Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Descobrir Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Descobrir Catalunya. Mostrar tots els missatges

27 de març 2012

Fotonature 2012, National Geographic, los editores gráficos, el último mohicano y el plus de calidad

Todos los ponentes del Fotonature 2012 al completo: empezando por arriba a la izquierda, Rafa Pérez, Javier Selva, Siqui Sánchez, Manel Soria, Tino Soriano, Todd James, Jane Menyawi, Rafael López-Monné y Hugo Rodríguez. Foto: Maria Rosa Vila.

Uno de los grandes alicientes que tienen los festivales y eventos fotográficos similares es el de que cualquiera puede acceder a los ponentes, charlar con ellos y hacerles preguntas. El Fotonature de La Palma no ha sido una excepción, sino todo lo contrario. Durante su celebración este fin de semana pasado -en el que hubo llenazo, qué bien-, los asistentes tuvimos la oportunidad de codearnos con ellos. Cierto es que, en mi caso, he podido hablar con todos durante los seis días que he pasado en La Palma ya que me enchufaron (una de las pocas ventajas de ser la editora gráfica del Descobrir, debo reconocerlo). Como a la mayoría les conozco desde hace años, Tino Soriano y Anna Oliver -directores del Fotonature- tuvieron la amabilidad de integrarme en el grupo de ponentes para que pudiera estar con ellos todo el tiempo. Por eso, desde aquí, quiero expresarles mi más sincero agradecimiento.

Además de Rafa Pérez (El Fotógrafo Viajero), Hugo Rodríguez, Manel Soria (Frikosal), Rafael López-Monné y Javier Selva, el Fotonature de este año trajo directamente de Estados Unidos a dos editores gráficos de National Geographic, Jane Menyawi y Todd James, que resultaron ser dos personas de lo más cercanas y accesibles. Teniendo en cuenta que una a veces se siente como el último mohicano de la edición gráfica de este país, os podéis imaginar las ganas que tenía de intercambiar impresiones con colegas que trabajan en una de las publicaciones más prestigiosas del mundo y uno de los referentes del Descobrir.

Las intervenciones de Jane Menyawi y Todd James necesitaron de la colaboración de un traductor. Foto: Maria Rosa Vila.

Y claro, cuando empezamos a hablar, las comparaciones fueron inevitables y odiosas. Sólo para empezar diré que actualmente y a pesar de la crisis, en National Geographic trabajan 10 editores gráficos. ¡10! Además, todos tienen un ayudante que comparten de dos en dos. O sea, que en total son 5 ayudantes para 10 editores.

En cuanto a los reportajes, los del National siguen haciendo las cosas a lo grande. Se preparan con dos años de antelación y se realizan en 8 semanas aproximadamente. Pero si el editor gráfico considera que el fotógrafo tiene que volver a hacer más fotos para concluir su reportaje, pues vuelve a enviarle, no importa si es a Shanghai, el Polo Norte o Afganistán, por citar tres ejemplos que Jane y Todd mostraron en sus respectivas ponencias.

Editan un total de 50.000 fotos por reportaje (¿os imagináis la cantidad de tiempo que tienen que invertir los editores mirando, seleccionando y descartando entre 50.000 fotos?) y trabajan codo a codo con el director de arte en el diseño de las páginas y en la elaboración del discurso visual (menos mal que en esto último, en el Descobrir lo hacemos igual), por lo que su papel en la redacción es de suma importancia, ya que tienen un gran peso en las decisiones editoriales.

Al igual que los anteriores ponentes, Todd James contestó algunas preguntas después de su ponencia. Foto: Maria Rosa Vila.

Y todo eso, ¿por qué, con qué objetivo? Todd me lo dijo muy claro: "Pues para lograr la excelencia en los contenidos y ofrecer a los lectores la máxima calidad", algo que hoy en día muy pocas editoriales y publicaciones entienden. En un mundo en el que los editores gráficos nos hemos convertido en una "especie en vías de extinción", en palabras de Todd, National Geographic se resiste a prescindir de ellos para garantizar el plus de calidad de sus reportajes e imágenes. ¿Es eso rentable? Parece que si. Pese a la ligera caída en el quiosco en Estados Unidos y el fracaso de la web, según reconoció Todd, las ediciones internacionales de National Geographic han aumentado las ventas y han sumado 100.000 nuevos suscriptores a la versión para Ipad, cifra que prevén que se incremente en 100.000 más en los próximos meses. Lo cual certifica que la calidad es la mejor arma para que una publicación sobreviva al tsunami de la crisis. ¿Se enterarán de una vez las editoriales y los medios de este país?

