23 de març 2010

És legítim que El País il·lustri un reportatge amb una foto de 'catàleg' de banc d'imatges?

Veig al diari El País del passat dijous 18 de març una foto que em sorprèn. A la plana 30, un extens reportatge a doble pàgina sobre com la societat i els bancs estigmatitzen i recelen dels empresaris que tanquen el seu negoci va il·lustrat amb una foto gran a quatre columnes. En ella, un home recolza el cap contra la paret que dóna a una sala de juntes buida. Sembla una d'aquestes fotografies típiques dels bancs d'imatges que tant serveixen per il·lustrar un cartell d'una agència bancària com un anunci d'assegurances. Miro de qui és la signatura: és de Getty i no diu quin fotògraf l'ha fet. Al peu de foto, un text genèric confirma les meves sospites. Diu: "L'estigma associat al fracàs frena els emprenedors espanyols". No m'ho puc creure. Un dels diaris de referència espanyols quant a edició gràfica ha utilitzat la mateixa foto que podria haver aparegut en una enciclopèdia o llibre de text!

La foto de Getty, publicada al diari El País de 18 de març per il·lustrar un reportatge sobre empresaris que han tancat la seva empresa

De seguida intento esbrinar el per què. Un tema impossible de documentar gràficament? No m'ho sembla. Si llegim el text descobrim que la informació la protagonitzen persones amb noms i cognoms, com l'Alberto Fernández, professor de l'IESE; Fernando Trias de Bes, economista i professor d'Esade o Julián de Nicolás, un dels empresaris que ha tancat diversos negocis i que apareix esmentat en el reportatge. No se li podia haver demanat a aquest últim, per exemple, que es deixés fotografiar? Si va acceptar que la seva història es publiqués al diari, probablement no hauria tingut cap problema en posar davant de la seva empresa tancada, el seu despatx o davant del banc on va gestionar els préstecs (en tot cas, però, no hauria estat ètic demanar-li que simulés un posat com el del model de Getty, of course). Però encara imaginant que no hi havia cap protagonista disposat a aparèixer a la foto, resulta difícil d'entendre perquè el diari no va optar per il·lustrar el reportatge amb una imatge d'un negoci tancat, una protesta laboral davant d'una empresa, una seu d'un banc, un broker abatut a la borsa pels mals resultats o, fins i tot, un gràfic o una il·lustració. D'opcions, n'hi havia moltes.

Les fotos com la utilitzada en aquest cas suposen un desafiament a la veracitat de la informació. Us imagineu que es fes el mateix amb el text? Pensem en què passaria si el redactor, davant la impossibilitat de publicar un cas real d'empresari fracassat, se n'inventés un, de fictici, que hagués sortit directament de la seva imaginació i que, a sobre, no li ho digués al lector.

La fotografia ha de complir les mateixes normes de veracitat que la informació escrita, ja que certifica el que comunica el text, ho corrobora i fins i tot, ho resumeix. Inserida en un diari o en una revista d'informació general, constitueix un component notable dels productes informatius. La foto apareix com el testimoni fidedigne i transparent de l'esdeveniment o del gest d'un personatge, i produeix una "impressió de realitat", que en el context de la premsa es tradueix en "impressió de veritat". Aporta alguna impressió de veritat la foto de Getty publicada a El País? Jo crec que no. Els diaris que substitueixen les imatges reals per fotografies de catàleg que no aporten cap informació al lector estan menyspreant el valor informatiu i documental de la imatge i, de pas, al lector.

20 comentaris:

  1. És que el diari canvia de nom; ara es dirà: El País Gris.

