18 de jul. 2010

"Quan la fotografia no serveix per a res en diuen art", afirma Oliviero Toscani al OjodePez Photo Meeting



Després de tres dies d’una calor horrorosa, amb unes temperatures i una humitat tropicals soportables, en part, gràcies a les cerveses i l’aigua que l’organització subministrava gratuïtament als assistents, el OjodePez Photo Meeting, el congrés de fotografia documental organitzat per La Fábrica i la Virreina Centre de la Imatge a Barcelona, s’ha acabat.

Durant tres dies, el cor de la Rambla ha estat un anar i venir constant de fotògrafs, editors gràfics, periodistes i estudiants de fotografia vinguts d’arreu que, immunes a la xafogor, han assistit a les conferències, debats, projeccions i visionats de portfolis. El gran atractiu de la trobada ha estat, sens dubte, poder conèixer en persona i escoltar l’opinió de 35 dels especialistes i fotògrafs més rellevants del gènere a nivell internacional, gent que són tot un referent, amb l'objectiu de generar un debat al voltant del fotoperiodisme entre ells i el públic.

Una de les conferències més esperades i que més expectació va generar és la que va protagonitzar el fotògraf Oliviero Toscani, autor de les campanyes publicitàries de la firma Benetton.

Susan Meiselas i Oliviero Toscani, dos dels convidats al OjodePez Photo Meeting de Barcelona. Foto: Quesabesde

Al fotògraf italià, famós per revolucionar els principis de la moda i reinventar les regles de la publicitat, sembla que li queda curt el vestit de fotògraf. Toscani va donar a entendre que és una mena de Juan Palomo: no només és l'autor de les fotos sinó també del concepte de cada encàrrec, sigui campanya publicitària, exposició o portada d'una revista de moda.

En tots els casos, Toscani imposa i té cura de tots els detalls, des de la producció i l'estilisme, fins el grafisme i la recerca de l’impacte mediàtic publicitari, sempre amb imatges provocadores creades per a la reflexió i no per a la simple contemplació estètica. Per això afirma: “És impossible ser demòcrata i que hi hagi consens quan treballes en el límit. El consens condueix a la mediocritat".

En aquest sentit, Toscani es considera un creatiu, un artista que intenta canviar la percepció de les coses, convençut com està que la fotografia és una de les eines més eficaces de conscienciació social. Com a responsable de campanyes publicitàries tan polèmiques com la que mostrava a un malalt de la sida moribund o a una model amb anorèxia, mig món se li va posar en contra per explotar el patiment aliè. Però ell, seguríssim de si mateix i engrandit davant l'adversitat afirma: “La fotografia ha de tenir una funció social. Quan no serveix per a res, en diuen art". Per això, va afegir amb ironia malèvola que la fotografia “és actualment l'autèntic art modern".

De totes maneres, crec que el Toscani actual (un clon del Leo Bassi més excèntric, excessiu i provocador), està de tornada de tot. Després de mostrar-nos les imatges més impactants de l’evolució del seu treball fotogràfic determinades per la polèmica i una producció sofisticada i complexa, Toscani va mostrar part del seu nou projecte fotogràfic, un retrat senzill i sincer de la raça humana que està realitzant a través de milers de fotos de rostres anònims que es troba pel carrer. Sembla com si el fotògraf italià s’hagués desprès d’artificis i provocacions. Serà això possible?

12 comentaris:

  1. La frase de Toscani da para pensar un rato. Es contundente pero yo creo que estoy de acuerdo con ella. El siguiente paso sería analizar la función social de los anuncios de la marca a la que representaba en los que aparecían esas imágenes.

    Siempre defiendo que cierto tipo de fotografías tienen su contexto. En principio estaría con ese medio mundo que no ve bien sacar esas imágenes del contexto infomativo/divulgativo al publicitario.

    Al loro estaré de más comentarios y puntos de vista. Un post para aprender de lo que otros opinan.

    Un saludo

    ResponElimina
  2. No s'ha d'oblidar que aquestes fotos del malalt de sida i la noia anorèxica apareixen en el mateix sac que la foto de la cópula de dos cavalls i tantes altres d'indiscutible força visual i dubtosa funció social. El problema no es la foto sino l'us que se li dona.

    Em dona la sesació que aquest Toscani té l'ego inflamat.

    ResponElimina
  3. "El consenso conduce a la mediocridad" porque no estamos educados para compartir ni para decidir colectivamente. En teoría, si decidiéramos por consenso, deberíamos beneficiar a las mayorías, y por altruismo, no dejar de lado a las minorías.

    Pero eso en una sociedad como la nuestra, educada en la competencia y la individualidad, es una utopía.

    ResponElimina
  4. "Un post para aprender de lo que otros opinan", en efecte. En efecte.

    La frase és contundent però si es fa servir per dir que tot val dons ja no me la crec. Està be tindre present el que diu el Jordi.

    Interessant entrada!

    ResponElimina
  5. Espero que ante la gran industria fotografica de talleres conferencias salgan cantidad de buenos fotografos y tengan tiempo para fotografiar despues de procesar todo lo escuchado en lo de la fotografia que no sirve para nada es arte no puedo dejar de pensar en rosa y bleda.

    ResponElimina
  6. No estoy de acuerdo con esta frase en concreto de Oliviero, él mismo hace arte en algunas fotos y esas imágenes le han reportado satisfacciones, premios y dinerets. Pero es ideal para decir ante un público entregado o como cabecera de un artículo, ya me imagino a los "plumillas" dale que te pago al boli en cuanto la dijo.
    Tanto fotografiando como dando titulares, Oliviero es un artista...
    Saludetes!

    ResponElimina
  7. Oliviero Toscani ha creat un personatge que viu de les seves fotos i aquestes viuen per la polèmica que generen. Els seus comentaris formen part de la seva manera d'entendre la fotografia, són una extensió de la producció mateixa, allò que manté viu un personatge.

    ResponElimina
  8. Una foto, es fa per conscienciar a la gent, o per vendre moda, però no em lliga que es pugui compaginar les dues coses. M'estremeix que es pugui mercantilitzar la malaltia i el dolor!!!
    Plenament d'acord amb en Jordi Busqué

    ResponElimina
  9. Toscani anticipa el proceso cruzado de la digmos moda con el digamos reportaje o fotoperiodismo o como gustéis. Con fotos sduyas y otras que no. Al sevicio del united colors como lema y como bisnes. No veo esto negativo, menos que la tendencia contraria de lanzar el still life como reportaje de la realidad, como documento. Habría que recordar que lo propiamente fotoperiodístico también sirve para vender el anuncio de la página par, o del banner. Viendo otros egos a Toscani se lo supongo bien alimentado. Fotográficamente más importante Meiselas aunque cree menos escuela.

    Salud y saludos.

    ResponElimina
  10. caram! les meves fotos al Macba. soc un artista? jo soc fotògraf i les meves fotos de denuncia malgrat es colin allà "al santuari" o en les parets vulgars del carrer pretenen quelcom més. però segons l'artista publicitari les meves fotos no serveixen per res. Quin dilema! quina frustració! quina putada!

    ResponElimina
  11. Bé, la relació entre la fotografia i l'art sempre és confusa, complicada, ambigua ...i perillosa.

    ResponElimina
  12. "Un post para aprender de lo que otros opinan", en efecte. En efecte.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!