1 de nov. 2010

Com autopromocionar-se i destacar entre la multitud de fotògrafs



Cada any, quan s’acosta el Nadal, molts fotògrafs m’envien a la redacció de la revista calendaris de l'any vinent realitzats, produïts i finançats per ells mateixos. La majoria són de sobretaula, d’aquests que tenen una espiral i dotze pàgines (una per cada mes de l’any), il·lustrats amb dotze fotos seves (una a cada plana). Alguns fotògrafs s’estiren més i fan calendaris per penjar a la cuina o l’oficina en mides A3 o A4 (segons sigui el seu pressupost). Altres, amb menys recursos, opten per enviar-me una postal amb alguna bonica imatge felicitant-me les festes. En qualsevol cas, tots els calendaris i postals són obsequis que serveixen per autopromocionar-se, ja que incorporen el nom i logotip del fotògraf, les seves dades de contacte i pàgina web.

Aquestes accions de màrqueting  ja fa temps que s’utilitzen. Llegeixo al British Journal of Photography que els fotògrafs d’Estats Units porten molts anys autopromocionant-se individualment enviant als editors, directors d’art, agències de publicitat i clients tota classe de regals: ampolles de vi amb el seu nom a l’etiqueta, visors estereoscòpics de plàstic, samarretes estampades, bosses de cafè, bosses de cotó per anar a comprar, jocs de cartes, pen-drives USB personalitzats, llibres autoeditats, etc. etc. Com tot el que fan els americans, segur que aquests obsequis ens semblen excessius, però molts dels fotògrafs d’allí ho tenen clar: les accions d’autopromoció són imprescindibles, encara que suposin invertir-hi 2.000 dòlars.

És possible que regalar un calendari, un llibre autoeditat o una taça amb el propi logo siguin accions de màrqueting efectives perquè el fotògraf aconsegueixi notorietat i cridi l’atenció d’un client, un editor gràfic o un director d’art. En el meu cas, sempre agraeixo molt aquests obsequis perquè sóc conscient de la il·lusió i l’esforç econòmic que suposen per un fotògraf, però he de dir que no em condicionen a l’hora d’encarregar-li un reportatge. Prefereixo molt més conèixer el fotògraf i veure el seu treball de prop, abans que valorar-lo en funció d'un regal de promoció.

La qüestió, doncs, ja no està en saber si és necessari fer promoció d’un mateix (és evident que si), sinó saber quina autopromoció funciona millor i per a qui. Com destacar entre la multitud de fotògrafs? Quins missatges transmetre perquè siguin efectius? Com demostrar les habilitats i el talent d’un mateix?

Qualsevol obsequi de promoció (calendari, samarreta o llibre) no pot ser una acció de màrqueting aïllada, sinó que ha de formar part d’una estratègia global en què tan important sigui el crear una marca o imatge d’identitat pròpia (que unifiqui el disseny dels portfolis, targetes de visita i el bloc, per exemple), com actualitzar o refer completament la pròpia pàgina web, enviar un butlletí electrònic trimestral, mantenir un bloc o twittejar sobre el treball recent.

Tenir un lloc web sòlid continua sent vital i la principal eina de promoció d’un fotògraf. Cal que estigui disssenyat adequadament per mostrar l’obra fotogràfica de manera fluida i ràpida. Com a editora gràfica, el que més valoro de la web d’un fotògraf és que sigui senzilla, de fàcil navegació, que tingui fotos de grans dimensions i que carregui ràpidament. No cal que la pàgina mostri un desplegament tecnològic d’última generació. El més important és que les imatges estiguin ben organitzades, per exemple, en galeries en miniatura des de les quals poder veure les fotos ampliades a una mida més gran, però sense haver de desplaçar el scroll cap avall. Així, si m’interessen, puc baixar-me-les i provar-les en pàgina. La web del Jordi Busqué n’és un bon exemple.

Pàgina web del fotògraf Jordi Busqué. Cada reportatge té la seva pròpia galeria de fotos.
Galeria d'imatges del projecte sobre els mennonites de Bolívia a la pàgina de Jordi Busqué.

