18 de març 2012

Klout, una eina útil per mesurar la nostra influència o el nostre ego?


Tots els que tingueu un compte de Facebook, Twitter, Linkedin, Google+, bloc, etc. probablement haureu sentit parlar de Klout, la nova eina de moda que porta de cap a tots els que d'una manera o una altra volem saber quin impacte tenen els nostres missatges a Internet. Pels qui no el conegueu, Klout és un servei gratuït que mesura la nostra rellevància, popularitat i capacitat d'influència a les xarxes socials.

Com funciona? Per començar, l'usuari s'ha d'identificar a la pàgina de Klout i connectar-la als seus comptes de Twitter, Facebook i Google+, donant a Klout permisos per conèixer la seva activitat en aquests mitjans socials. Després d'un primer anàlisi, es poden afegir altres xarxes com Linkedin (que s'utilitza per contactes professionals), YouTube (on s'analitza l'audiència, amics i gent que vota els vídeos) o diversos sistemes de blocs: WordPress, Blogger i Tumblr. Els comptes d'Instagram i FourSquare, si és que en teniu, també s'hi poden agregar.

Passats uns minuts, Klout proporciona ja les primeres dades, la principal, l'anomenada puntuació Klout, que és un valor global de 0 a 100. Si es consulta després de diversos dies, es poden veure gràfiques amb l'evolució d'aquesta xifra al llarg del temps. El sistema analitza els temes en què l'usuari és expert (sobre què escriu i és reconegut pels altres com 'expert') i mostra també sobre quins usuaris exerceix més influència, probablement perquè voten o retuitegen el material que comparteix.

Gràcies a que Klout ha aconseguit unificar els valors de més d'una desena d'eines veritablement rellevants, s'està guanyant a pols un lloc destacat en les nostres vides virtuals. Si fins fa no res la pregunta de moda era "quants followers tens?", ara és "quin és el teu Klout?".

Però, és Klout realment un índex objectiu per mesurar la nostrar influència? O és més una mesura d'ego social, fins i tot un joc, si tenim en compte que guanyar punts al Klout és possible realitzant unes quantes accions per millorar el nostre índex?

Objectivament, Klout calcula la nostra rellevància analitzant 35 variables que divideix en 3 categories. La fórmula que utilitzen els desenvolupadors, però, no la sabem ni està per enlloc. Les seves explicacions semblen rigoroses i coherents, però si he de ser sincera, tinc la impressió de què només hi ha una raó per la qual Klout ha arribat a ser tan popular: el nostre ego i la necessitat d'alimentar-lo. Ja no en tenim prou en saber el número de seguidors que tenim al Facebook. Ara necessitem veure constantment si el nostre Klout ha pujat un número més o no, i comparar-lo amb el dels nostres contactes.

El dia que vaig entrar a veure el meu per primera vegada, el Paco Elvira -que cada dia alimenta el seu bloc-, tenia un Klout 63, i una servidora -que fins fa ben poc va tenir el seu bloc quatre mesos mort d'inanició-, també. Per què passa això? No ho sé, però intueixo que perquè entre tots ens retroalimentem. Des que ho vaig comentar a la feina, la tonteria del Klout va córrer com la pólvora entre els meus companys, amb mi al capdavant, of course, i tots vam començar a regalar-nos punts els uns als altres. Ara ja en tinc 64, un punt per damunt del Paco, tot un regal a la meva estupidesa. Aquesta escala numèrica deu estar pensada perquè fins i tot els més tontos ens creguem algú!

Amb tot, no crec que Klout sigui un mal servei. Si hi enllacem totes les xarxes i eines socials que utilitzem, el recull de dades que ofereix pot donar-nos una idea instantània molt interessant de quin és el nostre paper i el dels nostres contactes en les comunitats virtuals.

Així que ja ho sabeu, qui tingui curiositat per veure la seva 'puntuació Klout', només ha d'entrar-hi i satisfer-la. Qui sap si s'endurà un massatge al seu ego.

8 comentaris:

  1. Maria Rosa, jo de tu mai diria “tot un regal a la meva estupidesa”, sinó un regal, molt merescut al teu bon “savoir faire”i a la teva influencia a les xarxes socials. Felicitats!!! Una puntuació de 64 es una passada.

    ResponElimina
  2. Molt interessant Maria Rosa! Gràcies per la informació. La veritat és que no el coneixia aquest servei. I tal com bé comentes si se sap interpretar correctament i de forma coherent les dades que proporciona, pot ser una bona eina de futur/present per al posicionament a internet.

    Una abraçada!

    Roger

    ResponElimina
  3. De moment el Klout em sembla un impediment més per arribar a la il·luminació.

