9 de juny 2011

Txernòbil, vist amb els ulls d’Igor Kostin, el fotoperiodista que va documentar heròicament el desastre nuclear

Ara que l’energia nuclear torna a ser motiu de debat a causa de l’accident de Fukushima, s'acaben de complir 25 anys de la catàstrofe de la central de Txernòbil. Aprofitant l’efemèride, l'editorial Efadós acaba d’editar el llibre Txernòbil. Confessions d'un reporter, d'Igor Kostin, un fotògraf de l’agència de premsa Nóvosti que des del primer dia es va exposar a la radioactivitat per a mostrar a la humanitat el desastre nuclear. Va ser el fotògraf que va aconseguir capturar la instantània que donaria la volta al món, l'única prova patent de l'estat en què va quedar la central de Txernòbil el mateix dia de l’explosió. Unes hores després del sinistre i gairebé sense protecció, va sobrevolar en helicòpter el reactor rebentat que no parava de fumejar, i el va fotografiar. Les altes radiacions van velar totes les imatges menys una, l'única que va “sobreviure” d'aquell rodet, una foto esfereïdora i granulosa a causa de la radioactivitat.

Aquesta és la primera i única imatge que hi ha del dia de l'explosió del quart reactor de la central de Txernòbil. Com es pot comprovar, la imatge està granulada a causa de les altes radiacions. Tal i com relata l'Igor Kostin al seu llibre, la resta de fotografies que hi havia al rodet van sortir negres.

Sorprès per la magnitud de la tragèdia i el silenci de les autoritats, Igor Kostin va decidir testimoniar les conseqüències de la catàstrofe. Durant vint anys, va viatjar regularment a Ucraïna ignorant les més que probables seqüeles a les continues exposicions radioactives, i es va mimetitzar amb els liquidadors, viatjant als pobles situats al voltant de la central, vestint-se amb vestits de plom, pujant a helicòpters, camions i tancs per arribar a llocs on estava prohibit anar-hi... Tot això per a documentar la realitat que va viure Txernòbil, plena d’experiències personals punyents: herois obligats a ser-ho a la força, gent que va morir o que portarà sempre endins la creu del mal, liquidadors als quals se’ls va encomanar la descomunal tasca de neutralitzar les emanacions radioactives, descontaminar la zona, construir el sarcòfag del reactor, retirar-ne les restes...; gent obligada a desplaçar-se que va viure la destrucció del seu medi natural; gent que ho va perdre tot... Fins i tot, gent que es va negar a marxar i va optar per una vida assilvestrada dins l’univers de la contaminació, lluny de la civilització.

Alguns liquidadors fotografiats per Igor Kostin es desplacen en autobús cap a la central protegits només amb màscares i monos de cotó.

En aquesta altra foto de Kostin, dos liquidadors amb respiradors que anomenaven "morros de porc", vestits per protegir-se d'una guerra química però no contra les radiacions, mesuren amb comptadors arcaics els nivells de radiació d'un camp, dins la zona prohibida de 30 quilòmetres, amb l'objectiu d'estudiar les mutacions genètiques de les plantes.

Retrat de l'Igor Kostin, a qui el Washington Post va anomenar "l'home llegendari", testimoni capital de la catàstrofe de Txernòbil.

Per no oblidar les dimensions i conseqüències d’accidents tan terribles com els de Txernòbil i Fukushima, cal veure el llibre de l'Igor Kostin. A més de representar un homenatge a les víctimes i als herois, les paraules i imatges de Kostin ens fan comprendre que la dimensió temporal d'una catàstrofe nuclear sobrepassa qualsevol escala humana; ens adverteixen que la recerca insaciable d’energia en nom d’un consum desenfrenat només ens porta a la perdició, i que la seguretat de la humanitat i la protecció del medi ambient haurien de ser prioritats d’importància planetària.

El llibre està editat en català en dues versions: amb tapes dures o enquadernació rústica. La primera costa 30€ i la segona, 18’05. El podeu comprar aquí.

Un darrer apunt: malgrat haver estat exposat a dosis de radiació altíssimes i patir-ne les conseqûències, afortunadament el 27 de desembre passat Igor Kostin va complir 74 anys.

L'Igor Kostin sosté a la mà un llibre on apareix una imatge seva d'una de les seves freqüents hospitalitzacions. Foto: Vaclav Vasku.

13 comentaris:

  1. Sin duda un tipo duro por partida doble.

    Jaime Capote.

    ResponElimina
  2. Fantástic treball d'investigació!!!
    Moltes gràcies per compartir-ho, Maria Rosa.

    ResponElimina
  3. Mai había sentit a parlar. La primera fotografía m'ha impressionat de debò.

    ResponElimina
  4. Imagino que deus de conèixer la pagina de Corbis on es recull el treball d’en Igor Kostin. Et deixo el enllaç, ja veure les imatges no te preu.
    Enllaç: Corbis

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies per aquesta entrada !

    ResponElimina
  6. Quin valor aquest home, no el coneixia.

    Molt menys heroic però amb imatges encara més esgarrifoses, el treball que va fer Paul Fusco (el podeu trobar a la web de Magnum) a Bielorúsia, que va tenir la mala sort de tenir el vent en contra el día de la catàstrofe.

    ResponElimina
  7. Efectivament, hi ha gent molt valenta en aquesta professió.
    Gràcies per tan interessant article.

    ResponElimina
  8. Si m'ho permets, un tio amb collons! A Txernòbil va haber un bon grapat d'herois que van donar la seva vida (a la curta o la la llarga) per salvar un munt de gent.
    Sembla mentida que no hagem aprés la lliçó...

    ResponElimina
  9. És una reedició ( a més en català!) que en el seu moment em va agradar molt i ara que l'ha he pogut recuperar trobo que és un treball execel.lent i obligatori per a saber en què ens em ficat. Recordeu, a Catalunya en tenim 4!!!dos a Ascó i dos a Vandellòs.

    ResponElimina
  10. Un treball fantàstic i molt, molt valent!. Aprofito per recomenar l'impecable treball del canadenc Roberto Polidori "Zones of Exclusion: Pripyat and Chernobyl"(2003), fet amb càmera de plaques. Serie al complement perfecte d'en Kostin: imatges d´una qualitat tècnica i estètica excepcional de la ciutat buida i abandonada des de 1986, la central nuclear en actiu, el camp abandonat dins l´area d'exclusió..

    ResponElimina
  11. Rafa, tens raó en què el treball de Polidori és un complement perfecte al de Kostin, ja que aporta una visió raonablement distanciada de la catàstrofe que permet unir passat i present. Les seves natures mortes són un al·legat en favor del sentit comú i la responsabilitat, i haurien de servir-nos d’avís.
    Kostin, Polidori i Fusco, però, no són els únics fotògrafs que han documentat l'accident de Txernòbil al llarg dels anys: també Iuri Kossin, Viktor Marutxenko, Vassili Piassetski, Valeri Krimtxak i Nikolai Khrienko. A tots ells, l'any 2006, el CCCB els va retre un merescut homenatge a través d'una magnífica exposició titulada "Hi havia una vegada Txernòbil". Inoblidable!

    ResponElimina
  12. Impressionant Maria Rosa.
    A més de velar-se la pel·lícula el motor de les càmeres va començar a fallar abans d'acabar el primer rodet. Aleshores van decidir deixar-ho córrer, no fos cas que a l'helicòpter li passés el mateix...
    Quin lapsus! Anava a dir que, per tenir 47 anys, el veia una mica gran... que potser li havia afectat la radioactivitat. Però en són 74... quina dislèxia! Sembla que està bé de salut.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!