13 de nov. 2012

Els 'model release', un formulari de cessió de drets d'imatge que tot fotògraf hauria de dur a la bossa

No, no els vaig demanar permís. Em demandaran?

Fotografiar persones en espais públics i privats sense el seu consentiment pot constituir un il·licit civil, tal i com vam veure en aquesta altra entrada. Què vol dir això? Doncs que si una persona se sent perjudicada en el seu dret a la imatge podria presentar una demanda per la via civil contra el fotògraf o el mitjà on la foto ha sortit publicada, i seria un jutge qui decidiria si s'ha produït un perjudici indemnitzable.

És per això que demanar a les persones que fotografiem que ens cedeixin el seu dret d'imatge és important per evitar demandes legals, sobretot en els casos en què volguem utilitzar la seva foto amb finalitats comercials o publicitàries. Aquesta cessió s'ha de realitzar sempre a través d'un document conegut com a model release, que diu que la persona fotografiada ha donat el seu consentiment per utilitzar la seva imatge.

Aquí teniu un exemple de model release que podeu utilitzar com a base per a crear el vostre propi formulari de cessió de drets:

Contracte de cessió de drets d'imatge
Per mitjà del present document, jo (nom del model) _______________________, amb DNI número _____________ atorgo a (nom del fotògraf) ________________, amb DNI número _____________ el dret i permís il·limitat i irrevocable per a captar, enregistrar, usar, reutilitzar, publicar, republicar i distribuir retrats fotogràfics o imatges de mi o en les quals jo estigui inclòs o inclosa, a través de qualsevol mitjà, sense límitació en el temps, per il·lustració, promoció, art, editorial, publicitat, comerç o qualsevol altre propòsit. 
Així mateix, cedeixo el dret a la meva pròpia imatge al fotògraf per tal que aquest pugui transmetre'l a tercers si és necessari, i acordo salvaguardar-lo a ell, els seus hereus, representants legals i totes les persones que actuïn sota el seu permís o autoritat o aquells pels qui ell o ella estigui actuant, de qualsevol reclamació per difamació, calúmnia, o invasió de la privacitat.
Per mitjà del present document també renuncio a qualsevol remuneració per drets a la meva pròpia imatge que puguin derivar de qualsevol utilització. 
Garanteixo que sóc major d'edat legal i tinc el dret d'acordar contractes en el meu propi nom. He llegit l'autorització, cessió, i acord anterior abans de la seva execució i estic totalment d'acord amb els seus continguts. Aquesta cessió de drets de la pròpia imatge ha de ser vinculant sobre mi i els meus hereus, els meus representants legals i els meus assignats.
Domicili _______________________
Email ________________________
Telèfon ________________________
Si la persona que hem fotografiat és un menor, sempre hem de tenir la cessió de drets, encara que sigui un parent nostre. En tots els casos, el document ha d'anar signat pel pare/mare o tutor legal.

Jo,  _______________________, amb DNI número _____________, com a pare / mare / tutor legal del menor que figura en aquest document, accepto totes les condicions del mateix a la mateixa data i lloc.

Tenir el model release de les persones que fotografiem protegeix al fotògraf i al mitjà de possibles demandes. Les demandes generalment argumenten que, com a conseqüència de la publicació de la seva imatge, la persona de la foto ha estat sotmesa a alguna situació compromesa, pèrdua de prestigi o posició social, etc. Per això qualsevol editorial, agència de premsa, agència de publicitat, etc, que sàpiguen el que estan fent (cosa no tan habitual com sembla), ens demanaran els model release. És habitual entre els fotògrafs portar aquests papers a la bossa preparats per omplir. Per exemple, si fem una foto de les Rambles de Barcelona on surt una persona que es pot reconèixer (no sé si les Rambles és un bon exemple perquè és molt difícil que només n'hi surti una, però en fi...), si després aquesta foto la utilitzem per a una campanya publicitària, la persona podria denunciar a l'agència de publicitat i al fotògraf, i exigir-ne una indemnització. Com evitar-ho? Doncs després de fer la foto, treient el paperet i demanant-li a la persona que hem fotografiat que ens agradaria tenir el seu permís per usar la foto que li hem fet. Si, ja sé que és molt complicat i que no sempre podrem, però així és com s'hauria de fer.

