6 de juny 2010

El valor de la fotografia a la premsa digital

Per casualitat ha caigut a les meves mans el darrer llibre editat per l'estudi Cases i Associats que recull les tendències i models de disseny de les webs dels principals diaris. Per si no ho sabíeu, Cases i Associats és el prestigiós estudi català de disseny que ha projectat i renovat gràficament més de 100 diaris de referència europeus i d'Amèrica Llatina.

Amb el títol Evolución, tendencias y modelos en el diseño de webs de noticias, el llibre analitza de manera molt àgil i visual 200 publicacions digitals de tot el món a partir de 44 conceptes o idees, repartits en 44 capítols. Des de l'ús de les tipografies, els logos o els colors, per posar-hi tres exemples, als avantatges de relacionar els continguts del web.

Doncs bé, quina ha estat la meva sorpresa quan he comprovat que dels 44 capítols, només un està dedicat a la fotografia. Tenint en compte que les imatges haurien de ser un element essencial a les pàgines digitals dels diaris, és sorprenent que aquests popes del disseny només hagin dedicat a la fotografia 4 de les 192 pàgines del llibre.

Un dels 44 capítols del llibre 'Evolución, tendencias y modelos en el diseño de webs de noticias', editats per Casas i Associats. Només un està dedicat a com els diaris poden treure profit de la fotografia.

Això m'ha impulsat a donar un cop d'ull a les versions digitals dels principals diaris de l'estat espanyol per comprovar quin tractament fotogràfic donen a les informacions. I la realitat és que la majoria es caracteritzen per la baixa qualitat de les fotos, els enquadraments impossibles, les mides ridícules i l'ús i abús d'imatges sense valor informatiu.

És incomprensible que les pàgines principals dels diaris digitals estiguin poblades de nombroses fotografies petites quan, des del punt de vista de l'interès, resulta molt més efectiu incloure una gran imatge carregada de contingut que moltes utilitzades com a recurs ornamental que no aporten pràcticament res.

A la versió digital de La Vanguardia, igual que a la majoria de diaris digitals, algunes informacions apareixen il·lustrades amb imatges petites i d'escàs interès.

També he observat que tots els diaris digitals treballen amb formats fixos, la qual cosa deu facilitar molt la gestió dels continguts i la redacció de les informacions, però perjudica seriosament la imatge, ja que moltes vegades, per fer-les encaixar en la casella corresponent, s'han de retallar una i una altra vegada. A més, en moltes ocasions no existeix la possibilitat de visualitzar-les més grans ni tampoc veure els enquadrament originals.

A la web del diari Público, les persones que apareixen a la foto de l'esquerra estan tan retallades que no s'entén ni qui són ni què hi fan.

El pitjor és que a la majoria de mitjans digitals no sembla que existeixi una edició gràfica coherent ni amb un criteri que entengui les imatges i les ubiqui adequadament en un context informatiu amb l'objectiu d'informar per elles mateixes, no per a omplir-hi forats.

Estic convençuda que aquest tractament irrellevant de la fotografia als diaris digitals és conseqüència del tradicional menyspreu amb que els periodistes i dissenyadors han considerat sempre el poder comunicatiu de les imatges, per sota del dels textos. Una mentalitat que s'ha traslladat del paper a les edicions digitals, on en teoria no hi ha les limitacions d'espai dels primers.


Les imatges haurien de ser considerades com una forma de transmissió de valors i coneixements tan o més valuosa que els textos, com elements capaços d'atraure l'atenció de l'espectador, d'estimular la seva curiositat, de commoure'l, de fer-lo reflexionar i de moure la seva consciència. Ben utilitzades, són una bona porta d'entrada de les informacions.

Els diaris de paper han aconseguit avorrir-nos a força de repetir insistentment imatges sense interès, mal escollides i pitjor editades. Els diaris digitals ho estan aconseguint, excepte honroses excepcions, a força de menyspreu.

Quina justificació té un retrat retallat d'aquesta manera penjat a la web de La Razón, amb un peu de foto i un titular com aquests?

Hauríem de veure en quina mesura la pèrdua de lectors dels mitjans té a veure amb el baix nivell dels seus continguts. Ben segur que sense bons textos i bones imatges la premsa no sortirà de la crisi. El pitjor és que no sembla que els editors siguin conscients de la quantitat de lectors que perden, en part, per maltractar les imatges.

Per cert, totes les captures de pantalla dels diaris digitals que he penjat aquí són del 5 de juny.
Quantes imatges prescindibles de rodes de premsa hem vist, de gent amb corbata envoltada de micròfons, de posats idèntics, previsibles, insulsos i sense matisos! Quin és el valor informatiu que les justifica?
Reaccions: 

14 comentaris:

  1. D'això se'n diu analfabetisme visual.

    L'equivalent contrari seria com si omplissin els textos amb frases sense cap ni peus, només per fer bulto.

    No tenen editors gràfics aquests diaris que ens ensenyes?

