19 de juny 2011

"No tenim pressupost", una frase de moda


Els mitjans digitals ja no són els únics que demanen fotos gratis. Tampoc les editorials i alguns diaris que pretenen que els fotògrafs els regalin les fotos dels reportatges. Ni les entitats públiques o privades que organitzen concursos de fotografia amb l’ànim de fer-se amb un banc d’imatges gratuït amb el qual cobrir les seves necessitats publicitàries i de màrqueting. La idea que les imatges no costen res i que, per tant, no cal destinar-hi un pressupost en cap projecte o acció, s’escampa per tot arreu com una taca d’oli i arriba fins i tot a l'administració. Un parell d’exemples són suficients per adonar-nos-en.

Recentment, a un fotògraf freelance, un diari li ha encarregat un reportatge sobre el dia a dia d’uns funcionaris de l'administració pública. Per a fer-lo, el fotògraf ha comptat amb la col·laboració i les màximes facilitats de tota l’organització.

Una vegada que el fotògraf estava sobre el terreny, una periodista del gabinet de premsa de l’organisme li va demanar molt amablement si podia cedir-los les fotos, no només les que publicaria al diari, sinó totes les del reportatge, per a usos institucionals (calendaris, publicacions internes, web, etc). Quan el fotògraf li va preguntar quines eren les condicions econòmiques, la periodista li va respondre amb una de les frases que estan més de moda: “no tenim pressupost”. El fotògraf, de bona fe i en compensació per les facilitats que li havien proporcionat, es va comprometre a cedir-los només algunes imatges gratuïtament, amb la condició que no en fessin ús abans de la publicació del reportatge i que sempre n’indiquessin el nom de l’autor. Això últim va sorprendre molt la periodista, ja que, segons ella, no acostumaven a signar les fotos que utilitzaven.

L’altre cas, una mica més extrem, és el d’un fotògraf a qui li vaig encarregar que fes unes fotos de diverses sales d’un museu municipal per a un reportatge del Descobrir. Quan va anar-hi, els del museu li van dir que només li deixarien fer les fotos si després els cedia gratuïtament les imatges. Ni tan sols es van molestar en utilitzar l’excusa de la manca de pressupost. Directament li van deixar clar que havia de cedir-los les imatges si volia fer les fotos. Com que el fotògraf s’hi va negar, al final vam haver de buscar una alternativa i publicar unes altres imatges en el reportatge del Descobrir.

Quines conclusions podem extreure d’ambdós casos? Personalment, crec que la cessió gratuïta sempre va en contra dels interessos de la professió. Tot i que en el primer exemple el fotògraf ja ha cobrat la seva feina per part del mitjà, no hauria d’haver regalat els drets de reproducció de les imatges a terceres parts. Favors com aquests promouen que les institucions i empreses s’habituïn a demanar-los i, per tant, no devem ajudar-los a que s’acostumin. Entre regalar i no regalar, la decisió del segon fotògraf em sembla, doncs, la més encertada. Tot i així, en situacions com aquestes, abans de dir “no” seria comprensible oferir un descompte sobre les nostres tarifes a qui ens demani fotos i "arreglar-los" el preu, de la mateixa manera que altres professionals fan preus d’amic en compromisos molt puntuals.

En lloc de respectar escrupulosament els drets d’autor (inclosos els econòmics), moltes vegades l’administració és la primera que busca apoderar-se gratuïtament d’uns drets que no són seus. Ho hem vist moltes vegades en molts concursos de fotografia. Malaurament, els fotògrafs no tenim una SGAE que ens protegeixi o defensi. Per tant, som nosaltres mateixos els que hem de vetllar pels nostres interessos i “educar” a empreses i institucions en el valor i respecte a la propietat intel·lectual. No fer-ho és abonar el terreny de la devaluació de les imatges, el menyspreu i la gratuïtat.

