21 d’ag. 2013

Previsualitzar abans de fotografiar

Hi ha dues maneres de fer fotos: aquella en què aixequem la càmera i capturem allò que tenim davant els nostres ulls de manera directa, espontània i inconscient, o anant més enllà del que podem observar directament, a través de la previsualització.

I què significa previsualitzar? Significa analitzar allò que percebem des de diferents possibilitats i punts de vista: per exemple, buscant l'angle amagat de l'altra banda de la cadira o aquella perspectiva en la qual no havíem caigut i que converteix una imatge mediocre en una fotografia estupenda. També és esperar el moment adequat per a capturar un instant, quan la llum, el paisatge i els elements que hi apareixen en ell es reuneixen en un tot, buscant conscientment els extrems d'una situació: la mirada més hipnòtica d'un mussol, l'angle més impressionant d'una paret d'escalada, el millor somriure d'un nen... Com en la foto de dalt, en què vaig previsualitzar una diana d'estrelles damunt el Castildetierra, a les Bardenes Reials de Navarra, amb la punta del cabezo apuntant l'estrella polar.

D'aquesta manera, creant imatges a partir d'una previsualització, aconseguirem reflectir la pròpia experiència amb la natura expressant-nos des de dins cap a enfora, traduint de manera instantània aquesta realitat a l'idioma propi interior, deixant que hi flueixi la nostra creativitat.

5 comentaris:

  1. Es cert el que dius. Però els que passem moltes hores al carrer, també fem servir la previsualització al imaginar que la persona que estem seguit per fotografiar podria fer allò que esperem que faci. Potser no sigui tan exacte ni tan calculat com el que dius per les múltiples variants que te la acció en si, però per exemple, la imatge que avui publico al blog, jo seguia a les dues monges per la vorera contraria i al veure que començaven a traspassar el carrer per un lloc no habilitat, vaig pensar... mira que si ara venen cotxes i es posen a córrer. Dit i fet.
    Son maneres diferents de previsualitzar una acció en concret. Potser, la del carrer sigui mes intuïtiva.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Jan. La fotografia de carrer té molt de previsualització. Moltes vegades el fotògraf de carrer actua com un pescador: veu un escenari, una llum, una atmosfera... preveu una imatge al seu cap i espera pacientment que allò que ha imaginat succeeixi.
      Molt bé la foto de les monges, dóna molt bon rotllo, m'agrada !

      Elimina
  2. Y qué buenos momentos cuando pones en marcha la gestión real de la previsualización...
    A que sí, Maria Rosa...
    Magnífico el resultado.

    ResponElimina
  3. Desde luego ! Y más cuando lo compartes con amigos.
    Gracias, Santi. Fue un placer buscar Andrómeda contigo :)

    ResponElimina
  4. Desde luego ! Y más cuando lo compartes con amigos.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!