    ResponElimina
  2. És realment penós, tant l'ús d'una fotografia d'arxiu com que no hi sigui el nom del fotògraf. Lamentablement, amb això últim, m'hi he trobat més d'un cop i em sento importent.
    Per altra banda, com bé dius, amb la mateixa fotografia es podria haver il·lustrat un anunci. Quan la fotografia és d'una agència de microstock les conseqüències poden ser increïbles, mireu sino això:
    http://fairtradephotographer.blogspot.com/2010/03/microstock-why-would-reputable-company.html

    ResponElimina
  3. En principi no veig el perqué s´ha d´estigmatitzar la font de l´imatge. En aquest cas penso que és una imatge generalista de gran qualitat que defineix perfectament el tema del que tracta l´article... alló de que una imatge val més que mil paraules.
    En aquest mateix cas una foto del senyor Nicolás ens mostraria un senyor desconegut amb cara llarga potser per haver tingut que tancar la seva empresa o potser per haver perdut el resguard d´una primitiva guanyadora.
    Sempre he llegit els articles amb més ganes quan les imatges son de qualitat, vinguin d´on vinguin, que quan justegen, que per desgràcia es força habitual.

    Ernest

    ResponElimina
  4. Buenas:

    El agravio comparativo con la redacción del texto es muy acertado, y debería servir para abrir los ojos.

    La mención a la falta de firma del fotógrafo también.

    Por lo que veo, quizá el problema empieza en el propio lugar dentro del periódico donde va el reportaje. ¿Vida y artes?

    En una sección que parece dedicada al estilo de vida, figura una imagen de microstock. Todo muy lógico...

    Cuanto mejor estaría ese reportaje en un tema del día o nacional con una foto de encargo.

    Un saludo

    ResponElimina
  5. Molt bona entrada.

    Em quedo amb el dubte de si l'objectiu principal de El País era reduir costos o simplement estalviar-se complicacions. O potser els empresaris reals no son tan joves i elegants i els seus despatxos no son tan immaculats com el de la foto ?

    Potser algun dia hi haurà una mena de Getty però de textos i es podran escollir dels temes més diversos, descarregar-los a preu irrisori, i publicar-los als diaris més prestigiosos.

    No se com serà la premsa d'aquí 10 anys.

    ResponElimina
  6. Excel.lent planteig.

    Aquest és un síntoma de la uniformització cultural a la que estem sotmesos. Mateix sistema, mateixa ètica, mateixa estètica, mateixos gustos... i finalment mateix consum. Allò que suposadament ha de ser, es ven igualment a Helsinki i a Buenos Aires.

    No és cap novetat que els medis subverteixen la realitat per a fer-nos-la digerir tal i com es vol, oi?

    Felicitats pel blog.

    ResponElimina
  7. A mi no em sembla malament.
    Aquí no s'està explicant una notícia concreta sinó que, entenc, es vol fer una mena de petit "assaig" sobre una situació que sí, es recolza amb exemples reals i testimonis però va una mica mes enllà. Si hi haguéssin posat una il.lustració com moltes vegades fan, no sortiria tampoc el senyor que tanca negocis i seria igualment vàlid.
    Una foto com les que proposes serien correctes però no m'aportarien massa més, potser el contrari.
    Això que apuntes en l'últim paràgraf em sembla molt agosarat per part teva, amb franquesa.
    Otorgar-li a la fotografia una funció de certificació d'autenticitat és tant com assumir que la fotografia és una disciplina totalment objectiva i lliure de manipulacions (o interpretacions com li vulguem dir) La fotografia si que pot esdevenir un testimoni però d'una part de la veritat (extranya paraula quan parlem de premsa i fotografia)
    I si resulta que el pobre home que tanca empreses es dedicava a explotar laboralment els seus treballadors?o si era un morós? o contaminava els rius? llavors la foto del senyor amb cara de pena, quina realitat explica?

    A vegades penso que creiem cegament en la bona fe de fotògrafs i editors i no sé si és massa prudent.

    Per a mi doncs aixó no és símptoma de res més enllà d'una mica de mandra de pensar una foto, falta de pressupost o simplement criteri estètic

    Els riscos de les fotografies d'stock són evidents, el cas que ha enllaçat el Valentí hauria de servir d'exemple a les empreses per evitar-se de fer el ridícul

    ResponElimina
  8. Doncs a mi sí que em sembla molt greu. És una fotografia impostada, falsa, que no té més relació amb l'article que ser una "estilització" del tema. Des del moment que no sabem si el diari ens està oferint una anàlisi de la realitat o una recreació de la realitat, el periodisme no existeix.

    I a tots els que penseu que una fotografia de l'empresari protagonista no us aportaria res més que una imatge d'agència us diria que reflexioneu si una foto és bona o dolenta en funció del que es veu o de com es veu.