26 comentaris:

  1. Gràcies pel post.
    Un altre exemple de convocatòria per part d'una entitat pública, el Consorci de Turisme del Baix Llobregat.
    Un concurs, uns premis, interessant fins aquí.
    Un cop llegides les bases, la història de sempre...una manera barata d'obtenir la propietat d'una pila d'imatges per tal d'utilitzar-les lliurament "a posteriori" sense pagar un ral.

    Extret de les Bases del Concurs. (http://www.turismebaixllobregat.com/concurs/)
    PROPIETAT
    Les fotografies concursants quedaran en propietat del Consorci de Turisme del Baix Llobregat i podran ser exposades, publicades i utilitzades, fent constar el nom de l'autor.
    ALTRES
    El Consorci de Turisme es reserva el dret de poder organitzar una exposició amb les obres concursants. La participació en aquest concurs suposa l'acceptació de les bases i dels drets i de les obligacions que se'n deriven. Qualsevol eventualitat no prevista en aquestes bases serà resolta pel jurat.
    .........................

    La fotografia està de pega.

    Andreu Trias

    ResponElimina
  2. Els culpables principals de tot això som nosaltres mateixos per pensar de manera individual i no colectiva. Qui no voldría "comprar" gratuïtament? Si no ens unim per formar un veritable sindicat estem condemnats a morir com a colectiu professional.

    ResponElimina
  3. un dia la secretaria d'un director general del departament de --------, va trucar-me per demanar-me les fotos publicades en una revista, ja que li "agradaven molt" al DG. Evidentment li vaig dir que depenia per a que les volien cobraria una cosa o una altre. La secretaria indignada em va dir que ho consultaria. Mira que voler cobrar per les fotos! TACAÑO!
    Al cap de un parell de dies em va trucar en persona el DG per demanar-me les fotos, jo li vaig dir que cobrava per la meva feina i ell va insistir en que li agradaria tenir-les però "no tenim cales per aquestes coses" TEXTUAL HO PROMETO HO JURO! un tio de sou , no ho se però mínim 70.000€ m'estava rapinyant 200€!!!! li vaig dir que no es preocupés , que li enviava com a REGAL , una de les fotos. I li vaig enviar. ENCARA ESPERO LES GRÀCIES!

    ResponElimina
  4. Proposo fer una prova: vas a un concessionari de cotxes i li demanes un Audi dels grossos. El molt ingenu et demanarà 20.000 euros, però tu li dius amb tota tranquilitat que no tens pressupost, i que hauràn de ser 8.000. O el que et sembli, o gratis. Fas el mateix al restaurant, al taxi, al club de carretera... a tot arreu. És molt fàcil!
    Després, siusplau, expliqueu les vostres experiències, pot ser molt instructiu

    ResponElimina
  5. Maria Rosa, com sempre un post que dóna al clau i que posa sobre la taula temes candents que ens interessen a tots plegats. Totalment d'acord amb l'Oscar sobre la necessitat d'unir-nos. Jo haig de reconneixer que malgrat els molts anys que porto en aquest mon, he estat massa tancat en la meva pròpia feina i aquests han estat debats col.lectius dels que no n'he estat masa preocupat. Ara amb un tipus de feina molt més obert, estic molt més pendent d'aquest temes.

    ResponElimina
  6. Aquesta frase és una falacia, ja que la persona que et truca per a demanar-te les fotos i et diu que no té pressupost, en realitat t'hauria de dir:

    "Tenim pressupost i ens l'hem repartit entre el director de l'empresa, el propietari, els càrrecs directius i els empleats, la impremta amb la que treballem, el laboratori (si s'han de fer copies), els dinars d'empresa, els cotxes, etc,. Però hem decidit unilateralment que tú, el fotògraf, ets un mitja-merda i no et mereixes ni un euro per les teves hores de feina".

    La veritat final és, però, que NECESSITEN les nostres imatges. Si consideren que no valen res, que es quedin sense. Está a les nostres mans i tampoc és imprescindible unir-se en una associació de fotògrafs per a prendre aquesta decissió tan evident.

    La reposta és: si no valores el que jo faig, no mereixes tenir-ho.