A Tino y a Anna, enhorabuena por el éxito de la tercera edición del Fotonature. Doy fe de que es un evento fotográfico de primera, que espero que dure muchos años. Y a los amigos de La Palma, gracias por todo y un fuerte abrazo. Este post lo he redactado en castellano en atención a vosotros.

4 de març 2012

Plantar cara als contractes editorials abusius


Els grups editorials Hearts Magazines (Elle, Fotogramas, Ana Rosa, 10 minutos...) i RBA (El mueble, Lecturas, National Geographic, El Jueves...) han demanat als fotògrafs que hi col·laboren que signin un contracte mitjançant el qual cedeixen a les dues editores tots els drets econòmics de les seves imatges sense cap contrapartida econòmica. En el cas de Hearst, a més, l'obligació de signar el contracte va acompanyada d'una baixada de tarifes considerable.

Tant Hearst com RBA pretenen apoderar-se d'aquesta manera de les imatges dels fotògrafs col·laboradors per a poder reutilitzar-les tantes vegades com vulguin en totes les seves publicacions sense haver de tornar a pagar per elles i adquirint-ne l’exclussivitat dels drets, la qual cosa significa que les empreses podran vendre les imatges a terceres parts sense cap compensació econòmica pel fotògraf. Aquesta situació, lluny de ser excepcional, s’està generalitzant a casa nostra, com ja vam veure en el cas de G+J (editors de revistes com Cosmopolitan, Marie Claire, Mia i Muy Interesante, entre d'altres), que també van demanar als seus fotògrafs col·laboradors que signessin un contracte de renúncia dels seus drets d’autor.

Per si algú encara no és prou conscient de la gravetat d'aquests contractes editorials, recordem que tots els fotògrafs, siguin professionals o no, tenen en exclusiva, pel sol fet de ser autors de les seves fotos, una sèrie de drets de caràcter moral i econòmic. Els drets morals defineixen el respecte de la seva autoria sobre l’obra i, per tant, el deure de qualsevol editorial a fer-hi constar sempre el seu nom i que no es modifiqui l'obra sense el seu consentiment. Els drets morals són irrenunciables i intransferibles, i han de ser sempre respectats.

Pel que fa als drets econòmics, el fotògraf pot cedir-los, vendre'ls o adjudicar-los a altres parts, però sempre per escrit sense que això signifiqui que perd els drets morals. És a dir, cap editorial pot publicar ni reproduir en mitjans de difusió massiva imatges sense demanar-ne autorització expressa a l’autor i sense que aquest percebi els drets econòmics que estableixi.

Per tant, amb contractes com els presentats per Hearst, RBA i G+J als seus col·laboradors, no només s’abusa econòmicament del fotògraf (ja que no existeix una remuneració proporcional als usos cedits), sinó que aquest perd tots els drets i el control sobre on i com s’utilitzen les seves imatges.

Davant aquesta realitat, només hi ha una solució possible: plantar cara a les editorials de manera col·lectiva i no signar mai aquests contractes abusius i esclavistes. Signant aquests contractes editorials, se signa la sentència de mort de la professió. És important tenir present que les editorials necessiten els seus col·laboradors tant com aquests a les editorials, de manera que només actuant de forma col·lectiva els fotògrafs podran generar la suficient força per aconseguir contractes dignes. Això pot fer-se per mitjans no formals, donant a conèixer els abusos a través dels blocs i les xarxes socials, dues eines molt poderoses que tenim a l'abast.