    ResponElimina
  2. Por la poca experiencia que tengo, las ediciones digitales no suelen tener editores gráficos, suelen ser los redactores los encargados de seleccionar, editar y subir las imágenes junto a las noticias.

    Eso lo explica por sí solo.

    ResponElimina
  3. La pregunta seria: Tindria èxit un diari on les imatges fossin molt bones i amb més espai porcentual que la lletra?
    Un diari visual? Aixó em recorda aquell enllaç tan bó que vas possar fa temps d'un diari nord-americà amb un apartat de fotos a pantalla sencera, crec recordar.....

    ResponElimina
  4. Al bloc "El Fotogràfico" tenen un apunt interessant sobre la edició gràfica als diaris on-line a més donen alguns exemples de diferents diaris. http://www.elfotografico.com/2010/01/lo-que-necesitas-es-un-editor-grafico/

    Amb les reduccions de personal s'ha prescindit primer dels fotògrafs i probablement a moltes edicions digitals mai haja existit cap fotògraf, ni cap editor de fotografia, i aixi la tracten, com si fos publicitat, qualsevol es bona per a omplir els espais de la plantilla.

    ResponElimina
  5. Totalment d’acord -per variar- amb tu Maria Rosa.

    No han entès res. Recordo las paraules de l’Enric González a la seva Columna al País:

    "Persiste la creencia de que la crisis de la industria de la información, o sea, de los periódicos, se debe a una transformación tecnológica, y que sólo hace falta trasladar el sector a un nuevo carril. Falso".

    Amen!

    ResponElimina
  6. Aparte de estar de acuerdo con que los medios transmiten un analbabetismo visual, tambien trasmiten vulgarización de imágenes impuestas por editores que solo les interesa ganar un salario sin innovar y sin creatividad. En fin...estos son los reales síntomas de la crisis cultural en nuestra profesión.
    Espero con ilusión que en la web se formen muchos colectivos de fotoperiodistas que contrarestren este desierto.

    ResponElimina
  7. Me solidarizo totalmente con la cita de Enric Gonzalez que ha publicado Paco.
    La pena del tema de la edición es que en muchos casos no son editores gráficos los que controlan la edición n las web´s sino redactores. En cuanto al tema del editor y el sueldo a final de mes, supongo que deben existir unos cuantos de este calibre pero te aseguro que hay otros que luchan o que han luchado por dignificar el fotoperiodismo. Otra cosa es que los medios hagan caso de sus sugerencias.

    ResponElimina
  8. Finalment ens tocarà fer pedagogia entre els propis periodistes. M'agradat lo de "Estic convençuda que aquest tractament irrellevant de la fotografia als diaris digitals és conseqüència del tradicional menyspreu amb que els periodistes i dissenyadors han considerat sempre el poder comunicatiu de les imatges, per sota del dels textos". El tema és que si la premsa està en crisi, potser s'haurien de variar els plantejaments "de tota la vida". Llàstima que, com sempre, els que manen son els ultims en enterar-se de tot.

    ResponElimina
  9. Hola!

    Jo crec que cada vegada es valora menys la qualitat de les imatges en general, i la premsa que j'anava una mica coixa al respecte, s'en ressent encara més.

    Un exemple de poca cura a l'hora de presentar una imatge, el balanç de blancs es inexistent:

    http://tiendas.fnac.es/lilla/exposicion-de-torrente-ballester/

    ResponElimina
  10. Gràcies Maria Rosa per aquest excel·lent article i per mostrar la tremenda paradoxa que estem vivint: un món essencialment visual, carregat d'imatges i, per contra, la desatenció dels responsables dels mitjans respecte al seu valor informatiu.
    Un bon exemple d'una manera diferent de fer les coses crec que podria ser el web del diari americà The Boston Globe (www.boston.com/bigpicture/).
    Des de que ens vas passar l'enllaç (moltíssimes gràcies) no deixo de mirar-lo regularment i em quedo sempre impressionat al comprovar la feina dels enormes fotoperiodistes que campen arreu.

    rafel

    ResponElimina
  11. Per acabar d'arrodonir-ho acabo de veure el Sports Ilustrated digital.Fem comparacions.Plorar es poc. Directament harakiri!
    http://www.youtube.com/watch?v=ntyXvLnxyXk

    ResponElimina
  12. Maria rosa el link que tienes de sally mann seguro que es de la fotografa ?

    ResponElimina
  13. Hugo, acabo de echar un vistazo al link de Sally Mann y creo que tienes razón, está mal. Lo corregiré en cuanto pueda, gracias por avisarme.
    Por cierto, aprovecho para comentarte que en el diaporama que pasó Joan Fontcuberta en su conferencia de PhotoEspaña apareció tu retrato (el que tienes colgado en el bloc) junto a muchos más. Me hizo gracia reconocerte. Saludos!

    ResponElimina
  14. Rosa en donde encuentre un link a sally mann...

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!