    ResponElimina
  7. JO que no sóc professional, només he cedit fotos a una ONG de pagesos del cotó de Colòmbia, a una altra ONG similar a la nostra Once també a Colòmbia, a un editor de poesia arruinat i algun seguidor que volia tenir-la penjada a casa seva.
    En canvi vaig enviar unes fotos de gran format a PhotoMexico amb compromís de devolució i encara estic esperant.
    Excepte a PhotoMexico tot van ser col·laboracions humanitàries. Fora d'això, ni aigua.
    Ja no dic res si hagués de viure de la fotografia.

    ResponElimina
  8. Jo dic que si volen fotos gratis, que se les facin ells. A sobre que se'ls promociona gratuitament...

    Jo cedeixo fotos sempre que no hi hagi cap ús comercial d'elles, o per "disfrute personal".

    ResponElimina
  9. Fa uns anys me'n va passar una d'aquelles de "ponerse a mear y no hechar gota", que diuen els manyos. En un organisme públic (no diré quin)em van demanar unes fotos i quan els vaig dir el què els volia fer pagar em van dir això del pressupost (hi ha llocs on és endèmic i no d'ara), que per aquell preu es compraven una reflex i se les feien ells: El collonut és que ho van fer i ara deuen tenir la càmera per algun calaix ja que amb posterioritat si que m'han comprat fotos (els deu sortir millor que anar-les a fer). Com si demanes un pressupost al fuster i com que és molt car et compres un martell, una serra i un grapat de claus.

    Pos això, "para mear y no hechar gota"

    Jordi Bas

    ResponElimina
  10. Ah, t'enxampat! Al paràgraf final et defineixes com a fotògrafa! I aixó m'agrada, es clar!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Una vegada més, molt bona entrada, Maria Rosa.
    Tota la raò; nosaltres mateixos hem de vetllar, per el reconeixament, a tots nivells, de les nostres imatges.

    ResponElimina
  12. Anònim ha dit...
    El cap de secció de un dels diaris esportius de l´estat, si no el primer de més tirada el segon, quan els hi vaig oferir de cobrir els partits dels equips de futbol que venien per aquí i que ells els hi dedicaven normalment de dos a quatre pagines, amb molta vergonya em va dir que tenien ordres dels seus caps superiors de no pagar les fotos.
    També els fotògrafs free de "Províncies" tenim un gran problema amb la costum dels diaris de intercanviar fotos entre ells sense tenir en compte que els fotògrafs tenen contracte amb ells no amb els diaris de altres ciutats, cosa que també ens perjudica ja que d´aquesta manera tampoc contracten fotògrafs a la ciutat a on van a jugar els equips de basquet, futbol...

    ResponElimina
  13. Totalmente de acuerdo con todos, especialmente con Oriol. Además me gustaría decir que El gran problema no es que los fotógrafos profesionales regalemos o no nuestras fotos, sino el intrusismo, los no profesionales que si regalan sus fotos, poque creen que así van a "entrar" en el mundillo; este tipo de personas cada vez hay mas por el boom de la fotografía digital y de que como no, ser "profesional" mola...y por tal de llegar van sembrando su camino haciéndolo al mismo tiempo mas dificil para todos.

    ResponElimina
  14. Fa dues hores he ofert a un diari de Lleida unes imatges de la presentació de un entrenador Lleidatà a l'Equip de futbol de la meva ciutat, la conversa era per tel. com si l'estès veient se li han obert els ulls com a dues pomes perquè l'interessa el tema, perquè no tenia temes, no ho se... tot anava be, fins que ha sorgit la pregunta, i tu cobres per aixo?........i vostè Sr. cap d'Esports ha pagat el cafè que s'ha pres aquest matí?, i vostè Sr.. redactor cobra per escriure cròniques? i el seu diari cobra per les pag. de publicitat?

    ResponElimina
  15. Un clàssic el tema dels museus, parcs naturals i altres llocs on has de demanar permís i "a canvi" et demanen les fotos gratis. És una vergonya

    ResponElimina
  16. Proposo que algú que pugui dedicar una mica de temps obri un blog anomenat "O et baixes els pantalons, o no hi han fotos" -o lo que li sembli- i que la gent vagi fent entrades escrivint el nom, la entitat i els detalls del xantatge. Desprès, amb la llista, ja veurem el que fem, però d'entrada posarem rostres a aquesta situació.