Quan no es necessiten els model release? Quan la persona surt d'esquenes o no se li veu prou la cara per reconèixer-la. O quan la foto que fem és per a cobrir una notícia d'actualitat (article 8.2 de la Llei 1/1982). Per això les revistes del cor ho publiquen tot en forma de notícies (excepte els reportatges pactats, és clar), perquè així no han de pagar drets per les fotos que fan al carrer.

I qui ens demanarà els model release? En la pràctica, només alguns editors veterans ben informarts i les agències de publicitat. Compte! Que no guanyem un euro amb la foto no significa que no haguem de demanar els drets d'imatge.

Tot i que sembli improbable que algú vagi a promoure un plet civil pel simple fet d'haver-li fet una foto sense permís, sempre és bona idea tenir a mà els model release. No està de més dur-los a sobre i, amb determinades fotos, cobrir-nos les espatlles.

10 comentaris:

  1. Una entrada molt adient, Maria Rosa, en una època on sembla que els conflictes són cada cop més freqüents. Les agències d'arxiu són cada cop més primmirades amb això, a mi m'han arribat a demanar l'autorització de la persona.. quan només sortia una mà en la foto!
    Una alternativa força bona als papers a la bossa són les aplicacions per mòbils intel.ligents (com ara VMRelease per exemple)(no em paguen per publicitat). Es configuren d'entrada amb les nostres dades, només cal entrar el nom de la persona i els testimonis i signar en pantalla; tant nosaltres com la persona fotografiada rebrem el permís en PDF per correu electrònic. L'acceptació de la seva validesa és cada cop més general.
    Disculpes pel totxo :-(

    ResponElimina
  2. Tens raó, Roger. Les apps són una molt bona alternativa. Apple distribueix aquesta: http://itunes.apple.com/us/app/easy-release-model-release/id360835268?mt=8
    Gràcies per comentar-ho.

    ResponElimina
  3. Al meu entendre, la publicació d'un reportatge (no un publireportatge) sempre té un caràcter informatiu, encara que sigui en una revista d'oci. No entenc que un jutge pugui dir el contrari. En tot cas, les fotos d'aquesta mena no serien vàlides per a activitats de publicitat. Però es que les que jo no faig mai fotos amb aquesta presensió.

    Pel que fa a la publicació a les revistes del cor, la solució seria ben senzilla, però aquest és un país de pandereta.

    ResponElimina
  4. Quina mandra només de pensar en haver d'anar fent firmar el paper. A banda que tira enrera (només falta demanar un adelantament de pasta, a càrrec del fotografiat, mentre no aconseguim vendre la foto). Jo, havent-hi la paraula publicitat, ja per començar no el firmava.
    Coincideixo amb l'Helios en que un fotoreportatge té un caràcter informatiu.
    En fi, un tema que ja ens ha donat alguna que altra anècdota.

    ResponElimina
  5. Estaria bé que aquestes normes fessin reflexionar a la gent que du càmera o dispositius amb càmera abans de disparar així com així. Hi ha tan de soroll fotogràfic que fa por.

    ResponElimina
  6. Exelent article.

    Gràcies.

    ResponElimina
  7. Referent a la frase "dret i permís il·limitat i irrevocable" del contracte de cessió de drets d'imatge, crec que no sería vàlida perquè la llei diu que els drets d'imatge són revocables en qualsevol moment.

    ResponElimina
  8. Interesant entrada.
    Jo en tinc (crec que tres models, d'ell)he fet fotos a menors encara que fossin coneguts,he demanat l'autorització els pares.
    Sóc fotògrafa,aficionada.
    Gràcies pels consells.
    Salutacions, Maria Rosa.

    ResponElimina
  9. Molt bo Maria Rosa, no és un formulari que espante, sinó és just el que és necessari per a protegir el treball del fotògraf. Moltes gràcies.
    Ramón Candela
    www.ramoncandela.com

    ResponElimina
  10. doncs, jo no signaria aquest document mai i naturalment no ho faria signar a ningú que jo faci una fotografia:
    Cedeixo el meus drets:
    - de forma il·limitada i irrevocable
    - per a qualsevol mena de publicació
    - sense cap limitació comercial i publicitària
    - aquests drets es podran cedir a tercers i als seus hereus
    - renuncio a qualsevol mena de remuneració
    - i això que signo ho hauran de respectar els meus hereus i representants legals
    ... la veritat, em sembla excessiu i crec que qualsevol jutge ho consideraria abusiu

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!