3 de febr. 2011

Nova York segueix inspirant els fotògrafs: els passos de vianants de Florian Bohm


Nova York sempre ha estat una de les ciutats més fotografiades del planeta. Henri Cartier-Breson, Walter Evans, Helen Levitt, Saul Leiter, Lee Friedlander, Alfred Stieglitz, Diane Arbus, Cindy Sherman i Irving Penn són només alguns dels nombrosos fotògrafs que han documentat la història, vida i evolució de la ciutat més famosa del món. El seu ampli i extraordinari repertori d'imatges ha contribuït a construir la percepció que tenim de la ciutat i els novaiorquesos.

Actualment molts fotògrafs d’arreu recullen aquesta memòria visual i s'enfronten al desafiament de crear nous projectes que vagin més enllà i responguin als reptes d’una ciutat en constant evolució. En un post anterior ja us vaig parlar del fotògraf Richard Howe i el seu projecte sobre les cantonades de Nova York. Ara us presento el Florian Bohm, un fotògraf alamany que ha realitzat una interessant sèrie d’imatges de passos de vianants, just en el moment en què la gent espera que el semàfor es posi verd per creuar el carrer. El projecte, titulat ‘Wait for a walk’, resulta d’una riquesa sorprenent, tenint en compte que es tracta d’un moment aparentment banal.


Amb una mirada antropològica, l’ull de Bohm aconsegueix atrapar persones anònimes triades a l’atzar en tot tipus de situacions: immòbils o inquietes, perdudes en els seus pensaments o conversant, mirant al no-res o parlant pel mòbil... D’aquesta manera, les voreres de Nova York es converteixen en un escenari en què l'activitat vibrant de la metròpoli es deté per breus moments mentre el flux del trànsit esdevé la cortina de l'obturador. El resultat és un treball visual molt estètic, un joc multicolor de persones, gestos i comportaments humans realment sorprenent.

14 comentaris:

  1. Supose que una ciutat com Nova York sempre té coses per fotografiar i permet una diversitat de mirades quasi infinites, com ara aquesta tan interesant de Bhom.
    A la llista de fotògrafs que has posat, jo afegiria dos mes: William Klein i Weegee. Els seus llibres són dues de les peces més preades de la meua biblioteca.

    ResponElimina
  2. Amb les ciutats de París i Barcelona al cap em va costar molt sentir-me a gust New York com a ciutat.
    Esclar que només vaig estar 20 dies. Amb això no n'hi ha prou per descobrir ni una mínima part d'un carrer la ciutat. Potser va ser això, massa ràpid...i sense càmera!
    En canvi vaig estar un temps a Boston i em va agradar moltíssim.
    Potser és que tot New York és una icona en si mateixa. Estàs envoltat d'icona continuament.
    He de tornar amb més temps.

    Quant a la sèrie de passos de vianants , vull recordar que en harry Callahan va fer una sèrie molt difícil de superar.

    No hi ha hagut un altre fotògraf de vianants i espais urbans con en Harry Callahan . Amb vianants gairebé "en trance" amb el seus pensaments. T'aconsello el llibre molt i molt, en gaudiràs un munt.

    ResponElimina
  3. el Francesc m´ho ha tret de la boca.... per mi ningú a fotografiat Nova York com William Klein.
    salut!!

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats, per aquesta tant interessant entrada, Maria Rosa.
    "Street Photography", del més pur estil; fantastic!!!

    ResponElimina
  5. Menos mal que el Harry Callahan de Josep dispara con una cámara de fotos. El otro Harry Callahan lo hacía con un Magnum 45, por algo le apodaban "el sucio"...
    Siempre me han llamado la atención los pasos de cebra fotográficamente, hace tiempo hice (se quedó a medio hacer) una serie de este tipo pero las fotos las hacía mientras lo cruzaba. Saludos a todos.

    ResponElimina
  6. isabel marquès4/2/11 11:18

    Observar els carrers de Nova York i la seva gent és un objectiu fotogràfic constant. Hi vaig estar vivint tot l'agost de l'any passat i era un no parar. M'agrada molt aquest projecte, senzill i molt informatiu!

    ResponElimina
  7. Pels que us agradin aquests tipus de fotos de vianants icarrers americans no us perdeu tampoc a Vivian Maier. Absolutament imprescindible en fotografia urbana. (esclar que com Callahan es mouen entre Chicago i Detroit)

    ResponElimina
  8. Per descomptat que a la llista de fotògrafs que he posat al principi del post, se n'hi poden afegir molts més. Ja he comentat que els esmentats NOMÉS són una petita representació dels que han dedicat part de la seva obra a fotografiar la ciutat de Nova York. Per descomptat que no podem oblidar gent com William Klein (absolutament fascinant), Weegee, Harry Callahan... ni tampoc Robert Frank, Paul Strand, Man Ray, Dorothea Lange i la recentment descoberta Vivian Maier, una 'street photographer' de primera.

    ResponElimina
  9. Jo afegiria per al Bohm l´influencia de la visió d´autors que reflecteixen una percepció del entorn urbà, la població i l´aïllament individual dins un marc, diguem "teatral". Es una mena de fotografia metafísica contemporània, a mig camí entre el "document" i la imatge "artística", com el molt reconegut Philip Lorca di Corcia, l' australià Trent Parke o algunes preses d´en David Solomons, a Londres. Tots ells em recorden una mica a l´estupefacció vital del personatge que interpretava Kevin Spacey a "American Beauty".

    ResponElimina
  10. Un dels meus somnis es aquest: em situaria en un lloc estràtegic amb un tele de 400 o 600 mm orientat al semàfor del Bar Zurich de la Plaça Catalunya. La sèrie es diria "52 dilluns/52 divendres/52 diumenges" i estaria elaborada amb fotos seleccionades entre les preses en els 52 dilluns , divendres i diumenges d'un any sencer a diferents hores.
    El leivmotiv seria, com va fer Callahan, copsar les ànimes en trànsit absent dels vianants i el amplíssim ventalls d'un meeting point urbàinternacional com aquest.

    ResponElimina
  11. Quin treball mes curios, i el mateix temps interesant, personalment trobo una brillant idea això d'aprofitar els pasos de vianants, per fotografia. les fotos que as penjat realment son molt bones, gràcies per obrir-nos la finestra d'aquest treballs que si no fos per gent com tu que esteu el dia molts no ens entareriem.
    salutacions.
    Cesc

    ResponElimina
  12. Excel·lent treball el de Florian Bohm amb un tema aparentment sencill però ple d'interpretacions. Gracies Maria Rosa .

    ResponElimina
  13. Trobo excel·lent el treball de Bohm. És com si fos una obra de teatre al carrer. És aixó el que té la fotografia, captar el moment decissiu que dura una fracció de segon i desapareix. La segona fotografia és un clar exemple, puc estar mirant-la durant minuts explorant cadascún dels detalls, les expressions de les persones... No es podria haver fet millor en una obra de teatre posant en situacions diferents a tots els personatges. És com una fotografia de David LaChapelle sense prepararació prèvia.
    Felicitats Maria Rosa pels teus excel·lents posts!

    ResponElimina
  14. Valentí! Quina alegria trobar-te per aquí. Espero que tot vagi molt bé per Quito.
    Una abraçada!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!