22 de gen. 2009

La fotografia impressionista d'un 'monné'

Camí del grau de Barrots, Serra Major, Montsant (Priorat, Tarragona). Foto: Rafael López-Monné.

Serra Major del Montsant, Parc Natural, a la dreta la Roca Falconera (Priorat, Tarragona). Foto: Rafael López-Monné.

Treballar en una publicació de viatges i divulgació com la revista Descobrir Catalunya m'ha permès constatar dues coses: que a Catalunya hi treballen molts bons professionals de la fotografia de paisatge i que estan molt ben repartits per tot el territori. Pràcticament a cada poble i comarca n'hi ha uns quants. Quan parlem de les terres més meridionals del principat, dos noms hi destaquen per damunt de cap altre: Mariano Cebolla i Rafael López-Monné. Del primer ja en vaig parlar en un anterior post. Del segon, avui precisament he estat editant un reportatge fotogràfic seu que publicarem en el proper Descobrir. Com en altres ocasions en què he hagut de treballar amb les fotos del Rafael, l'emoció m'ha acompanyat en tot moment. I és que aquest home aconsegueix deixar sense alè l'espectador davant cadascuna de les seves imatges.

El Rafael López Monné és un geògraf i fotògraf tarragoní, amant i gran coneixedor de la terra, la història, les tradicions i els costums que l'envolten. Fa i desfà senders, camins i corriols amb la motxilla a l'esquena, el trípode i la càmera buscant la llum i l'instant precís, a la manera d'aquells impressionistes del segle XIX que palplantaven el seu cavallet al bell mig d'un paisatge per pintar. No és estrany, doncs, que el seu cognom tingui evidents ressonàncies impressionistes.

López-Monné no sols ha fotografiat com ningú el Montsant, la serra de Llaberia, les vinyes i pobles del Priorat, la Conca de Barberà i l'Alt Camp, els monestirs de Poblet i Santes Creus, i cada pam de les comarques tarragonines, sinó que també ha retratat bona part dels Països Catalans (Berguedà, Vall d'Aran, Catalunya Nord...). En els seus paisatges abunden les primeres llums del matí, amb brumes i boirines que estenen pel territori el seu tel oníric, i les que tenyeixen de daurat el capvespre. A banda de paisatges, López-Monné també s'ha dedicat a fotografiar de manera exhaustiva, les festes més populars i importants del país (la Patum, Tàrraco Viva, Fia-Faia...), i les tradicions més desconegudes, la qual cosa l'ha convertit en tot un referent.

No és d'estranyar, doncs, que l'extensíssima obra de López Monné hagi estat publicada en nombrosos llibres, molts dels quals han estat editats per Arola Editors, i que també publiqui regularment en els millors diaris i revistes del país. Les seves fotos reivindiquen, conciencien i transmeten l'orgull i l’amor pels espais naturals, el nostre patrimoni i les nostres tradicions. Per això també publica en el Descobrir Catalunya. No us perdeu el proper número. Us quedareu sense alè.

8 comentaris:

  1. Hola Maria Rosa,

    Sóc Albert Tallón, no se si em recordes, vaig estar parlant amb tu fa uns mesos a la redacció del Descobrir Catalunya. Et vaig ensenyar unes fotos de Cuba i unes de Formentera.

    He trobat el teu blog per casualitat a través dels comentaris del Paco Elvira.

    Felicitats pel blog, pasaré per aquí sovint.

    Salutacions!

    ResponElimina
  2. Molt bona l'idea del 'pintor' Moné. Felicitats pel blog. Oscar

    ResponElimina
  3. Hola Albert, és clar que me'n recordo de tu!
    Ara mateix vaig a donar-li una ullada al teu blog.
    A veure quan t'animes a portar-me un tema o una proposta, eh?
    Un petonàs i gràcies per passar-te per aquí.

    ResponElimina
  4. Jo encara diria més… com els Dupon i Dupond… vaig tenir la sort de treballar amb en Rafel quan varem fer junts el llibre de la Processó de Verges, i et puc ben assegurar que és una persona magnífica. Sempre he pensat que per ser un bon fotògraf cal ser una bona persona, i en Rafel seria la millor mostra del que dic.

    Una abraçada i felicitats pel blog

    Tino

    ResponElimina
  5. Completament d'acord, Tino. El Rafael és un gran fotògraf perquè és una gran persona. I el llibre de la Processó de Verges, magnífic.
    Gràcies a tu pel teu comentari.

    ResponElimina
  6. Maria Rosa, seria magnífic pujar al Montsant i deixar-nos guiar pel Rafael. Després fer una costellada a St. Joan de Codolar o bé anar a la Fonda El Recó de Cornudella. En acabat, a casa nostre fent tertulia i contemplant novament el Montsant. Ahir, el vent mostrava tota la seva furia arreu, mentre el Montsant seguia mostrant tota la seva magnificiència.
    Petonàs, Consol

    ResponElimina
  7. Consol, quina enveja que em fas! Dedueixo, doncs, que coneixes bé aquella terra. Jo vaig tenir la sort de passejar-hi amb el Rafael i els companys de la revista fa uns mesos i em vaig enamorar del paisatge del Priorat, del qual el Rafael és un excel·lent guia i coneixedor. Seria magnífic fer tot això que comentes.
    Mil gràcies per tornar a passar-te per aquí.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. L'enveja me la fas a mi!! Mai hem tingut la sort de pujar amb un expert com el Rafael, m'hagués encantat estar amb vosaltres aquell dia. Fa anys que conec el Priorat, els pares del meu marit són descendents i he tingut la sort de veure com els camps d'avellaners abandonats s'han reconvertit a la vinya i tota la comarca ha anat guanyant molt amb el temps.
    Us hi esperem! Consol

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari!