre emergeix del terra.

'A Barcelona' és la tercera entrega de He mirat aquesta terra una col·lecció de llibres de fotografia que ofereix una visió artística del territori català, publicada per Arola Editors. El podeu comprar a un preu de 30€.

4 d’abr. 2009

Els poemes visuals més inspirats de Rafa Badia

Estic segura que la majoria dels fotògrafs que han passat per les escoles de fotografia barcelonines en els darrers anys han estat alumnes seus. També quasi tots els professionals especialitzats en la fotografia de viatges el coneixen prou bé, doncs durant molts anys ha estat editor gràfic de les revistes Descobrir Catalunya, Altaïr, Viatges National Geographic, del suplement de viatges de El País i de El País Aguilar. M'estic referint al Rafa Badia, un apassionat de la fotografia amb majúscules.

I és que, a banda de la seva activitat docent i editorial, Badia s'ha consagrat en cos i ànima a la realització d'un gran fresc en color de la Barcelona més popular i humana. Un projecte de llarg recorregut, fet amb temps, on Badia ha adoptat el ritme ideal per a captar l'evolució de l'espai urbà barceloní fotografiant escenes de la vida quotidiana amb la ciutat de Barcelona com a teló de fons.

Des de fa 14 anys, acompanyat sempre de la seva càmera analògica Nikon FM2 i un objectiu de 50 mm, Badia passeja pel centre de la ciutat i fotografia tot allò que li crida l'atenció i el sorprèn: aparadors de botigues, maniquís, terrasses de cafès, grafitis, anuncis publicitaris, objectes abandonats al carrer... La llum i la gent, però, són els elements determinants de la seva obra, la seva gran obsessió, allò que més l'emociona i motiva a prémer l'obturador.

El Rafa Badia no transgredeix ni denuncia, ni tan sols produeix una obra propera a cap moda, ni experimenta amb les noves tecnologies. El seu treball s'inscriu dins el documentalisme més intimista i subjectiu, aquell que ofereix imatges tretes de la realitat quotidiana tamisada per la subjectivitat d'una mirada que sap triar allò que és anecdòtic i senzill, però alhora excepcional. Es tracta d'una fotografia pura, que segueix la tradició de la fotografia parisenca de postguerra i la fotografia de carrer americana dels anys 60, feta de moments senzills immortalitzats per aquest fotògraf tan sensible al vincle que uneix secretament les persones amb el paisatge.

El resultat d'aquest treball excepcional (una selecció d'unes 2.000 diapositives d'un total de 20.000) és una obra molt poètica, on cada imatge és com una estrofa en una col·lecció de poemes visuals. I és que el Rafa Badia, a més de fer fotos, també escriu poesia. “Els meus poemes són molt fotogràfics i les meves fotografies, molt poètiques", assegura. No és estrany, doncs, que estigui a punt de publicar un llibre amb 80 de les seves fotos acompanyades de 80 poemes escrits per ell mateix que es titularà, com no podia ser d'una altra manera, 'A Barcelona'.

17 de nov. 2008

El geni fotogràfic d'un jubilat


Aquest és un cas curiós: un home que s’havia passat tota la vida venent làmpares a la botiga familiar de Marsella i que pràcticament mai no havia fet una foto, es jubila als 65 anys i es converteix en un fotògraf de culte per a galeristes i museus d'arreu del món.
Amb unes tisores, paper, cola i poc més, Gilbert Garcin (Marsella, 1929), que així és com es diu el nostre home, construeix unes artesanes però efectistes escenografies que recorden el cinema de Méliês, i es fotografia a si mateix per reflexionar sobre qüestions com el destí, la prudència, l’absènsia, la vanitat i, en definitiva, la condició humana. La seva obra, que ja té 15 anys, conforma una mena de autobiografia fictícia i surreal, plena de poesia. La imaginació en estat pur!

15 de nov. 2008

El pioner del fotomuntatge


Si observes per primera vegada l’obra de Jerry Uelsmann, segurament pensaràs que estàs davant d’un complex i extraordinari treball de retoc digital d’imatges. El cert és que a la seva obra no hi trobaràs ni un píxel. Uelsmann és un veterà fotògraf nord-americà que des de fa més de 35 anys ha fotografiat multitud de subjectes, les imatges dels quals ha superposat i manipulat dins del seu laboratori analògic i tradicional. La seva impressionant obra, farcida de paisatges onírics i surrealistes plens de misteri i fantasia, actualment es pot contemplar en exposicions permanents de més de cent museus arreu del món.