24 d’oct. 2010

Reaccions i reflexions després que els fotògrafs aconseguissin canviar les bases del concurs de la FNAC


Des que vaig publicar a Enfocant els articles sobre els abusos dels concursos de fotografia, l’efecte dominó que s’ha generat ha estat enorme. Les renúncies dels fotògrafs Iñaki Relanzon, Paco Elvira i Valentín Sama, i el ressò immediatament posterior a blocs, webs i xarxes socials van provocar que la FNAC canviés les bases de la tercera marató fotogràfica que organitzaven. Però més enllà d'aquest fet, la repercussió d'aquella campanya espontània i sense orquestrar en defensa dels drets d'autor dels fotògrafs ha provocat moltes més reaccions. Aquests són alguns exemples:

Quines reflexions i conclusions podem extreure de tot plegat?
  • Primer de tot, crec que s’està produint una conscienciació dels fotògrafs de que cal tenir una actitud proactiva en la defensa dels seus drets d’autor.
  • Els abusos contra aquests drets es poden denunciar de manera individual i col·lectiva.
  • Accions individuals com les renúncies de fotògrafs de reconeguda trajectòria com l’Iñaki Relanzon, el Paco Elvira, el Valentin Sama o l’Andoni Canela s’han demostrat eficaces i poden aconseguir la conscienciació dels organitzadors i dels participants, fent que les coses canviïn.
  • Les denúncies col·lectives també poden ser una bona eina per defensar els drets d’autor. Crec que l’escrit de denúncia que la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura va presentar contra les bases del concurs de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona podria haver estat del tot eficaç si s’hagués fet públic adequadament en el moment de presentar-lo. Si no ho ha estat és perquè segurament la denúncia no ha tingut el ressò mediàtic que ha tingut el cas FNAC, que va obligar-los a canviar les bases de la tercera marató.
  • Així doncs, la clau per a que les coses canviïn rau, segons la meva opinió, en la capacitat de difondre i fer públic un abús, i en la repercussió mediàtica que puguem aconseguir-hi. Gràcies als blocs i les xarxes socials, els fotògrafs poden aconseguir un efecte multiplicador de les accions de denúncia i queixa i, en conseqüència, exercir la pressió adequada per a que les entitats organitzadores de concursos recapacitin i canviïn les bases.
  • Les accions de renúncia, denúncia i queixa també serveixen per a sensibilitzar, conscienciar i donar a conèixer els seus drets a tots aquells que vulguin participar en un concurs. Tots els autors fotogràfics han de saber que existeixen uns drets morals que són irrenunciables i inalienables (de manera que l'autor no pot ser privat d'ells), i uns drets d'explotació o patrimonials que poden ser cedits per l'autor a terceres persones per un termini determinat de temps i amb determinades condicions. Si les bases d’un concurs no respecten això, els organitzadors estan robant aquests drets d’explotació als autors.
  • I una conclusió final: si sense cap estratègia ni planificació prèvies vam aconseguir que la FNAC canviés les bases del seu concurs, no em puc ni imaginar el que es podria aconseguir si tots junts treballéssim coordinadament perquè els drets d’autor es respectessin.

14 comentaris:

  1. Gracias por su solidaridad a estos fotografos, editores, etc,..

    En Valencia he trabajado con dos organismos oficiales: La diputacion de Valencia y con http://www.turisvalencia.es/

    en ambos casos quedarse con todos los derechos de las imágenes era condicion indispensable y a un precio irrisorio, como resultado he dejado de trabajar con ellos ( tampoco es que haya mucho trabajo) y te quedas con eso, porque hay mucha gente en cola deseando arañar lo que se pueda
    las fotos de los parques naturales en centros de interpretacion etc,.. a menudo son cedidas o realizadas por los propios guardas.
    En fin, sería muy largo..
    La union hace la fuerza como dices.
    El problema es que la tarta es muy pequeña y todos queremos una porcion, o sobra gente o falta trabajo, o las dos cosas.
    Gracias por tu aportación.
    Saludos

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per aquesta informació.
    De fet jo en el seu moment vaig redactar un article que parlava sobre aquest tema.
    Un amic em va comentar el que s'estava coent, però no em va citar la font original.
    Ara veig que era el teu bloc.
    Amb el teu permís el citaré en el meu article.
    Ja estem farts de veure com s'intenten aprofitar del nostre treball.
    De fet, jo pràcticament no presento fotografies a concurs per aquest tema.
    Fa molta ràbia veure com s´aprofiten dels nostres esforços.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Creo que uno de los principales problemas viene cuando entidades, teóricamente sensibilizadas y conscientes del tema de los derechos de autor, vulneran sistemáticamente la ley.
    Creo que la mejor forma para paliar todo esto es lo que han hecho gente como Sama, Elvira,Relanzón o Canela. Es mucho más directo y como se ha podido comprobar, mucho más efectivo, ayudado por una buena difusión de esos hechos.