Al Descobrir fa temps vam passar per un procés similar. La direcció de l’empresa va enviar una proposta de contracte als fotògrafs col·laboradors de la revista i aquests van decidir fer un front comú per pactar-ne les condicions. Finalment, l’acord va ser possible i beneficiós per ambdues parts, i avui en dia el Descobrir pot vanagloriar-se de ser una de les publicacions de més qualitat de tot el quiosc i de tenir una relació excel·lent amb els seus col·laboradors. A tots ens convé que així sigui. Fotògrafs i editores es necessiten mútuament perquè no tot es troba al Flickr ni es pot comprar a agències de microstock. La bona fotografia professional és avui tan o més necessària que mai. Només amb bona voluntat i diàleg és possible aconseguir acords profitosos per tots. Aquest és el camí.

Als fotògrafs que els preocupa que l’editor assigni el treball al següent col·laborador de la llista, els diria que és molt important no cedir a les pressions perquè si el sou del fotògraf es redueix encara més, tot el sector es veurà perjudicat, devaluant-se la fotografia i afectant finalment a la qualitat dels mitjans i les imatges.

Si les condicions d’un contracte no us semblen justes o hi teniu dubtes, el millor és buscar assessorament i unir-se a altres fotògrafs per a cercar-ne el suport, fomentar-ne la concienciació i exigir contractes més justos. Al grup Stop Cláusulas Abusivas a los Fotógrafos n'hi trobareu més de 5.000 ben conscienciats.

A les nostres mans està aturar els abusos. I si algú no ho té clar, potser hauria de plantejar-se canviar de professió.

16 d’oct. 2011

Descobrir les claus del retrat de la mà de l'Òscar Rodbag

Foto: Òscar Rodbag.

Els bons retrats no són només imatges de persones, sinó que són interpretacions de la seva personalitat: en lloc de captar-ne l’apariència externa, els millors retrats revelen les seves peculiaritats i potser, fins i tot, els seus sentiments.

A vegades, les fotos espontànies d’amics i familiars poden tenir aquesta qualitat si la relació natural entre el fotògraf i el model es combina amb la tècnica de forma adecuada. Però un bon retrat és alguna cosa molt més difícil. El fotògraf ha d’establir ràpidament una aproximació bàsica a la personalitat del model i una confiança mútua. Cal decidir quin tipus d’entorn reforçarà el retrat i quina il·luminació serà la més adequada. Després haurà de trobar la pose més expressiva, aquella amb la qual el model se senti més a gust.

Per a mostrar com aconseguir retrats expressius, impactants i impecables, els dies 21, 22 i 28 d’octubre, el fotògraf Òscar Rodbag impartirà tres classes magistrals —que inclouen una sessió pràctica— sobre retrat en el tercer curs de fotografia organitzat per la revista Descobrir i l’escola superior de fotografia GrisArt.

Els que sigueu lectors habituals d’aquest bloc ja sabreu qui és l’Oscar Rodbag. A ell li devem alguns dels reportatges més impactants del Descobrir, com el que va realitzar sobre Formentera...


Barcelona...


o el Lluçanès, per posar tres exemples.


Tot i així, no em puc estar d’afirmar que l’Òscar Rodbag, a banda de ser un gran amic, és un dels fotògrafs més meravellosos que conec, sobretot per la passió que sent per la fotografia combinada amb una cordialitat i afabilitat aclaparadores que encomanen bon rotllo a tothom. Si a això hi afegim la seva imaginació desbordant, i un domini de la tècnica i la llum absoluts, no exagero gens si dic que ens trobem davant d’un dels millors fotògrafs del país i un artista en majúscules.

Encara queden places al seu curs de retrats. Us recomano vívament, ja que és una de les seves especialitats.

La inscripció la podeu fer a través de la web del Descobrir.

28 de juny 2011

Dues fotos per a una portada del 'Descobrir'


Feia alguns mesos que no us mostrava el making of d’una portada del Descobrir, així que aquí teniu el de la darrera que ara mateix ja és al quiosc.

Com he explicat en posts anteriors, una de les coses més difícils de triar de qualsevol publicació és la foto de portada. En el cas del Descobrir, la majoria de les vegades pensem i planifiquem amb antelació aquesta imatge, tenint en compte que ha de respondre conceptualment a la tesi que plantegem en el reportatge central de la revista. No sempre és fàcil tirar endavant una idea preconcebuda, tal i com ja vam veure amb la foto de la portada del Vallespir, però en el darrer número, les coses han anat rodades.

