16 de gen. 2011

El factor clau a la fotografia de paisatge

El Jordi Busqué, fundador de Celístia i un dels organitzadors de la jornada de fotografia de paisatge. Foto: Maria Rosa Vila.

Va ser una gran estrena, un èxit rotund. La primera jornada sobre fotografia de paisatge que van organitzar el Manel Soria i el Jordi Busqué, els xicots de Celístia, a l’Institut d’Estudis Catalans, va complir amb les expectatives i va reunir una multitud de públic, la majoria fotògrafs professionals i aficionats. Allí hi havia, entre d’altres, l’Oriol Alamany, el Dani Codina, Jaume Balanyà, Oriol Clavera, Consol Bancells, David Monfil, Martin Gallego, Araceli Merino, Nati Martínez, Siqui Sánchez, Jordi Beltri... I així fins a 275 persones, algunes vingudes des de llocs llunyans com les illes i altres zones de l’estat espanyol.

A la jornada hi van assistir molts amics fotògrafs. Foto: Maria Rosa Vila.

Sota el títol "Fotografia de paisatge, de la visió inicial a la fotoimpresa", les ponències de cadascun dels nou convidats (veieu el programa en aquest link) es van centrar en la fotografia de paisatge des de diverses perspectives i punts de vista. Especialment important va ser el debat que es va plantejar sobre quin posicionament ètic ha de prevaldre a l’hora de processar els arxius Raw (podeu llegir una completíssima crònica del que va donar de sí la jornada al blog del Martin Gallego).

Com molts sabeu, els organitzadors de la jornada van tenir el detall de convidar-m’hi perquè hi aportés la meva perspectiva d’editora gràfica. Amb el títol “L’emoció, el factor clau”, en la meva ponència vaig intentar demostrar les respostes emocionals que provoquen algunes imatges com a factor determinant a l’hora de valorar una foto de paisatge. Pels que no vau poder anar-hi i hi esteu interessats, us en faig un resum:

Segons el meu criteri, totes les imatges i reportatges que publiquem al Descobrir han de tenir un factor clau o característica comuna: han d’emocionar. I quines són les fotos que provoquen aquesta resposta? Doncs aquelles que apel·len a la nostra memòria, que evoquen o associem a records intensos.

Deia Galen Rowell, aquell reconegut fotògraf a qui tant li agradava filosofar, que sense records no podríem veure el món de manera associativa. El veuríem amb una mirada buida, incapaços d’identificar-hi res. Per tant, la memòria visual sempre associa allò que veiem amb algun record.

Com que la fotografia té aquesta capacitat de captar i mostrar el món visualment, també és capaç d’evocar-nos records i sensacions gravades a la nostra memòria a través dels nostres sentits. Per exemple, si algú ens mostra la fotografia d’una persona estimada a qui fa molt temps que no veiem, immediatament ens emocionarem d’alguna manera. Doncs bé, amb determinades fotos de paisatge succeeix el mateix.

La imatge d'aquest prat sota la pluja és capaç d'evocar-nos l'aroma a terra humida. Foto: Isidoro Ruiz.

O aquesta, el so del tro que anuncia la tempesta. Foto: Albert Lleal.

O aquesta altra és capaç de transmetre'ns el fred d'un dia d'hivern. Foto: David Monfil.

Com ja vaig explicar en una anterior entrada, les millors fotos de paisatge i natura són les que mostren un món menys caòtic, difícil i accidentat que el que veiem, un món simplificat e idealitzat. Aquelles en què el fotògraf ha estat capaç de capturar un instant, quan la llum, el paisatge i els elements que hi apareixen es reuneixen en un tot buscant conscientment els extrems d’una situació:

La mirada més hipnòtica d'un mussol. Foto: Iñaki Relanzon.

L'angle més imponent d'una muntanya. Foto: Jordi Bas.

La llum més encisadora. Foto: Jordi Bas.

En definitiva, allò que converteix una imatge ordinària en una fotografia magnífica!

Al Manel Sòria i el Jordi Busqué els vull agrair la seva confiança i amabilitat per haver-me convidat a la jornada, que espero que sigui la primera de moltes més.

44 comentaris:

  1. Quines fotos més captivadores!

    ResponElimina
  2. Un gran dia sens dubte, i la demostració que la fotografia es ben viva. Sols cal fer les coses bé per assolir l'èxit, perquè la gent, no sols demanda aquestes activitats, a demés està disposta a participar i col·laborar.

    ResponElimina
  3. Excel•lent Maria Rosa. Tot just vinc de llegir la crònica d'en Martin Gallego.
    Llàstima de la distancia.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Una jornada molt interessant, l'organització excel.lent i les intervencions enriquidores.
    Em va sobtar, sobretot, la teva, intervenció per jo, he sentit aquesta emoció,l'hora de capta una imatge.

    ResponElimina
  6. Una molt bona jornada i a mes de franc, com bons catalans ;), t'he de dir que a mi, a l'igual que l'Esther, també em va sorprendre de la manera que vares mostrar i fer entendre a molta gent, el lligam tant fort que hi ha entre fotografia i sentiment.
    M'hagués agradat poder parlar una mica amb tu, però suposo que amb tanta gent, era com un impossible.
    Enhorabona per l'intervenció!

