Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia amb el mòbil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia amb el mòbil. Mostrar tots els missatges

15 de maig 2011

El potencial artístic de la fotografia mòbil

Atrapada en el temps. Foto: Maria Rosa Vila.


Fa uns mesos vaig canviar de mòbil i em vaig comprar un HTC Desire que porta incorporada una càmera de 5 megapíxels. Gairebé de manera instintiva i a tot hora, vaig començar a jugar amb ella fent fotos a casa, a la feina o bé per Barcelona. I estic descobrint que el mòbil és una bona alternativa a les càmeres compactes, les "lomo" o les ja gairebé desaparegudes Polaroid, ja que permet experimentar amb la llum, la composició, l'atzar i, sobre tot, el sentit estètic d'una manera senzilla i sense gaires artificis.

Un dia de pluja des de la finestra del menjador de la feina. Foto: Maria Rosa Vila.

Tot i les limitacions tècniques i de resolució, hi ha tres avantatges bàsics del mòbil respecte a una càmera. El primer, n’és la lleugeresa. A l’igual que l’Iphone, el meu HTC pesa només 135 grams amb la bateria, 330 grams menys que la nova i desitjada Fujifilm FinePix X100, o 365 menys que la compacta Canon Powershot G12, per posar-hi un parell d’exemples.


Un altre, n’és la immediatesa. La càmera no la portes sempre a sobre, el mòbil sí. Si veus alguna cosa que t'agrada, agafes el mòbil, enfoques i la captures sense pensar-hi gaire ni fer grans preparatius. Hi ha imatges que només succeeixen una vegada i aquí el sentit de l'oportunitat, l’olfacte, l’empenta, però sobre tot, la rapidesa en són la clau.

Aparador del carrer Canuda de Barcelona. Foto Maria Rosa Vila.
Carrer Canuda de Barcelona. Foto Maria Rosa Vila.

Un darrer advantatge n’és la discreció. El mòbil intimida poc i em permet passar moltes vegades desapercebuda i apropar-me a la gent sense que s’adonin, ja que no disposa de zoom òptic. Com que té una funció per eliminar el soroll del dispar quan prems l’obturador, fer fotos "robades" (és a dir, preses sense el consentiment de les persones fotografiades) és fàcil. Per això, el mòbil és una eina ideal per a practicar la fotografia de carrer o street photography, ja que permet fer composicions espontànies trobades a l'atzar, inesperades i impredictibles.

Passeig de Gràcia de Barcelona. Foto: Maria Rosa Vila.

Però la fotografia de carrer no és l’únic gènere fotogràfic en què el mòbil pot demostrar tot el seu potencial artístic, social o documental. Quatre fotògrafs reunits per la Sala EFTI de Madrid mostren fins el 29 de maig la seva obra de gran format presa íntegrament amb la càmera del mòbil:

Spring, de Carlein van der Beek.

L’holandesa Carlein van der Beek ha utilitzat el mòbil per indagar en el món femení des d’un punt de vista pictòric, barrejant la tècnica mixta amb les fotos...

Have a sit, de Matt Burrows.

El fotògraf Matt Burrows, americà establert a Michigan, va redescobrir la fotografia gràcies al seu smartphone. Inspirant-se en l'obra de William Eggleston, va començar a capturar objectes quotidians i escenes familiars, creant unes composicions plenes de color de significat inesperat...

Instant notes, de Stefano Giogli.

La regió italiana d'Umbria és l'escenari perfecte per a les imatges de Stefano Giogli, a través de les quals els actes, els objectes i la gent que conformen la seva rutina diària es transformen en fotografies construïdes magistralment. Les fotos pertanyen al projecte "Instant notes", en el qual Giogli utilitza el seu smartphone com a quadern de notes visual i l’aplicació Hipstamatic per a donar-li una gran intenció estètica...

The Shadows, de Jordi V. Pou.

Per últim, el treball del fotògraf de Lleida Jordi V. Pou, en blanc i negre, titulat "Kokovoko", deu el seu nom a l’illa citada per Herman Melville a Moby Dick i simbolitza un viatge de tornada des de llocs llunyans.

Així que ja sabeu per qué cada vegada hi ha més persones que quan s'obliden el mòbil han de tornar corrents a buscar-lo!