En aquesta ocasió, ens hem desplaçat al Lluçanès, un paradís rural situat al cor de Catalunya on la vida encara es pot assaborir a poc a poc, al qual li hem dedicat les 50 pàgines del dossier central. Per il·lustrar la portada, volíem una imatge que evoqués calma i tranquil·litat, i se’ns va acudir que mostrar uns ciclistes recorrent en bicicleta els camins que voregen els incomptables camps de conreu de la comarca seria una bona idea. Per això li vam demanar al Joan Sales, director de la Burricleta (empresa del Lluçanès que lloga bicicletes elèctriques equipades amb alforges que recorden a les que duien els rucs), que ens deixés un parell de burricletes. El Joan s’hi va mostrar tan encantat que, fins i tot, es va oferir a fer de model i sortir a la foto com si fos un ciclista.

Així que, a l'igual que havíem fet amb les portades de Barcelona, el Vallespir i les Garrigues, el 24 de maig a primera hora, l’Òscar Rodbag (l'autor de l'excel·lent reportatge fotogràfic de tot el dossier central del Lluçanès), el Nil Solà (director d'art del Descobrir i excel·lent il·lustrador) i jo vam agafar el cotxe i ens en vam anar cap a Perafita, al bell mig de la comarca. Allí ens esperaven, a més del Joan Sales, el fotògraf Francesc Mas (que des de petit estiueja al Lluçanès i que molt amablement es va oferir a fer-nos de guia); el Pere Garet, propietari d'una explotació agrícola i ramadera protagonista d'un dels nostres articles, i l'Enric Pla, artista del ferro que també surt a les pàgines d'aquest número. Tots es van oferir a acompanyar-nos a trobar el millor lloc des d’on fer la foto de la nostra portada.

En arribar, el primer que vam fer va ser decidir quins llocs aniríem a veure. El Joan Sales (a la imatge, de cara) va portar el seu pick up carregat amb dues burricletes. L'acompanyava la Theresa Hansen, una companya de feina, que també faria de ciclista per a nosaltres. Foto: Maria Rosa Vila.

El Francesc Mas (centre) ens va guiar per tota la comarca buscant els millors enclavaments possibles. Aquí mostra al Nil i a l'Òscar les vistes des del santuari de la Mare de Déu dels Munts. Foto: Maria Rosa Vila.

L'Òscar i el Nil valoren una possible localització a la finca del Colomer, a Alpens. Foto: Maria Rosa Vila.

Durant tot el matí vam recórrer bona part del territori buscant possibles localitzacions. Les possibilitats eren múltiples, ja que el Lluçanès té uns paisatges magnífics, farcits de camps de conreus, turons amables i pobles preciosos. Com que el sol estava massa alt i projectava ombres molt dures, no vam poder prendre cap bona imatge i vam decidir esperar-nos a la tarda, quan la llum fos més càlida i vellutada. Al migdia, però, ja teníem clar que després de dinar faríem les fotos als dos llocs que millor funcionaven per la nostra portada: els camps de la finca del Colomer, a Alpens, i el santuari de la Mare de Déu dels Munts.

A les 5 de la tarda, doncs, ens vam dirigir cap a la primera localització.

L'Òscar i el Nil trien el tram del camí on s'hauran de col·locar els ciclistes. Gràcies al Pere Garet, els propietaris del Colomer ens van autoritzar a fer les fotos dins la seva finca. Foto: Maria Rosa Vila.

A més de transportar les burricletes, el pick up va resultar molt útil com a plataforma des de la qual prendre algunes imatges. Foto: Maria Rosa Vila.

L'Òscar comença a disparar les primeres fotos, sota l'atenta mirada del Nil. En aquell moment, la llum estava preciosa! Foto: Maria Rosa Vila.

Damunt el pick up, l'Òscar tenia una bona perspectiva dels ciclistes i del camí envoltat de blat. Foto: Maria Rosa Vila.

Una i una altra vegada, el Joan i la Theresa pedalegen amunt i avall seguint les instruccions de l'Òscar i el Nil. Foto: Maria Rosa Vila.

Inesperadament, el sol desapareix darrera uns núvols i l'Òscar es veu obligat a muntar el flaix i mesurar de nou la llum amb el fotòmetre. Foto: Maria Rosa Vila.