    ResponElimina
  7. Aprofit per agafar tota la info que em facilites aqui, perque es una llàstima la distància aqui no tenim tantes oportunitats per fer-ne de jornades s'aquest tipus. S'agraeix molt el teu bloc.
    Merçi.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Maria Rosa, per aquesta "entrada" per fer-nos cinc céntims a aquells que, com jo, no varem poder assistir el passat dia 15. Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Muy buenas fotos tambien, me encanta la de Albert LLeal.
    saludos

    ResponElimina
  10. Rosemary estoy mirando las fotos de los ponentes y quitan el hipo pero tan dificil es corregir lo de la avioneta por jet o avion a reaccion o es algo de conciencia? entonces lo podria entender.

    ResponElimina
  11. Em quedo amb la frase que també utilitzo sovint, les fotografies, com tantes altres coses, han d'emocionar.
    Gràcies.

    ResponElimina
  12. M'hauria agradat anar-hi...

    ResponElimina
  13. Totalment d'acord. Les fotos han d'emocionar.

    ResponElimina
  14. Mare meva, quines fotos es van veure! Encara no puc pujar la mandíbula inferior, m'ha quedat despenjada....
    S'ha de repetir, s'ha de repetir, s'ha de repetir...

    ResponElimina
  15. Seguro que fue un gran dia y una jornada muy amena con tanta gente,profesional o aficionada,que les guste la fotografìa.Enhorabuena,Maria Rosa por tu blog y espero poder acudir algùn dia a un evento de estos.Saludos

    ResponElimina
  16. "una foto que requiere mas de un minuto de procesado ya deja de serlo"

    esta frase de jep flaque solo me dice que aunque la emocion los abrazos de los que acudieron resume un gran fracaso de la fotografia pensamiento de cavernicolas.

    ResponElimina
  17. Molt bon resum, Maria Rosa. El sentiment és la clau. És la clau per decidir, tant quan es dispara com quan es processa, com es fa aquella fotografia, què es vol expressar. Tant és si la fotografia es pensa per tal que surti pràcticament acabada de la càmera com si quan dispares ja penses en un processament més aviat llarg i complexe. Al cap i a la fi, voler expressar allò que has vist i que la càmera, de vegades, és incapaç de captar, pot suposar un processament d'un segon o d'hores.

    ResponElimina
  18. Malauradament, no vaig poder-hi anar. Toca els nassos quan no pots anar a un sopar, o has de marxar aviat de la festa, tothom et diu al dia següent allò de: t' ho vares perdre!!!!!
    Sembla que va ser un èxit ( i no és extrany, atès que els ponents són uns "cracks").

    Por cierto Hugo, no entiendo demasiado bien lo que comentas antes.

    ResponElimina
  19. Albert es cosa de leer y pensar un poco y recorrer unos cuantos blogs solo eso.

    ResponElimina
  20. em quedo amb la " teoría del fuet " del Jep, molt bona..

    ResponElimina
  21. Estem d' acord (però jo ho deixaria en 10... s' ha de ser tolerant!!) ;-)

    ResponElimina
  22. Disculpa Hugo. No había entendido la redacción de la frase.
    Saludos cordiales.

    ResponElimina
  23. No hace falta disculparse no has dicho nada que se lo merezca Albert.

    ResponElimina
  24. Bien, no era realmente una disculpa. En fin, dejémoslo.

    ResponElimina
  25. Bueno lo de las comas y acentos ya esta mas que sobado.

    ResponElimina
  26. Pues eso. De entrada (y sin mala fé) no lo había entendido. Sencillamente, leo y pienso de forma asídua (especialmente lo último). Sencillamente de ahí venía la cosa.

    ResponElimina
  27. Belisima y Avasaladora
    Holla...
    Pasei acá leendo en su espacio agradable, y muy bueno, con todo mí cariño.
    Yo ti deseo un Tiempo Armonioso, y di mucha inspiración. Deseo mucha Paz Espiritual, en 2011.
    Yo tengo un blog mucho simplón, y estoy invitando a visitar el mi blog, y sí posible vamos seguí juntos por ellos.
    Sera un placer. Estoy mucho agradecido esperando vosotros la
    Un fuerte abrazo, y fica con Dios !

    ResponElimina
  28. Devia ser un matí realment interessant. M'ha agradat molt poder llegir aquestes quatre ratlles que resumeixen la teva intervenció que segur que encara m'hauria inspirat més, sempre he pensat que hi ha un sentiment darrera cada foto, al menys les que realment ens transmeten alguna cosa i provoquen que la nostra mirada es passegi per la imatge i sentim....
    Aquestes fotos son un bon exemple, m'encanten !

    ResponElimina
  29. Va ser una jornada molt agradable amb molta gent interessat com a ponent però també com a públic. Em va agradar molt la teva ponencia especialment, sobretot perquè vas deixa clar que la fotografía per tu no es només quelcom a posar a la revista per emplenar sino que hi busques qualitat i que evoqui sentiments.