    ResponElimina
  17. Ja podeu negociar bé amb el Patronat de la Sagrada Família pel proper dossier, que d'uns anys cap aquí van d'aquest pal. "Et deixem fer fotos pel teu reportatge i a canvi ens les regales".

    ResponElimina
  18. Crec que estem barrejant en aquest post dos conceptes ben diferents: per una banda el dels Parcs Naturals, Museus, Escoles, Institucions, etc que com que vas a fer-hi fotografies per a un client, et demanen còpies de les fotos. Aquest és un tema molt interessant, també de la cultura de la gratuitat, que la Maria Rosa podria tractar un dia en profunditat tal i com ens té acostumats, però que ja bé de molts anys enrera (a mi hem passa des de fa tres décades això). I una altra cosa és la frase en concret que cita la Maria Rosa dita per empreses o institucions que demanen directament al fotògraf imatges que necessiten. Una frase que estem ben cansats de sentir darrerament els que intentem dedicar-nos a aquest ofici.

    ResponElimina
  19. La barreja que cito vull dir en els comentaris que s'estan fent, no en el post de la Maria Rosa

    ResponElimina
  20. Tens raó, Oriol. En aquest post he barrejat dos temes, com molt bé expliques, probablement perquè ambdós, malauradament, conflueixen en una mateixa conclusió, i és que a les institucions els costa entendre i assumir que les imatges i el treball dels fotògrafs tenen un preu, la qual cosa em sembla gravíssima ja que l'administració hauria de ser la primera en respectar i protegir escrupulosament els drets econòmics dels autors.

    ResponElimina
  21. Tenéis todo mi apoyo. Si tuviera tiempo libre yo mismo fundaba el blog en respuesta a la aportación de Tino.

    ResponElimina
  22. He barrejat el tema ben conscientment per afegir llenya al foc ja que, com be diu la Maria Rosa, els dos temes conflueixen. En qualsevol cas, com diu l'Oriol, és un altre tema que es mereix un post a banda. Suposo que entre tots podrem aportar un bon grapat d'exemples.

    ResponElimina
  23. Per desgràcia, de moment, jo també vaig molt malament de temps. Quasi sempre estic lluny de casa. Potser un grup al FaceBook tipus "Estamos en contra de las cláusulas abusivas para los fotógrafos profesionales" sería més fàcil de manegar. Avui, a Guadalupe (Cáceres) em demanaven les fotos, els drets... i una "obligatoria aportació econòmica". Ahir, a Toledo, em van deixar fer fotos a la Casa del Greco per que l'encarregat va entendre que trevallaba per "La Razón". "Este sí que es un diario que cuenta las cosas, como son" em va dir.

    ResponElimina
  24. Como bien dices esto se esta convirtiendo en norma, a mi últimamente siempre me caen con lo de que si les podía pasar alguna foto para sus webs particulares o publicaciones.
    Lo ultimo un manager de un grupo de música. Por supuesto gratis.
    Y estoy de acuerdo con Oriol "si no valoras lo que hago, no mereces tenerlo".
    un saludo.

    ResponElimina
  25. Bé, com veig que ningú agafa l'iniciativa, ahí va:

    Grup en Face Book: STOP CLAUSULAS ABUSIVAS A LOS FOTÓGRAFOS"

    https://www.facebook.com/home.php?sk=group_212370502141521#!/home.php?sk=group_212370502141521

    Si ho voleu difondre, o participar-hi, tant de bo...

    ResponElimina
  26. Gracias Tino! si nos unimos es mejor!

    la semana pasada un periodico italiano me ha preguntado fotos de la acampada en los barrios, yo le he dicho que tenia mucho material y ellos: " pero vas a cobrar por todo eso? es solo una acampada de personas en la calle, hay muchas fotos por internet....." y claro no he pasado mi material..

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!