    ResponElimina
  4. Lo que está claro es que hay que parar esta lacra. Incluso los Gobiernos se pasan la Ley por el arco del triunfo ante la asombrosa pasividad de los afectados.

    Yo diría que con un poquito de cultura fotográfica y eduación se acababa el problema, pero...

    ResponElimina
  5. Gràcies Maria Rosa, per la teva capacitat de explicar tant be les coses mitjançant el teu blog. Només puc dir AMEN!

    ResponElimina
  6. Maria Rosa.
    Jo soc aficionat a la fotografia.
    Hem presento al Fotomerce'10. Primer no hem varen aceptar les fotos per no tenir el certificat de intimitat; desprès de remenar terra i aire vaig aconseguir la firma gracies a l'esforç de la Associació de trabucaires.Tinc altres fotos amb uns extranjers de protagonistes. En el moment de disparar la foto no estàs per explicar-li a un giri sobre drets ni punyetes.

    ResponElimina
  7. Gràcies Maria Rosa pel teu treball infatigable en defensa dels drets dels fotògrafs. I també gràcies a Paco, Iñaki, Sama i Andoni. En definitiva, tot plegat és en benefici de la fotografia.

    ResponElimina
  8. Hace unos dias reibí un correo de una empresa que tenía el encargo de organizar un concurso de fotografía para una marca muy importante de bebidas alcohólicas. En él me proponían colaborar y habíamos de concretar los términos. Intercambiamos algunos correos y en el último mío les recordaba que en la actualidad hay un movimiento (con el que estoy de acuerdo) en contra de los concursos en los que el organizador se quedaba los derechos de las imágenes presentadas, no sólo de las ganadoras. Les pedí que me aclararan este punto concreto de las bases de su concurso y aún estoy esperando la contestación...

    ResponElimina
  9. I have just begun my career in photography and this one was great site to be in!


    Photographer CV

    ResponElimina
  10. Gràcies pel resum.
    Hem quedo amb l'última reflexió, amb el 2.0 tenim veu i ens fem escoltar.

    ResponElimina
  11. Xavito, no s'han de confondre els drets d'autor o de propietat intel·lectual dels fotògrafs amb el dret a la imatge de qualsevol persona. En teoria el dret d'imatge que tots tenim sobre la nostra persona està per damunt del teu dret a fer fotos. Quan es tracta de persones sense projecció pública, la captació, reproducció o publicació de la seva imatge és, a priori, una intromissió il.legítima, excepte quan la imatge apareix com merament accessòria respecte a la informació sobre un succés o esdeveniment públic. Cal analitzar cada cas per separat i és aquí on resideix el principal problema.

    La raó de que l'ajuntament de Barcelona demanés una autorització de totes les persones que surten a les fotos que participen en el concurs de la Fotomercè d'enguany és que l'any passat algú va denunciar-los per vulnerar els seus drets d'imatge, i van haver d'indemnitzar-lo. Per això, a la web del concurs hi havia un pdf perquè els fotògrafs que vulguessin participar-hi es descarreguessin un formulari de consentiment. En teoria, els fotògrafs havien de facilitar aquest document a totes les persones que fotografiessin pel carrer i que fossin reconeixibles. Una veritable bojeria.
    Martin, això que expiques és un bon exemple de ser proactiu defensant els teus drets.
    A tots, moltes gràcies pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  12. Si Maria Rosa, per-ho es que aqui a casa nostra tenim una FEDERACIÓ CATALANA DE FOTOGRAFIA que fins avui dia no ha dit res !!!!! i estan avalan i donant puntuació a uns concursos que NO es respecten aquest drets dels fotògrafs.

    ResponElimina
  13. Doncs mira com se les gasten els organitzadors del concurs Fires de Girona (http://www.palimpalem.com/7/concurs2010 en la imatge a baix de tot de la pàgina): "les fotografies presentades al concurs quedaran en propietat de l'organització". I fora lios!! :DD

    ResponElimina
  14. Doncs Ricard, ja saps què toca: fer campanya a través de les xarxes socials per informar la gent que aquest concurs abusa dels fotògrafs i demanar que no hi participin.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!