    Tinc entès que als novicis budistes els poden arribar a expulsar del monestir si els monjos descobreixen que hi estan donats d'alta.

    ResponElimina
  4. Jo el que veig és que els acabes de donar permis per accedir a totes les teves dades del teu Facebook, Twitter, Blogger, Linkedin, Google*, YouTube, etc. I segur que si és una utilitat gratuita és perquè en fan alguna cosa.

    Que et donen a canvi? Sí que em sembla una eina pel nostre egoisme personal. Tal i com dius, després de messos de no publicar res et donen una qualificació alta igual que altres que si que ho han fet., o sigui que l'invent tampoc deu ser gaire fiable. I encara que ho fos, de què serveix que algú digui que et calcula la "influencia personal" a la web? Entrar en una filosofia de competició a veure qui et dieun que és més influent? Qui té més amics (la majoria absolutament desconeguts) al Facebook?

    Em sona a les agencies de qualificació econòmique que estan movent avui dia el món: ningú sap qui son per a que el que diuen ens influencii tant la vida.

    Estic amb en Jordi Busqué. Començem a necessitar una desintoxicació de tot això que ens pren el temps per a viure i gaudir de la vida lluny del ordenador.

    ResponElimina
  5. Divendres passat, al programa Millenium al Canal 33, van parlar de les xarxes i de tot el que està passant i representen. Sens dubte, ens han donat un caramel per alimentar el nostre ego, a canvi d'alimentar.los a "ells", a totes les multinacionals i grups d'espionatge que hi ha al radera, cada vegada més, fins i tot els medis de comunicació, que s'estàn alimentan de les xarxes amb la nostra informació.

    I els alimentem així, regalant el nostre temps, la nostra feina, i tota la nostra informació. Continuem així també amb el sistema de rivalitat i competència, i el què és pitjor, sense cap finalitat, doncs totes les feines que estem regalant amb poc temps aniràn desapareixent per manca de memòria i espai... Tot això van venir a dir els més experts.

    Hi estic d'acord també amb el que diuen Jordi Busqué i Oriol Alemany. Em pregunto fins quan continuarem regalant les nostres vides i temps a canvi de "sentir-nos importants". M'agrada això de fer fora el novici budista. Segueixo dient que anem cap a un món de diferents valors.
    Salud!

    ResponElimina
  6. m'agradat aquet article, no coneixia aquet "servei".
    he llegit els comentaris i estic totalment d'acord amb l'oriol. els hi dones totes les dades, això es el que volen, i per això és "gratis". el que més em costa d'entendre es que a sobre ho acceptem amb tota naturalitat. tot plegat (inclusive el "narcisismo agresivo" del que es parlava avui a la premsa), fa que pensar. per cert, he tret un 14.

    ResponElimina
  7. Estic d'acord que l'excés es dolent en tot, pero... La meva experiéncia personal es la següent: fa mes o menys 2 anys no estava enlloc i quant dic enlloc vull dir enlloc, llavors em van convidar a Facebook, vaig estar-hi 2 mesos, amb visites esporádiques, fins que cansat del tema em vaig donar de baixa. Llavors vaig començar a entrar més en el món de la fotografia i va ser quant em vaig informar de com aniría el tema de les xarxes socials. I ara estic en bastantes i trobo que gracies a elles he descobert coses molt importants per a mi com per exemple aquest mateix bolg, Enfocant, que per a mi ha sigut una gran influencia i a través d'ell m'ha derivat a d'altres blogs. Trobo que estar a les xarxes socials no vol dir que hi haguis d'estar sempre, jo decideixo quant hi estic i el temps, aixi de senzill.

    No estic defensant-les del tot, només vull dir que si es fan servir amb mesura et pot donar molt bon resultat, i amb mi ho han fet. També dic que es l'unica manera d'estar en contacte amb certes persones, ja que trucar per teléfon costa a més de diners esforç.

    Els que em coneixen saben que a mi la tecnología no em fa por però si pogues viure sense la meitat de la que hi ha, estaríem tots millor.

    ResponElimina
  8. El problema de Klout i moltes altres eines "gratuites" es que els hi dones una cosa molt important... el teu password de twitter...

    Si si, que si no en faran ús, que si és una api on twitter autoritza però ells no hi tenen accés, pero tenen dades, moltes dades. Els teus seguidors, a qui segueixes...

    Estem confonent gratuïtat amb donar la meva vida a un altre... i, .. a canvi d'això, acaba siguent molt barat.

    Si, Klout es alimentar l'ego. La competitivitat mesurada per un 'algoritme' que només Klout sap. Però viral, perquè desde el teu compte envia missatges periòdics als teus seguidors. Utilitza el TEU canal de twitter per difondre els seus missatges. I hi ha limits. I aquest n'és un.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!