L'Òscar prepara el flaix i indica al Francesc Mas on ha de dirigir-ne la llum. A més de guia, el Francesc va exercir de solvent assistent de fotografia. Foto: Maria Rosa Vila.

El Pere Garet i la seva família no es van voler perdre cap detall de la sessió fotogràfica. Foto: Maria Rosa Vila.

Per fi, el sol torna a brillar! L'Òscar decideix canviar de perspectiva i fer algunes fotos des de l'altra banda del camí. Foto: Maria Rosa Vila.

El Nil i l'Òscar comproven a través de la pantalla de la càmera com estan quedant les imatges. Foto: Maria Rosa Vila.

Unes preses més, i la primera sessió de fotos ja s'haurà acabat. Fotos: Maria Rosa Vila.

Quan vam finalitzar aquesta primera tongada d'imatges, ràpidament vam recollir tot el material i vam sortir corrents cap a la segona localització, el santuari de la Mare de Déu dels Munts. El sol no trigaria a pondre's i calia donar-se pressa!

A banda i banda del santuari, s'hi poden veure unes vistes impressionants del Pedraforca i el Puigmal. Fotos: Maria Rosa Vila.

El Francesc Mas ajuda a l'Òscar Rodbag a muntar el flaix de nou. Foto: Maria Rosa Vila.

Una altra vegada, el Joan Sales, la Theresa Hansen i les burricletes es col·loquen davant l'objectiu. L'Òscar té la intenció de fotografiar-los mentre contemplen la posta de sol. Mentrestant, el Francesc subjecta el flaix. Foto: Maria Rosa Vila.

Per a la nostra sorpresa, el sol s'està ponent just darrera el Pedraforca. No ens ho podem creure! Foto: Maria Rosa Vila.

L'Òscar utilitza un filtre degradat gris per enfosquir una mica el cel, que està massa encès i podria sortir cremat. Foto: Maria Rosa Vila.

Seguint les indicacions de l'Òscar, el Nil sosté un reflector que projecta la llum del sol sobre la parella, mentre el flaix els il·lumina lateralment. Foto: Maria Rosa Vila.

Els minuts esperant a que el sol es pongui darrere les muntanyes es fan eterns... Foto: Maria Rosa Vila.

Quan el sol està pràcticament darrera el Pedraforca, l'Òscar prem l'obturador de la càmera una i una altra vegada per aconseguir l'esperada foto. Foto: Maria Rosa Vila.

En acabar la sessió, el Joan i la Theresa no poden resistir la temptació de veure com han quedat les darreres imatges. Tots estem emocionadíssims. La posta de sol ha estat espectacular! Foto: Maria Rosa Vila.

Després de passar tot un dia cercant una bona imatge per a la nostra portada, al final n'havíem aconseguit dues! Des del meu punt de vista, ambdues són magnífiques i reflecteixen molt bé allò que volíem destacar: que el Lluçanès és un refugi de pau on el rellotge natural marca el ritme de les hores. Al final, però, només una imatge podia ser la foto de portada. Endevineu quina?



L'altra, la de la posta de sol que ens va enamorar a tots, l'hem utilitzada per obrir a doble pàgina el dossier central, gràcies a que l'Òscar també va fer unes quantes imatges horitzontals. Crec que ha quedat espectacular, oi? A vosaltres què us sembla?



Des d'aquí, vull donar les gràcies al Francesc Mas per la seva inestimable ajuda com a assistent i guia; al Pere Garet i l'Enric Pla per la seva generositat, i al Joan Sales i la Theresa Hansen,  per la seva paciència i amabilitat. Gràcies a ells, el Lluçanès ens ha enamorat!

D'esquerra a dreta, el Nil Solà, l'Òscar Rodbag, el Francesc Mas, l'Enric Pla i el Pere Garet. Foto: Maria Rosa Vila.

6 de juny 2011

'Descobrir Catalunya' i GrisArt organitzen el primer Curs de Fotografia de Fauna

Crec que no exagero gaire si dic que el Descobrir és ara mateix un referent fotogràfic al nostre país, apreciat com un exemple de professionalitat, sensibilitat i estima cap a la fotografia, en el qual hi col·laboren alguns dels fotògrafs més reconeguts.