Una altra eina increïble d’autopromoció és el bloc, i no m’hi extendré sobre el tema perquè molts fotògrafs ja en tenen un i li estan traient molt bon profit. Només remarcaré que són el millor aparador dels treballs fotogràfics més immediats i que per a que siguin efectius, requereixen un mínim de dedicació setmanal i continguts originals que els diferenciïn d’altres blocs i aportin valor afegit.

Cada projecte fotogràfic hauria de comptar amb la seva pròpia estratègia de màrqueting. El fotògraf hauria de pensar a qui vol arribar, amb quin objectiu i dissenyar la millor manera d’aconseguir-ho. Es tracta d’anar creant soroll al voltant del propi projecte per donar-lo a conèixer. Si, per exemple, es tracta d’un nou llibre, una bona idea consisteix en crear-ne una web específica i convidar als editors gràfics i directors d’art que més ens interessin a que hi entrin. Un dels fotògrafs que millor utilitza aquest tipus d’estratègia és l’Andoni Canela. Cadascún dels seus projectes (Éter, la esencia de los 4 elementos; La mirada salvaje; Natura x 12...) compta amb la seva pròpia pàgina i està enllaçat a la web principal.

Web del projecte "La mirada salvaje", d'Andoni Canela. Està enllaçada a la pàgina principal dins la pestanya 'proyectos'.
Aquesta és la web principal de l'Andoni Canela. A la pestanya 'proyectos', hi té enllaçades totes les pàgines dels seus projectes que funcionen com a webs independents.

Twitter és també una de les grans eines de què disposem per a l’autopromoció, ja que permet anar informant sobre els projectes en què estem treballant de manera instantània mitjançant missatges de text d'una longitud de 140 caràcters. Si, per exemple, un dia llegeixo un twitt del Tino Soriano en què diu alguna cosa com “fent la volta al món per a la revista Viajar”, és molt probable que jo, com a editora gràfica, en aquell moment me'n recordi d'ell, pensi que fa molt temps que no li encarrego res i que m’encantaria que fes algun reportatge per a la meva revista. Per tant, les oportunitats s'incrementen. Igualment, tenir un compte a Facebook avui en dia és indispensable per anar transmetent els treballs que s’estan realitzant, donar-se a conèixer, enllaçar amb el web i les successives entrades al bloc, i formar part d'una comunitat de gent interessada en la nostra feina.

El fotògraf Paco Elvira s'ha incorporat recentment al món del Twitter.

Una altra opció interessant pels fotògrafs que volen autopromocionar-se pot ser l'autopublicació. The Private Space és un lloc a l’abast de qualsevol professional que permet publicar el propi llibre amb el paper i la qualitat que un mateix vulgui, i un disseny al gust del fotògraf. Es pot encarregar des d’un únic exemplar fins a un nombre il·limitat. Un dels fotògrafs que ha optat per aquest sistema d’autopromoció és el Martin Gallego. Fa un any i mig es va autofinançar el llibre “Mirando la vida”, una selecció de les millors fotos i textos apareguts al seu bloc al llarg de tres anys, que pot adquirir-se des de la seva bitàcola per 18€.

Per últim, no cal oblidar una darrera tàctica promocional: els newsletters o butlletins electrònics que, com la resta d'accions, cal pensar acuradament i seguir-ne algunes regles bàsiques:
Newsletter de la fotògrafa Conchi Martínez.
    • Compte amb què poseu a la línia d'assumpte. Cal pensar en un bon titular, ja que la primera impressió és molt important. Si el títol és insuls, pot ser que molts destinataris del nostre newletter ni se’l mirin.
    • És millor adjuntar-hi una imatge per evitar que el destinatari hagi de perdre el temps buscant-la o demanant-la.
    • Enviar els butlletins amb moderació. La majoria de fotògrafs envien els seus newsletters un cop al mes o al trimestre. Cada setmana seria excessiu i no donaria temps a incloure-hi novetats rellevants.
    • Assegureu-vos d'incloure sempre les dades de contacte al cos del butlletí (mòbil, correu electrònic i pàgina web).
    • Respecte al contingut, crec que el truc és donar la idea que s’està ocupat en algun projecte concret. En cada butlletí és convenient informar d’una novetat (un treball nou, una notícia com haver aconseguit una beca, guanyat un premi, etc.).