    I El País ha trencat l'acord tàcit amb el lector, que es fonamenta en la confiança sobre la veracitat del que es mostra.

    Així doncs, si es parla d'Afganistan, us semblaria bé que El País mostrés una foto amb nens que fan de morts per il·lustrar un reportatge sobre la guerra?

    ResponElimina
  9. Penso que el problema no és d'on ve la foto, sino si aporta alguna cosa a la notícia o, simplement, la "decora". Si és aquest el cas, la cosa no millora pel fet que la faci un fotoperiodista sindicat. Si pel contrari, la foto ajuda a entendre la noticia, llavors no m'importa d'on ha sortit. El que trobo a faltar precissament és una mica més de criteri per part dels editors gràfics.

    ResponElimina
  10. Hay varias cuestiones destacadas a la hora de interpretar este hecho:
    1- ¿La imagen ilustra el contenido del texto?
    2- Si lo ilustra...¿cuál ha sido el criterio para seleccionar esta imagen y no otra? ¿es económico, es impositivo, es de adecuación al contenido del artículo, es la mejor opción dentro de las posibilidades que tenían, etc?
    3- ¿Si eliminamos el cuerpo del artículo y dejamos sólo el titular y la imagen, nos llega el mensaje con claridad?
    4- La foto es correcta respecto al plano técnico, estético y semántico... ¿Eso le otorga valor para ocupar un espacio tan relevante dentro del artículo?
    5- ¿Se ha buscado, simplemente, el efectismo y el impacto visual directo?
    6- Parece que se ha seleccionado una imagen universalizable, anónima (tanto en el personaje como en el autor), acomodada en una estética visual amable (pese al drama contenido) ¿por qué?
    7- ¿El problema sólo estriba en que no aparece el nombre del fotógrafo?
    8- ¿Es el resultado de jugar a "cada oveja con su pareja"? En donde tengo un grupo de artículos y una montaña (digital) de imágenes y lo único que se busca es casar los textos con las fotografías de forma que "queden" bien.
    9- ¿Estamos hablando de un problema de capacidad expresiva de la imagen; de su uso dentro del artículo; de la anulación del reconocimiento de su autoría; del derecho del fotógrafo a vender su imagen como stock, aunque esto suponga borrar su nombre; de la capacidad plenipotenciaria del editor; de la tendencia vigente en el mercado...?

    Una batería de preguntas que me hacen tener, en este caso sí, la certeza de que la problemática que has planteado con este post es muy interesante, ya que nos lleva a analizar el uso de la fotografía en el periodismo contemporáneo y su proyección actual.
    Gracias Maria ;o)

    ResponElimina
  11. Molt bona reflexió!
    Totalment d'acord amb tú Maria Rosa, una cosa és il.lustrar un catàleg de vacances amb una foto de Getty, y una altra molt diferent ilustrar una noticia al diari. I a més el fet que anul.lin totalment l'autoria de la foto...bé, això ja és una cosa freqüent a qualsevol publicació, anunci, o catàleg on s'hi publiquen fotos d'stock...suposo que deu ser alguna mena de requisit que imposen Getty o les altres agències als seus compradors. De totes maneres, i dins el dolent, millor que la foto hagi sortit de Getty que no pas de Istock. Almenys el fotògraf anònim haurà cobrat per la seva feina.

    ResponElimina
  12. Bona tarda,Estic totalment d'acord amb tots vosaltres, aquesta deshumanització i globalització que està sufrint la fotografia és realment tràgica.S'està desvaloritzant el fet de fotografiar i empreses com El País s'atreveixen a fer servir fotos de getty per estalviar-se els honoraris del fotògraf...si fins i tot he vist els periodistes que aprofiten per fer l'entrevista i fer la foto pel reportatge amb la càmara compacta.... en fi, aquí a Girona va passar un fet semblant, per il.lustrar un catàleg de les platges de girona es va utilitzar una foto de les bermudes d'una agència d'stock....el resultat va ser terrible i es va haver d'anular la campanya i jo em pregunto,on ha anat a parar la professionalitat? i la ètica?..per cert què era això de la ètica? una asignatura optativa de BUP?..... jo personalmet no puc fer muntatges ni "mentides" quan fotografio i si ho haig de fer no m'agrada el resultat i si utilitzo una footo d'estock hi poso el nom i l'empresa d'on l'he treta, penso que és el mínim ( les agències d'estock ho aconsellen però no obliguen)i crec que això és el que hem d'ensenyar a les empreses: que una foto d'stock no reflectirà mai el contexte d'una notícia si no és tirada expresament per l'ocasió...en fi Una abraçada desde cadaqués