És per això que la nostra passió per la bona fotografia ens porta a organitzar el Primer Curs de Fotografia de Fauna, juntament amb l’escola GrisArt de Barcelona i un dels nostres millors fotògrafs i col·laborador habitual de la revista, el Jordi Bas.

El curs està dividit en tres sessions (dotze hores, en total) i està previst que comenci la primera setmana de juliol. Les classes estan dedicades a la fotografia de fauna, una de les especialitats del Jordi Bas. Els alumnes tindran l’oportunitat d’adquirir-ne els principals coneixements, a més de repassar aspectes de la legislació i el codi ètic de la fotografia de natura, i l’edició amb Photoshop, sempre amb casos pràctics. El programa inclou una sortida naturalística amb el fotògraf.

Estic convençuda que el Jordi Bas, amb una trajectòria professional i docent avalada per nombrosos premis (com el Foto Nikon 2009 o el Pica d’Estats pel mític reportatge sobre la brama del cérvol publicat al Descobrir), convertirà el curs en tota una experiència, posant a l'abast dels assistents els seus amplis coneixements, la tècnica i les seves innombrables vivències.

La inscripció és oberta i les places, limitades a quinze persones. El curs s’impartirà a l’escola GrisArt de Barcelona el divendres 1 de juliol, de 17.15 a 20.45 h; dissabte, 2 de juliol, de 9 a 14 h i el divendres 8 de juliol, de 17.15 a 20.45 h. El preu és de 190 euros.

Qui sap si després del curs vosaltres també us podreu convertir en uns fotògrafs Descobrir!

19 de des. 2010

'Descobrir Catalunya' inaugura una exposició plena d'emocions


Per fi va arribar el gran dia! Després de molts mesos d’intensa feina, el dijous passat tot l'equip del Descobrir vam inaugurar l’exposició El país de les emocions. 150 números de la revista Descobrir Catalunya.

Des del passat 16 de desembre, la revista de viatges líder a Catalunya (segons les darreres dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, ja tenim 57.000 lectors ) i la més veterana de les publicacions escrites en català ocupa dues sales del primer pis del Palau Robert de Barcelona per oferir un viatge pels seus 150 números i 13 anys d’història. Feia goig veure com a les set de la tarda, el vestíbul del Palau Robert estava ple a vessar.

El vestíbul del Palau Robert durant la inauguració de l'exposició. Foto: Maria Rosa Vila.

Moltíssims amics i col·laboradors no es van perdre la inauguració i van voler acompanyar-nos en un moment tan important per a nosaltres, entre ells una enorme representació de fotògrafs. Allí estaven la Consol Bancells, el Tino Soriano, Francesc Muntada, Jaume Balanyà, Rosina Ramírez, Manel Úbeda, Roger Rovira, Manel Soria, Nati Martínez, Jordi Busqué, Siqui Sánchez, Paco Elvira, Òscar Rodbag, Quim Roser, Rafael López-Monné, Jordi Bas, Tolo Balaguer, Alfons Rodríguez, Xavi Gómez, Rafa Pérez, Paul Palau, Francesc Tur, David Monfil, Josep Cano, Joan Pujol Creus, David Datzira, Gary Manrique i els amics de Barcelona Photobloggers Fran Simó i Marcelo Aurelio, entre d'altres.

D'esquerra a dreta, els fotògrafs Manel Soria, Siqui Sánchez, Rafael López-Monné, Tino Soriano i Jaume Balaguer. Foto: Maria Rosa Vila

Els companys de Catalunya Ràdio van aprofitar que la Consol Bancells era a la inauguració per entrevistar-la i preguntar-li pel seu darrer llibre. Foto: Maria Rosa Vila

Dos dels grans fotògrafs d'aquest país, col·laboradors del Descobrir des dels seus inicis, el Tino Soriano i el Jaume Balanyà. Foto: Maria Rosa Vila.

El Rafael López-Monné i el Jordi Bas van demostrar el seu bon humor bromejant sobre les seves respectives estatures. Foto: Maria Rosa Vila.

D'esquerra a dreta, el Rafa Pérez, Marcelo Aurelio, Alfons Rodríguez, Fran Simó, David Monfil i Marco Ansaloni. Foto: Maria Rosa Vila.