    I ja que parlem de premis, una bona manera de promocionar-se i aconseguir renom i reconeixement és participar en un concurs de fotografia, sempre que les bases siguin respectuoses amb els drets dels fotògrafs (d’això ja n’hem parlat en altres posts). Si, a més, en el concurs hi participa un jurat de primera categoria, la notorietat està assegurada. Hem d’aprofitar l’avinentesa per a difondre-ho a través de tots els mitjans que tenim a l’abast, fins i tot si només es tracta d'una menció d'honor.

    Aquestes són algunes de les coses que hauria de tenir present un fotògraf avui en dia per donar-se a conèixer, difondre el seu treball i aconseguir més encàrrecs. Tot i així, una cosa està clara: per molts recursos i esforços que invertim en la web, el bloc, Twitter, Facebook, newsletters, llibres, portfolis... si al darrera no hi ha un treball fotogràfic potent, rigorós i de qualitat, cap d’aquestes accions de màrqueting, per més que vulguem, no serviran per res.

9 comentaris:

  1. Sense cap dubte tant important es el bon treball fotogràfic i la qualitat d'aquest en tots els aspectes( tecnics, compositius, narratius...) com la seva publicitat per tal que arribi a aquells medis que publicaran la foto complint dos objetius: la subsistència econòmica del fotògraf i el llançament al public massiu de la informació gràfica que ha aportat aquest fotògraf.

    Estar implicat amb les noves tecnologies es important, no val això de: ... "ja sóc massa gran per aprendre" perquè avui en dia quedar-se enrere tecnològicament és sinònim (ens agradi o no) de perdre quota de mercat, perdre presencia i fins i tot "dixar d'existir".

    Si fins i tot els aficionats (com es el meu cas) estem pràcticament a tot arreu: facebook, flickr, blog i en algún que altre projecte colectiu a part d'algun fòrum on també ensenyem les imatges o parlem de segons quins dubtes o demanem consell).

    El marqueting es molt important, enganxar al public en general però sobretot l'específic a seguir la teva evolució es esforç, temps i potser fins i tot diners (webs pròpies) però si treballeu d'això és útil i necessari. Quin fotògraf de renom no té com a mínim plana web (que és un element en genral estàtic) i/o un bloc (que és més dinàmic perquè permet interactuar i està pensat per canviar i/o actualitzar continguts freqüentment.

    ResponElimina
  2. Buen artículo el de hoy Maria Rosa, tendré en cuenta tus consejos. ¡Un abrazo!

    ResponElimina
  3. És fonamental conèixer la teva opinió com a editora gràfica.

    I per cert, moltes gràcies pel comentari de la meva web. La vaig dissenyar amb La Marciana. El resultat és molt bo perqué reparteixen la feina: un programador que s'ocupa del llenguatge web i una dissenyadora gràfica per l'aspecte estètic. Una formula ben sencilla però que poques empresses segueixen.

    ResponElimina
  4. Crec que tens molta raó en tot allò que expliques respecte a la autopromoció estic molt d'acord amb tu. Per cert aquí va una d'autopromoció: www.manelmontilla.weebly.com Una abraçada

    ResponElimina
  5. Bons consells, s'agraeixen.

    ResponElimina
  6. Gràcies per la referència, Mª Rosa. Fer un llibre es fantàstic, quan t'el donen la sensació es molt semblant a veure per primera vegada el teu fill...

    ResponElimina
  7. Felicitats, Maria Rosa: això no es un "post", es tota una classe magistral dins un curs de foto-reportatge!.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Fenomenal entrada Maria Rosa. Es part de la feina del fotògraf estar implicat en diferents fronts... però sense perdre de vista que cal fer fotos contínuament. Veig que coincidirem a Eivissa. Serà, com sempre, un plaer.

    ResponElimina
  9. Conchi Martínez3/1/11 10:55

    ¡Gracias Mª Rosa por haberte acordado de mi!
    El post, interesantísimo como siempre.
    Un abrazo y ¡Feliz Año!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!