    ResponElimina
  13. Em sembla molt encertada també la comparació amb el text. No crec que els senyors que escriuen, que per altra banda de vegades ni tan sols han estat al lloc dels fets (cosa que el fotògraf no es pot permetre) i s’enduen la signatura ‘grossa’, tinguin tants dubtes filosòfics en defensar la seva feina. Així ens va als fotògrafs. Per altra banda, la consideració de El País com ‘Un dels diaris de referència espanyols quant a edició gràfica’ em sembla de una gran correcció política. Els senyors de El País, son bastant donats a publicar imatges sense signatura, sobre-extrapolades i virgueries per l’estil. En sóc lector asidu (cosa que últimament m’estic replantejant) sobretot de la edició dels diumenges. Per mostra un botó: fa no gaires setmanes van publicar un reportatge sobre el Mar d’Aral. Un article potencialment interessant. Les fotografies eren de la senyora Isabel Coixet, que, que jo sàpiga ni és fotògrafa ni te necessitat d’anar venent fotografies per guanyar-se la vida, tot i que a El País, aquest tipus de col•laboracions ‘fashion’ els agraden molt. El pitjor de tot però, és que les imatges no solsament eren francament dolentes, si no que, a més, la d’entrada de l’article estava publicada a doble pàgina quan clarament no donava per aquella mida: la qualitat final de la imatge publicada resultava nefasta. Podriem parlar molta estona sobre les conseqüències que té la publicació de males fotografies en mitjans de renom: ensenyo fotografia i és espantós veure el criteri dels alumnes (representatiu del públic en general) que comencen, no ja sobre el que és una bona imatge, si no simplement sobre què és una imatge ben feta (allò que en deien abans ‘feina de professional’). No és el primer cop que des d’el El País fan coses d’aquestes. Per tant, no crec tampoc que els representi cap tipus de problema utlitzar imatges ‘de llauna’ per ilustrar (ull, que dic ilustrar) un article. Potser he marxat una mica del tema, però és que lo del ‘diari de referència’ m’ha arribat a l’ànima.

    ResponElimina
  14. Al fin y al cabo Getty no deja de ser una agencia de prensa y como tal ofrece imágenes a sus clientes.

    Digamos que tiraron de archivo, especialmente para una página "vida & artes" que suele ser dedicada a un tema en especial y suelen emplearlas bastante para esa sección

    ResponElimina
  15. Totalment dacord amb el text, et felicito.

    http://balapertotarreu.blogspot.com

    Frank

    ResponElimina
  16. juana furió29/3/10 17:29

    I al "Negocios" de diumenge, encara més. Ja no és el que era.

    ResponElimina
  17. Per desgràcia, el País en fa més d'una d'aquest tipus: http://fotosiqui.wordpress.com/


    salutacions!

    ResponElimina
  18. La imagen de "recurso" en El País, que Maria Rosa analiza con gran acierto,es el enésimo ejemplo, creo, de la percepción "enciclopédica" todavía existente en la prensa española: al igual que una enciclopedia o manual para niños, parece que la imagen es mera ilustración o acompañamiento gráfico del texto, considerado como la verdadera sustancia informativa. La foto reducida a recurso gráfico subordinado, no como discurso paralelo y complementario. Una lástima..y otra ocasión perdida para hacer buen periodismo gráfico.

    ResponElimina
  19. Un acert aquesta entrada...no sols o fa "El Pais"...a mi en sembla que es comoditat...i la comoditat en un periòdic suposadament punter es perillosa.

    ResponElimina
  20. I al "Negocios" de diumenge, encara més. Ja no és el que era.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!