El Siqui Sánchez, la Nati Martínez i el Manel Soria tampoc es van perdre la inauguració. Al fons, el Quim Roser. Foto: Maria Rosa Vila.

Tal i com va explicar la comissària de la mostra, la Cristina Masanés, l’exposició no és un recorregut cronològic per la història del Descobrir, sinó que està dividida en set àmbits que aborden diferents aspectes de l'ideari i la manera de fer de la revista. L’itinerari s'inicia amb 'Un país fotogènic', on les imatges són com finestres obertes als paisatges, la fauna, la natura i les essències del nostre territori.

Un dels àmbits de l'exposició, on les fotos són les grans protagonistes. Foto: Maria Rosa Vila.

A l’apartat 'Amunt i avall', uns senyals de trànsit inclouen frases de les plomes més reconegudes del país extretes dels milers de pàgines publicades per la revista al llarg de 13 anys.

L'àmbit dels senyals de trànsit. Foto: Maria Rosa Vila.

En una altra pared, l’àmbit 'Els secrets de la mirada' explica, mitjançant una infografia i un collage, com es construeix un reportatge i com és possible que en 13 anys no se’ns esgotin els temes. Com va comentar el Joan Morales, director del Descobrir, "la revista demostra que es pot viatjar sense anar a l'estranger perquè aquí hi ha tot un país per descobrir i gaudir-ne".

Aquesta és la infografia que il·lustra pas a pas com fem un reportatge.

L’àmbit 'Un viatge complet' recull els reportatges més destacats, mentre que en un altre apartat s'amaguen les 150 portades de la revista que el visitant ha d’anar descobrint mica en mica.

Els fotògrafs Tolo Balaguer (que va venir a la inauguració expressament des de Mallorca) i el Manel Soria, al costat d'algunes de les portades de la revista que cal "descobrir" d'una en una. Foto: Maria Rosa Vila.

L’exposició també ret homenatge a les persones anònimes que han aparegut a les pàgines del Descobrir al llarg dels 150 números i al miler llarg de col·laboradors (entre periodistes, escriptors, fotògrafs, il·lustradors, experts, etc. etc.) que han participat en l’elaboració i els continguts de la revista al llarg dels anys. Dos plafons plens de noms i cognoms ordenats alfabèticament permeten adonar-nos de l'enorme capital humà que ha contribuït a la construcció i creixement de la revista i la categoria dels que hi han col·laborat.

La comissària de l'exposició, la Cristina Masanés; el director general de Difusió Corporativa de la Generalitat, el Jordi Fortuny, i el director de Descobrir Catalunya, el Joan Morales, en un moment de la inauguració. Al darrera podeu veure un dels plafons amb els noms de tots els professionals que han col·laborat en el Descobrir al llarg dels 150 números.

Al final de la mostra hi ha també una pantalla de plasma on s’hi poden veure imatges de la càmera web instal·lada a la redacció i deixar comentaris al portal Descobrir.cat

Aquí, l'Òscar Marin, el Nil Solà, el Joan Morales i l'Elena Cuesta, companys de la redacció del Descobrir, proven les funcions de la pantalla de plasma que hi ha instal·lada a l'exposició. Foto: Maria Rosa Vila.

Després d'una inauguració com la que vam viure dijous, plena d'amics i bon humor, no és estrany que tota la redacció del Descobrir estiguéssim molt emocionats, en total sintonia amb l'exposició. No en va la mostra es titula'El País de les emocions'!

Una bona colla de col·legues: d'esquerra a dreta, David Datzira, Rosina Ramírez, Òscar Rodbag, Maria Rosa Vila, Siqui Sánchez, Tino Soriano, Alfons Rodríguez, David Monfil, Fran Simó i Marco Ansaloni. Ajupit a terra, el Rafa Pérez. Foto: Marcelo Aurelio.

El país de les emocions. 150 números de la revista Descobrir Catalunya es pot veure al Palau Robert de Barcelona fins el 31 de març de 2011. L'horari és de dilluns a dissabte, de 10 a 19 hores, i els diumenges, de 10 a 14'3o. Jo, de vosaltres, no me la perdria!