5 de nov. 2010

L'enigma de la foto del cotxe (1ª part)

Foto: Jordi Bas

Estava editant aquesta setmana un reportatge fotogràfic del Jordi Bas sobre la comarca de les Garrigues, triant les fotos que aniran a doble pàgina en el proper número de la revista, quan em va cridar l’atenció la imatge del cotxe que il·lustra aquest post. La foto em va semblar especialment suggeridora del que és aquella terra, una zona remota i poc coneguda de Catalunya, amb aires de far west i ressons d’altres temps.

De la foto m’agrada el senyal de trànsit rovellat amb error tipogràfic inclòs (Aitona no s’escriu amb “y” sinó amb “i”), el cel dramàtic i l’estela de llums de colors al darrera del cotxe. Però va ser aquí on em vaig adonar que alguna cosa no quadrava: juntament amb els fils de llums vermells, a la foto apareix també una estela de llums blanques, les que s’encenen quan poses la marxa enrere del vehicle. Com és possible?

En teoria, per a que surti una estela de llums darrera d’un cotxe, cal que el vehicle estigui circulant cap endavant i disparar l’obturador a velocitat lenta. Per tant, no és possible que la marxa enrere estigui posada a menys que el cotxe es deixi caure per la inèrcia per un pendent, cosa que aquí no hi ha. A més, en aquests tipus de fotos realitzades a velocitats lentes, el cotxe no surt mai nítid, sinó que apareix mogut i desenfocat.

Si el cotxe circul·lava cap a endavant, com és possible, doncs, que a la foto surti el cotxe enfocat i les dues esteles al darrera al mateix temps, la vermella d’anar cap endavant i la blanca de la marxa enrere?

La resposta, pròximament.

24 comentaris:

  1. Benvolguda Maria Rosa, crec que puc tenir la resposta, però no la desvetllaré.

    ResponElimina
  2. Jo, jo, jo, jo, profe, jo !!!!
    Com el Francesc, esperaré.

    ResponElimina
  3. Jo també m´imagino que ha passat...

    ResponElimina
  4. Espero no equivocar-me. Però no serè pas jo qui contesti primer.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Je, pues jo aixi a bote pronto no en tinc ni idea.....

    ResponElimina
  6. Ah? Però no són els dos cordills blancs que el cotxe portava voleiant al darrera? ;-)

    ResponElimina
  7. Jo m'aventuro, pot ser que tingues l'embrague apretat i la marxa enrera posada ?

    ResponElimina
  8. Caram Maria Rosa, ténen més èxit els dilemes sobre Photoshop o les discusions dels drets de les imatges... aquí no es mulla ningú!
    Va que qui no arrisca... no pisca!
    El cotxe està parat, i amb els llums encesos, marxa enrere inclosa. Dispara la foto (exposició llarga obvi) amb flaix que afecta el cartell, les plantes i un pelet el cotxe pel darrera. Tot seguit, amb la el cotxe circula marxa enrere pintant l'escena.
    Les plantes de davant del cotxe i les llums del darrera ténen més intensitat en un punt la qual cosa vol dir que el cotxe allà està parat. A partir d'aquí i veient les llums d marxa enrera enceses se m'acut aquesta la situació més plausible.

    ResponElimina
  9. És el cotxe del fotògraf que està parat amb el motor en marxa, posa el temporitzador de 10 segons, corre i fa marxa enrere, llarga exposició 2 o 4 segons, fins sortir de quadre. Què?

    ResponElimina
  10. La verdad es que poco me importa como se hizo la imagen, a menos que exista un tratamiento digital posterior que no lo creo.
    Me parece una imagen excelente y con eso me quedo pero el post es muy interesante.
    Gracias Maria Rosa.

    ResponElimina
  11. Ja,ja, El fotògrafs ho fem sovint, desesperats quan no passa ningú, com deu ser el cas d’aquesta carretereta. Jo també vaig pintar amb les llums de posició del meu cotxe la foto de la portada de Digital Foto.

    ResponElimina
  12. Es una lástima que el traductor no vaya en los comentarios, no se exactamente si lo que yo pienso ya se ha dicho. Supongo que simplemente en una exposición larga capta al coche frenando, dispara flash cuando el coche está parado y sale de la imágen marcha atrás.
    O eso, o tiene una avería eléctrica de cojón en las luces, Je,je. Saludos.