    Els exemples que vas posar van ser molt clars. Lo dit Maria Rosa, tot un plaer sentirte ;)

    ResponElimina
  30. Moltes gràcies per tot, Maria Rosa.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  31. Moltes gràcies per tot Maria Rosa. Em va agradar molt la teva intervenció.

    ResponElimina
  32. Bona crònica del que va ser aquest acte. Tal qual! Com es nota la "deformació de periodista
    ;-))
    Potser, de tot plegat, el més interessant son els arguments de reflexió que sobretot de forma tangencial, van anar srgint en els discurs de tots plegats i que continuen rodant pel cap un parell de dies després, com per exemple l'actitud una mica més continguda en els processats que alguns ponents reconeixien en els darrers temps (canvi de tendència potser?), o l'exercici de sentit comú de la teva intervecnió. Potser algú hi va trobar a faltar més "chicha" técnica, però pensant-ho bé, potser el perfil tant ampli de gent que hi havia allà (entre aficionats i professionals) demanava un plantejament una mica més democràtic. Va estar bé!

    ResponElimina
  33. De l'acte destacaria la ponència del Manel Soria , Albert Buendia i la teva , Maria Rosa . Es va aconseguir reunir una gran quantitat de professionals i aficionats , i aixo ja es un èxit . Per las pròximes edicions però , l'ideal seria menys ponents i mes temps per cadascun .

    ResponElimina
  34. Tot l'acte va ser excel·lent. Felicitats per tu, en concret, i extensives a tots els organitzadors! Vaig aprendre molt! Les fotos i el rerafons conceptual sobre la frontera de la manipulació ens van fer pensar.

    ResponElimina
  35. Una iniciativa molt interessant, va estar molt bé, una organització perfecta, i uns ponents molts interesants, la teva intervenció la vaig trobar molt interessant, vaig percebre la teva passió per la fotografia!

    ResponElimina
  36. Em vaig quedar amb les ganes d'anar-hi!

    Definitivament, alguna cosa (molt bona!!) es mou a Catalunya en l'àmbit de la fotografia i tu, Mª Rosa, tens gran part de "culpa" en que així sigui... Et felicito per la teva tasca! i... moltes gràcies per la part que em toca!!

    ResponElimina
  37. Un dels temes tractats va ser que en aquest pais la fotografia de paisatge no es ven com a obra d'autor, ja que no es valora. Qué us sembla aquesta noticia de Australia?

    http://www.petapixel.com/2011/01/13/australian-landscape-photographer-peter-lik-sells-photo-for-1-million/

    Així si que ens podriem dedicar en cos i ànima a la nostra passió!

    ResponElimina
  38. Hummm... No sé, no sé, Oriol... No m'ho crec gaire això del tal Lik. Segons tinc entès, apareix de tant en tant en subhastes i no ven gaire, les seves edicions són molt grans, de fins a 100 còpies i solen vendre's per uns 10.000$.
    Em sona a campanya de màrketing o "farol": comprador anònim, peça única... Tot plegat, molt sospitós.
    De totes maneres, tan de bo sigui cert.

    ResponElimina
  39. Col.legues retrobats, llums siderals, suggeriments visuals, secrets del bosc, enigmes cromàtics…
    Coneixement és compartir!

    Jaume

    ResponElimina
  40. Rosa Maria ya que se habla de paisajes buscando por internet hay una pagina en donde salen mas o menos todos los aviones que hay por ahi aparcados en los jardines de casa asi que el modelo del avion de la foto de brent clark corresponde a un avion a reaccion o jet grumman F11f-1 con una velocidad de 929 kmh esta un poco lejos de una avioneta aunque ambios vuelan como las que se pueden ver en sabadell que son aquellas que tienen un motor en la nariz con aspas y las alas suelen estar encima de la cabina por simplificar.

    ResponElimina
  41. Del Lik jo crec que n'hem de prendre la part positiva, que segur que la te. I pensar que tot el que ha triomfat als Estats Units, les coses bones i les dolentes, han acabat arribant aquí. Recordo que als 14 anys vaig veure ET i se'm feia molt estrany que truquessin per telèfon i que als 10 minuts un tio en moto els hi portés una pizza, i ara mira... Vull dir que la foto de qualitat, honesta, seriosa, ben impresa, signada.. naturalment que trobarà el seu lloc al nostre país, i que es vendrà a un preu digne, sense exageracions que tampoc son bones, però digne, com a obra d'art que és.

    ResponElimina
  42. Sr. Albert Lleal, ja fa uns anys que ens coneixem, que segueixo el teu treball (sobretot aquell que has realitzat amb els rèptils i que ha estat el que ens ha portat a coneixe'ns). Simplement volia felicitar-te i animar-te continuar amb la tasca que estas desenvolupant. Enhorabona!

    ResponElimina
  43. Bueno lo de las comas y acentos ya esta mas que sobado.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!