Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OjodePez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris OjodePez. Mostrar tots els missatges

18 de jul. 2010

"Quan la fotografia no serveix per a res en diuen art", afirma Oliviero Toscani al OjodePez Photo Meeting



Després de tres dies d’una calor horrorosa, amb unes temperatures i una humitat tropicals soportables, en part, gràcies a les cerveses i l’aigua que l’organització subministrava gratuïtament als assistents, el OjodePez Photo Meeting, el congrés de fotografia documental organitzat per La Fábrica i la Virreina Centre de la Imatge a Barcelona, s’ha acabat.

Durant tres dies, el cor de la Rambla ha estat un anar i venir constant de fotògrafs, editors gràfics, periodistes i estudiants de fotografia vinguts d’arreu que, immunes a la xafogor, han assistit a les conferències, debats, projeccions i visionats de portfolis. El gran atractiu de la trobada ha estat, sens dubte, poder conèixer en persona i escoltar l’opinió de 35 dels especialistes i fotògrafs més rellevants del gènere a nivell internacional, gent que són tot un referent, amb l'objectiu de generar un debat al voltant del fotoperiodisme entre ells i el públic.

Una de les conferències més esperades i que més expectació va generar és la que va protagonitzar el fotògraf Oliviero Toscani, autor de les campanyes publicitàries de la firma Benetton.

Susan Meiselas i Oliviero Toscani, dos dels convidats al OjodePez Photo Meeting de Barcelona. Foto: Quesabesde

Al fotògraf italià, famós per revolucionar els principis de la moda i reinventar les regles de la publicitat, sembla que li queda curt el vestit de fotògraf. Toscani va donar a entendre que és una mena de Juan Palomo: no només és l'autor de les fotos sinó també del concepte de cada encàrrec, sigui campanya publicitària, exposició o portada d'una revista de moda.

En tots els casos, Toscani imposa i té cura de tots els detalls, des de la producció i l'estilisme, fins el grafisme i la recerca de l’impacte mediàtic publicitari, sempre amb imatges provocadores creades per a la reflexió i no per a la simple contemplació estètica. Per això afirma: “És impossible ser demòcrata i que hi hagi consens quan treballes en el límit. El consens condueix a la mediocritat".

En aquest sentit, Toscani es considera un creatiu, un artista que intenta canviar la percepció de les coses, convençut com està que la fotografia és una de les eines més eficaces de conscienciació social. Com a responsable de campanyes publicitàries tan polèmiques com la que mostrava a un malalt de la sida moribund o a una model amb anorèxia, mig món se li va posar en contra per explotar el patiment aliè. Però ell, seguríssim de si mateix i engrandit davant l'adversitat afirma: “La fotografia ha de tenir una funció social. Quan no serveix per a res, en diuen art". Per això, va afegir amb ironia malèvola que la fotografia “és actualment l'autèntic art modern".

De totes maneres, crec que el Toscani actual (un clon del Leo Bassi més excèntric, excessiu i provocador), està de tornada de tot. Després de mostrar-nos les imatges més impactants de l’evolució del seu treball fotogràfic determinades per la polèmica i una producció sofisticada i complexa, Toscani va mostrar part del seu nou projecte fotogràfic, un retrat senzill i sincer de la raça humana que està realitzant a través de milers de fotos de rostres anònims que es troba pel carrer. Sembla com si el fotògraf italià s’hagués desprès d’artificis i provocacions. Serà això possible?

13 de febr. 2010

El premi de fotografia documental que tots els fotògrafs desitjarien ja és aquí


Hi ha premis i Premis amb majúscules. I aquest és dels segons, d'aquells en els que val la pena participar-hi, sigui com sigui.

La revista OjodePez i el festival de fotografia PHotoEspaña s'han aliat, per tercer any consecutiu, per dur a terme un premi que, segons l'organització, serà objecte de desig de tots els fotògrafs documentals del món mundial. La revista i el festival volen anar més enllà en la seva defensa de la millor fotografia documental i per això organitzen conjuntament el Premi PHE OjodePez de Valores Humanos 2010. Al concurs poden participar-hi fotògrafs de qualsevol nacionalitat o edat que hagin realitzat un reportatge de fotografia documental en què destaquin valors humans com la solidaritat, l'ètica, l'esforç o la justícia.

Els fotògrafs que vulguin participar-hi han de presentar entre 15 i 20 imatges abans de l'1 de maig. Les fotografies no poden haver estat publicades en conjunt prèviament, ni formar part d'un llibre, ni haver estat premiades col.lectivament amb anterioritat.

L'organització del premi vol que la participació sigui assequible a tothom i per això no cal ingressar-hi cap tarifa d'inscripció ni gastar-se ni cinc cèntims en còpies ni enviaments. Per enviar-hi les fotos, s'ha habilitat una FTP per a que tots els participants hi pengin els seus reportatges fàcilment des del seu ordinador.

Un jurat internacional de prestigi seleccionarà el millor treball, que rebrà un premi de 6.000 euros, així com un conjunt de 9 finalistes. Tant el reportatge guanyador com els finalistes seran publicats al número especial que OjodePez dedica des de fa dos anys al premi i que surt al setembre. Hi ha la possibilitat que també s'organitzi una exposició itinerant amb els 10 reportatges, que la passada edició va acollir la Fnac i va recórrer diferents ciutats d'Espanya i Portugal al llarg d'un any.


En l'edició anterior es van presentar més de 620 reportatges procedents de 50 països, i el que va resultar guanyador va ser Odd Days / Dies estranys, de la fotògrafa italiana Simona Ghizzoni, un corprenedor reportatge sobre el llarg i difícil camí cap a la recuperació d'algunes dones afectades per la bulímia i l'anorèxia.

El jurat de l'edició 2009 va estar compost per Anne Tellgren, conservadora del Moderna Museet d'Estocolm; Joanna Milter, editora de fotografia de The New York Times Magazine; Rod Siemmons, director de The Museum of Contemporary Photography, del Columbia College de Chicago; Sérgio Mah, comissari general de PHotoEspaña, i Arianna Rinaldo i Frank Kalero en representació de OjodePez.

La inscripció la podeu realitzar a la web de OjodePez. Allà hi trobareu tota la informació necessària per donar-vos d'alta i fer el vostre enviament correctament. Un cop completat el formulari online i realitzat l'enviament de les imatges, rebreu la confirmació electrònica amb un número de registre, i ja només us quedarà esperar que el jurat es decideixi. Així de senzill.

Per últim, una cosa molt important: la participació en aquest premi comporta la cessió dels drets de les fotos només dels guanyadors i no de la resta de participants, com passa en altres concursos. Els fotògrafs guanyadors cediran els drets exclusivament per a la publicació i difusió de les imatges premiades i finalistes, així com per a l'ús promocional del mateix premi en futures edicions, a més de la reproducció gratuïta de les seves imatges en mitjans de comunicació massiva amb l'únic objectiu de difondre els resultats del premi.

El guanyador i els finalistes es donaran a conèixer al juny a la gala d'entrega de premis de PHotoEspaña, així com al número de setembre de la revista i al web www.ojodepez.org.

Sort a tots els valents i valentes!