    ResponElimina
  13. Té alguna cosa a veure amb l'ús del flax i la sincronització de les "cortinillas"?

    ResponElimina
  14. Viendo la imágen de nuevo más detenidamente me reitero en lo dicho. La luz roja de ambos lados del coche tiene dos estelas: una más intensa de la frenada y otra más tenue de la roja normal durante la marcha atrás.
    Alberto si el flash lo tienes en la mano lo disparas cuando quieras (cuando para el coche). no hace falta sincronización de cortinillas.

    ResponElimina
  15. Jaime, por lo que tengo entendido, si sincronizas con las cortinillas primera o segunda, el efecto de las estela es distinto. Por lo que utilizando la sincronización adecauda, podría dar marcha atrás, y la estela quedar como si fuese marcha alante.

    ResponElimina
  16. uy, perdón por los fallos al teclear :)

    ResponElimina
  17. Ok, pero si sincronizas con la 2ª, cosa que sería en esta foto, el obturador se cierra, con lo cual la marcha atrás que yo defiendo no saldría. A menos que hiciera una exposición múltiple.
    Mª Rosa, no pretendo acaparar los comments pero esta entrada se me ha vuelto de lo más interesante.

    ResponElimina
  18. Jo crec que ha sigut una exposició llarga, dins la qual el cotxe amb llums vermelles de fre, va parar al costat, i va deixar passar el cotxe que venia de cara.... Això sembla.

    ResponElimina
  19. Comenta cuanto quieras, Jaime, que tus elucubraciones son muy, pero que muy interesantes 8-)

    ResponElimina
  20. Jo no en tinc carnet de conduir, ni ganes, així que totes les elucubracions em sonen a xinès! Això si, com el Paco, moltes vegades he hagut de penjar la càmera a un arbre, activar el temporitzador i posar d´esquenes, per donar-li "vidilla" a un paisatge sense ningú..

    ResponElimina
  21. Vaya..., me acabo de dar cuenta de un detalle, la luz de freno central superior no deja estela. Eso me descoloca! pues si que es un enigma!
    Espero ansioso el desenlace, y guay esto de las entradas participativas. Saludos de nuevo.

    ResponElimina
  22. La foto fa bellugar les neurones. Quan la foto no es presenta el fotògraf l’ha de “construir”, es allò de “sí la muntanya no va a Mahoma, el fotògraf hi ha d’anar”.
    La meva solució sense Phtoshop seria : 2 fotos amb trípode i sense moure la càmera de lloc. La primera al capvespre amb un lleu toc de llum al rètol (possiblement un toc de flash apartat de la càmera) i el cotxe aturat allí on figural. La segona foto ja de nit (mentre es fa de nit es pot restar al cotxe, que com s’aprecia està al lateral de la carretera, escoltant el Barça) . Aquesta segona foto, ja en foscor total, cal fer-la en llarga exposició reculant el cotxe sols amb la llum de marxa enrera fins a fora de la zona de enquadrament i tot seguit retorn al lloc de partida ara amb les llums enceses. Per acabar unir les dos fotos en càmera (superposició d’imatge) i confeccionar la foto definitiva “Paissatge” més “LLums”.
    Felcitiats al fotògraf i confio que entre tots els guanyadors es rifi un bon pernil.
    Ah! També cel.lebro que els fotogràfs del Descobrir puguin anar a fer reprotatges a llocs tant llunyans com Daytona.
    Salut!

    Jaume Balanyà

    ResponElimina
  23. Jo com el Rafa, també més d'un cop, m'he hagut de posar com un estaquirot a la foto per donar-li una mica de vidilla. Ara, amb un cotxe no he fet intents com la foto del Jordi Bas, que segur que acabava trencant l'embrague o empotrant-me contra aquest cartell tant autèntic.

    ResponElimina
  24. Creo que Jaume Balanyá ha dado con la tecla, solo que el coche sale de la imagen pero no vuelve a entrar. Eso explicaría que la luz de freno central superior no deje estela.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!