19 de juny 2010

Encuentros PhotoEspaña 2010: tres dies de reflexió apassionant sobre la fotografia espanyola

Juan Manuel Castro Prieto, gran fotògraf i positivador de l'obra de Cristina Garcia Rodero i Chema Madoz, durant els Encuentros PhotoEspaña 2010.

Fa exactament 10 dies que la pesada i gegantina màquina de PhotoEspaña, "el millor festival de fotografia del món" en paraules dels comissaris Alejandro Castellote i Christian Caujolle, ha començat a rodar. I ho ha fet celebrant a Madrid unes jornades dedicades a reflexionar i analitzar el panorama fotogràfic espanyol. Sota el títol "Fotografía española: el estado de la cuestión", un total de 33 conferències i presentacions han servit per prendre-li el pols a la fotografia actual tenint com a referent 100 anys de la història de la fotografia a Espanya, des del 1920 fins el 2010.

Com totes les coses que munta La Fábrica, els Encuentros han estat un èxit total. Segons l'Alberto Anaut, l'ànima de PhotoEspaña, el poder de convocatòria va ser tan gran que la quota d'inscripcions es va completar en només tres dies.

Aspecte de l'Auditori del Ministerio de Cultura durant una de les jornades dels Encuentros.

El dia de la inauguració, la Mònica Tudela, gran amiga, fotògrafa i periodista, i jo vam arribar a l'Auditori del Ministerio de Cultura amb mitja hora d'antelació i ja hi havia una llarga cua al carrer. Tot i així, vam aconseguir seure a segona filera (la primera estava reservada als ponents) per poder fer-hi fotos i prendre notes sense perdre detall.

Mònica Tudela, a la dreta, i jo, a l'Auditori del Ministerio de Cultura de Madrid.

Les jornades van ser una desfilada d'estrelles, una oportunitat única de veure i escoltar les figures més rellevants de la fotografia espanyola, des de llegendes vives com Ramon Masats i Leopoldo Pomés...

Tres genis en una sola foto: Oriol Maspons (assegut), Ramon Masats (al centre) i Leopoldo Pomés.

...a premis nacionals de fotografia com Chema Madoz, Cristina Garcia Rodero i Bleda i Rosa...

Cristina Garcia Rodero va provocar una gran ovació al final de la seva intervenció.

...passant per figures actuals com Txema Salvans, Ricky Dàvila i Isabel Muñoz, i joves fotògrafs emergents.

Ricky Dàvila, al costat de l'Alberto Anaut, el director de PhotoEspaña.

També va ser l'oportunitat de conèixer de primera mà les tesis i opinions de teòrics i experts reconeguts com Juan Manuel Bonet, Manuel Santos, Alejandro Castellote, Christian Caujolle, Rafael Doctor i Joan Fontcuberta.

Joan Fontcuberta també va recollir grans aplaudiments al final de la seva intervenció.

I de coincidir amb amics com el Manel Úbeda i la Núria Gras, amb qui vam tenir el plaer de compartir taula i tertúlia al voltant de la fotografia.

Manel Úbeda, director de les escoles de fotografia IDEP, conversa amb la Cristina Garcia Rodero uns minuts abans que la fotògrafa comencés la seva presentació.

Les xerrades estaven dividides en conferències i presentacions. Les primeres anaven intercalades amb les segones i es van centrar a analitzar els diferents períodes en què es divideix la història de la fotografia espanyola (anys 20-30 del segle XX, guerra civil, postguerra, anys 60 a 80 i anys 80 fins a l'actualitat). En canvi, les presentacions anaven encaminades a mostrar l'obra i les característiques del treball dels fotògrafs més representatius de cada període. Algunes presentacions van ser magnífiques, com les de Txema Salvans, que va mostrar el seu darrer treball sobre la prostitució a la C-31 que va realitzar camuflat de topògraf, amb fotos d'enquadraments formals, colors desaturats i gran format, un projecte segurament pensat pel mercat de les galeries d'art...

Txema Salvans va divertir el públic de l'auditori amb les seves anècdotes.

...Ramon Masats, que en una presentació molt amena i divertida va mostrar el seu treball en color més desconegut...

Ramon Masats conversa amb l'Alberto Anaut uns minuts abans de començar la seva ponència.

...i Chema Madoz, que va posar en evidència les connexions, coincidències i similituds del seu treball amb el d'artistes d'altres temps com Joan Brossa, Mona Hatoum i el pintor René Magritte.

La conferència de Chema Madoz va ser molt il·lustrativa.

D'altres presentacions, en canvi, van resultar avorrides i amb discursos carents d'interès. És el cas d'alguns fotògrafs novells i emergents com Marta Soul o Matias Costa, o el dels consagrats Bleda i Rosa, que van aconseguir avorrir al públic amb els plantejaments teòrics de la seva obra, una reflexió sobre els conceptes d'història i temps que intenta justificar intel·lectualment una obra amb pretensions documentals basada en la trista i monòtona repetició i que sense el discurs teòric no es sostindria per si mateixa.

Maria Bleda i José Maria Rosa, premis nacionals de fotografia 2008, al costa d'Alberto Anaut.

Si alguna cosa hauria de criticar d'aquestes jornades, però, és l'apretat programa que no va deixar espai a cap debat ni discussió amb el públic, cosa que hauria enriquit molt les jornades. Probablement si en lloc de 33 exposicions n'haguessin fet la meitat, hauria hagut més temps i entre tots, públic i conferenciants, els temes s'haurien pogut tractar amb més profunditat.

Els fills i nets de Francesc Català Roca i Pere Català Pic reflexionen sobre l'obra del seu pare i avi al costat de l'Alberto Anaut (dreta).

Després d'escoltar 33 ponents durant tres jornades de 10 hores seguides cadascuna (excepte la primera, que va durar 14 hores, des de les 10 del matí fins a les 12 de la nit), és impossible resumir en un post tot el que s'hi va parlar. Per això, en els propers dies intentaré donar-vos una pinzellada del que em va semblar més interessant, repartit en un parell de posts. Per tant,... continuarà!

6 comentaris:

  1. Estarem atents, doncs, a les properes entrades. Es cert, PHE està molt ben montat, ja m'agradaria poder tenir algo així a prop...
    On ets, Primaver Fotogràfica?

    ResponElimina
  2. Como bien dice Martin, estaremos atentos.
    También he de decir que me gusta como se habla en este blog de quienes han desarrollado temas interesantes pero sin dejar de mencionar cómo en otros casos importa más el argumento para "vender la foto" (o la moto) que la foto en sí.

    ResponElimina
  3. Un resum d'urgència perfecte. Pel que dius i pel que puc imaginar-me ja vaig fent-me una idea de com foren les jornades. Gràcies.

    ResponElimina
  4. Esperarem amb candeletes els següents posts!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies per aquest resum i els que vindran. Ens va molt bé als que no hi varem poder assistir.

    M'ha agradat molt el paràgraf crític amb Bleda i Rosa. Hi ha coses en el món de la fotografia que fan pensar malament... Aniria be un nou Duchamp.

    ResponElimina
  6. Maria Rosa, he llegit les teves cròniques dels encontres. Gràcies pel resum i pel treball de fer-les. Ens va molt bé als que per imponderables no podem assistir a la villa y corte. Ets un sol

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!